Maria del Mar Ribas Mas
Sociòloga i col·laboradora de la Memòria Econòmica i Social del CES
L’any 2004, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears va encarregar un primer estudi que tenia per objecte definir una metodologia i una proposta d’indicadors per avaluar la qualitat del treball a les Illes Balears.1 Aquesta primera versió va ser posteriorment actualitzada l’any 2008 i editada el 2009,2 de manera que es disposa de resultats de l’any 2001 i del 2006 al 2016. El 2019 es du a terme una nova actualització de la metodologia i es publica un tercer treball,3 que aprofita bona part de la tasca que s’havia fet fins al moment, però que considera el desenvolupament de nous indicadors i estadístiques. Té per objecte centrar l’anàlisi específicament, en els aspectes qualitatius de l’ocupació, deixant alguns dels indicadors fins ara emprats com a elements de context del marc laboral. El nou índex de qualitat del treball es basa en un conjunt d’indicadors agrupats en tres grans dimensions:
-
Retribucions salarials. L’objectiu és prendre en consideració el nivell salarial de l’ocupació principal del treballador i alguna mesura de com garanteix o no un cert nivell de benestar. Així mateix, es proposa introduir mesures de desigualtat en la distribució salarial.
-
Seguretat laboral. Es tracta de preveure mesures que aproximin la probabilitat de passar a la situació d’atur, les condicions d’aquest període d’atur i tots els aspectes indicatius de més o menys estabilitat en l’ocupació, com ara la major o menor prevalença de diverses modalitats de contractes laborals.
-
Condicions laborals. Aquesta seria la dimensió més àmplia en la mesura que pren en consideració tots els aspectes relacionats amb les condicions en què es desenvolupa el treball, conciliació de vida laboral i familiar, sinistralitat laboral, gènere, etc.
1 Parellada, M.; Garcia, G. La qualitat del treball. Una proposta d’indicador, Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, SOIB, 2004. El CES va emetre el Dictamen 9/2003 sobre aquesta matèria.
2 Estudi elaborat l’any 2008 i publicat el 2009 a proposta de la Comissió de Treball de la Memòria del CES 2007 i aprovat per la Comissió Permanent, en què es du a terme l’actualització del primer estudi del CES sobre l’IQT, La qualitat del treball. Una proposta d’indicador, Consell Econòmic i Social de les Illes Balears i SOIB, 2004. Vegeu: Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. Indicadors de qualitat del treball, Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, 2008.
3 Estudi elaborat i publicat el 2019 a proposta de la Comissió de Treball d’Ocupació i Relacions Laborals, en què es du a terme una nova actualització dels IQT. Vegeu: Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. La qualitat del treball a les Illes Balears 2009-2018. Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, 2019.
Actualment, l’IQT està compost per una bateria de 32 indicadors que permeten obtenir una visió àmplia de les principals característiques quantitatives i qualitatives del mercat de treball a les diverses comunitats autònomes:
Font: Actualització de l’IQT a partir de la metodologia de Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. La Qualitat de treball a les Illes Balears, 2009-2018. Consell Econòmic i Social
Pel que fa a les ponderacions dels diversos indicadors, s’han definit tres possibles escenaris.4 En tots els casos es considera que la dimensió de retribucions salarials té una rellevància clarament superior a l’hora de valorar la qualitat de la feina. La resta d’indicadors tenen tots la mateixa ponderació en l’escenari base, mentre que en l’escenari social s’atorga un pes superior als indicadors de conciliació i gènere, i en l’escenari d’estabilitat es consideren més rellevants les variables relacionades amb la seguretat en el lloc de feina i les modalitats laborals.
Font: Actualització de l’IQT a partir de la metodologia de Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. La Qualitat de treball a les Illes Balears, 2009-2018. Consell Econòmic i Social
Aplicant les ponderacions explicades, els resultats globals situen les Illes Balears en una posició avantatjosa en relació amb la resta de comunitats autònomes durant bona part dels anys estudiats. Tanmateix, els resultats del 2019 van presentar una millora notable de la posició de les Balears, que va assolir la tercera posició del rànquing en l’escenari base, i la segona en l’escenari d’estabilitat i en l’escenari social. L’avanç de posicions relatives va ser molt significatiu, atès que els resultats dels anys anteriors col·locaven les Illes Balears entre la quarta i la sisena posició. L’actualització dels indicadors el 2020, any especialment complicat per al mercat de treball, va donar continuïtat als bons resultats de l’any anterior.
L’actualització amb les dades del 2021 i 2022 va implicar un lleuger empitjorament de la posició de les Illes Balears en relació amb la resta de comunitats autònomes, atès que varen baixar en cada un dels escenaris. L’actualització amb dades del 2023 mostra com les Illes Balears se situen en la tercera millor posició en els tres escenaris, remuntant una posició en tots els escenaris respecte al 2022.
Font: Actualització de l’IQT a partir de la metodologia de Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. La Qualitat de treball a les Illes Balears, 2009-2018. Consell Econòmic i Social
L’anàlisi que es fa amb les dades de l’índex de qualitat del treball (IQT) permet oferir algunes conclusions rellevants que estan en la línia de poder identificar els punts forts de la regió i també els aspectes respecte als quals les Balears mostren una situació més feble. És interessant analitzar en quines dimensions i en quins indicadors les Illes Balears han millorat els resultats del 2023 en relació amb el 2022, així com quins han estat els indicadors que han patit un descens en el rànquing per comunitats autònomes.
En la dimensió 1 sobre retribucions salarials, que integra els indicadors que tenen més pes en tots els escenaris considerats,5 les Balears han passat de la vuitena a la cinquena posició pel que fa al guany salarial i mantenen la primera posició en l’indicador de desigualtat salarial. D’altra banda, escalen de la quarta fins a la primera posició pel que fa al percentatge de llars amb baixa intensitat de treball. Tot plegat fa que les Illes Balears es posicionin en el 2023 en la segona millor posició en aquesta dimensió. Cal recordar que en el 2021 i 2022 se situaven en el cinquè lloc del rànquing. (Vegeu quadre A.1.).
En la dimensió 2 sobre la seguretat laboral, les Balears mantenen la primera posició del rànquing. Continuen encapçalant la llista de comunitats autònomes en la taxa de cobertura de prestacions per atur, així com en el risc de quedar a l’atur. A més, tornen a la primera posició en el pes dels treballadors afectats per un expedient de regulació de l’ocupació quan en el 2022 es varen situar en la sisena. D’altra banda, continuen en la catorzena posició, com en el dos anys anteriors, pel que fa a la taxa de cobertura de convenis col·lectius.6 (Vegeu quadre A.2.).
També en la dimensió 2, en aquest cas en la subdimensió de les modalitats laborals, les Illes Balears passen de la tretzena posició a la dotzena. Es tracta, per tant, d’una dimensió en què les Illes Balears ocupen dels darrers llocs en relació amb la resta de territoris. Més concretament, les Illes mantenen la darrera posició pel que fa al pes dels ocupats fixos discontinus i també pel que fa a la menor taxa de parcialitat. En canvi, escalen de la vuitena fins a la tercera posició en la taxa de temporalitat. Els canvis introduïts per la reforma laboral7 del 2022 en la tipologia contractual i el gran volum de contractació indefinida fixo discontinu derivat de la reforma ha fet baixar la taxa de temporalitat de les Illes Balears a xifres fins ara mai vistes. A més, mantenen la primera posició en el pes dels assalariats temporals involuntaris i la segona millor posició en la taxa de parcialitat involuntària. (Vegeu quadre A.3.).
En la dimensió 3 sobre les condicions laborals, pel que fa a la subdimensió de condicions de treball, les Illes Balears han empitjorat significativament la seva posició relativa en el 2023. D’aquesta manera, se situen en l’onzena posició quan en el 2022 i en el 2019 ocupaven la millor. En més detall, passen del primer al desè lloc en l’indicador d’autonomia en el lloc de feina8. I també empitjoren en comparació a la resta de territoris en l’indicador d’hores extres (del sisè al quinzè lloc) i en el pes d’ocupats que treballen més de 40 hores setmanals. En canvi, milloren, per segon any consecutiu, en el desajustament de qualificacions, pel fet de passar del desè al setè lloc. (Vegeu quadre A.4.).
Pel que fa a la sinistralitat laboral, també dins la dimensió 3, les Illes Balears escalen un lloc i se situen en el 2023 en la cinquena posició en el rànquing per comunitats autònomes. Així, les Illes es caracteritzen per tenir l’índex més alt d’incidència d’accidents laborals. Ara bé, continuen ocupant la primera posició en l’indicador sobre els dies de baixa i es mantenen en la tercera posició pel que fa a la incidència de malalties professionals. (Vegeu quadre A.5.).
Continuant amb la dimensió 3, en aquest cas amb la subdimensió de conciliació, les Illes Balears cauen en el 2023 fins a la tretzena posició, quan en el 2022 ocupaven la tercera. Més en detall, baixen a la darrera posició en el percentatge d’ocupats que treballen al seu domicili i baixen una posició en la taxa de parcialitat voluntària, fins a la setena. En canvi, han guanyat una posició en el percentatge d’ocupats que treballen en dissabte, diumenge, darrera hora del capvespre o nit i se situen en el sisè lloc del rànquing. (Vegeu quadre A.6.).
En la subdimensió de formació i promoció de la dimensió 3, les Illes Balears, continuen, com en el 2022, en la darrera posició, quan en el 2021 ocupaven la dotzena. D’aquesta manera, continuen com l’any anterior, a la coa pel que fa al percentatge d’ocupats que cursen algun tipus de formació i en la penúltima en l’indicador d’abandonament escolar prematur. En el percentatge d’empreses formadores sobre el total d’empreses passen de l’onzena a la tretzena posició en el 2023. Sens dubte, en el bloc de formació les Illes Balears presenten un dels majors punts febles. (Vegeu quadre A.7.).
Finalment, pel que fa a la subdimensió de gènere de la dimensió 3, les Illes Balears continuen en la penúltima posició en què es varen situar en el 2022. S’ha de tenir en compte que les Illes Balears varen encapçalar aquesta subdimensió en el 2019 i varen ocupar la tercera millor posició en el 2020 i 2021. Aquesta davallada s’explica per l’empitjorament de la posició relativa sobretot en la ràtio entre homes i dones de l’índex de desajustament i en la ràtio dels ocupats que cursen estudis. És a dir, en aquests indicadors formatius o de qualificació, a més de tenir mal resultats, les diferències per gènere són pitjors a les Illes Balears que a la resta de territoris. A més, mantenen les darreres posicions en la ràtio del risc de quedar-se a l’atur o en la ràtio dels ocupats que treballen en el seu domicili. En canvi, les Illes Balears mantenen, o fins i tot milloren la posició amb relació a la resta de comunitats autònomes, en la bretxa salarial on les Illes escalen una posició i se situen en el segon lloc del rànquing. I també milloren en la ràtio de la taxa de parcialitat i temporalitat involuntària. (Vegeu quadre A.8.).
En síntesi, els resultats de l’índex de qualitat del treball del 2023 suposen una millora de les Illes Balears en els tres escenaris establerts on assoleixen en cada un d’ells la tercera posició. Aquesta millora s’explica sobretot pels bons resultats de les Balears en la darrera Enquesta d’Estructura Salarial del 2022 amb un increment salarial del 12,5% respecte al 2021, fet que impulsa a les Balears fins a la segona millor posició en la dimensió 1 de l’índex sintètic, dimensió de remuneracions salarials, que representa entre el 43% i el 51% depenent de l’escenari, del total de l’IQT.
En canvi, es mantenen igual en la dimensió 2 sobre seguretat en treball. I pel que fa a la dimensió 3, de condicions laborals, i així com s’ha anat desgranant a l’article, perden posicions relatives en bona part de les subdimensions definides, com la conciliació laboral o les condicions de treball, o continuen a la coa, sobretot en formació i promoció i gènere. A les taules es poden consultar els resultats corresponents a cadascun dels indicadors i comprovar com la posició relativa de les Illes Balears en relació amb la resta de comunitats autònomes es manté en una posició avantatjosa en relació amb la majoria de territoris. Madrid i el País Basc continuen liderant el rànquing com els territoris amb un major índex de qualitat del treball en tota la sèrie temporal estudiada. A l’altre extrem, se situa Extremadura que en el 2023 passa a ocupar la darrera posició en tots els tres escenaris, i Andalusia que ocupa la penúltima.
Annex
