Sense categoria

IN MEMORIAM

Acomiadant l’amic Sebastià Salom

Sempre que li vàrem demanar una col·laboració per a la nostra revista, es va mostrar prompte a fer-ho des de la seva saviesa i la seva llibertat de pensament. Un bon amic i company de tasques d’en Sebastià (a Mallorca i a Burundi) ens ha cedit aquesta semblança. Gràcies, Francesc. Dissabte passat dia 14 de […]

IN MEMORIAM Aina Moll i Marquès

Dissabte 9 de febrer va morir n’Aina Moll Marquès. Haureu llegit articles de comiat a tota la premsa de persones notables que la conegueren, que treballaren en algun dels seus càrrecs sigui a Catalunya o sigui aquí a Palma. Una valenta dona, honesta, treballadora constant, amb coratge i tenacitat, com definia n’ Isidor Marí, amic […]

CRÈDITS

Aquest núm. 101 ha estat coordinat per Maria Margalida Perelló Pons. Persones col·laboradores d’aquest núm.: Josep Valero, Miquel Rosselló, Lila Thomàs, Biel Payeras, Guillem Morro Veny, Margalida Tauler, Maria Margalida Perelló, Antoni Mas i Forners, Antoni Rodríguez Mir, Margalida Bernat i Roca, Joan Pau Jordà, Gonçal López Nadal, Vicent Terol Reig, Comissió V Centenari de […]

Índex

Índex

Índex

Índex

IN MEMORIAM

Rafel Crespí i Ramis

Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble M’agradaria poder encabir en aquestes ratlles tot el que ha suposat la pèrdua d’un bon amic. No record amb exactitud en quin moment ens vam conèixer, perquè la memòria és fràgil i els records es confonen amb el pas del temps, però devia […]

IN MEMORIAM

                                                           Miquel Ramón                                       

…en el record

Quan el passat 23 de març ens va deixar en Miquel Ramón l’esquerra eivissenca i balear va perdre tot un referent. En Miquel ha estat a les darreres quatre dècades, una figura cabdal, fonamental en el progressisme illenc, una figura icònica de la política. Miquel Ramón, nascut a Jesús el 1953 al si d’una família […]

IN MEMORIAM

Jaume Salvadiego

(Barcelona,1956 – Palma,2020)

Presentar la figura i l’obra de Jaume Salvadiego em resulta veritablement complicat en uns moments envaïts de tristor per la pèrdua d’un amic i col·laborador excepcional. Salvadiego era un creador nat: exercia d’artista, dissenyador gràfic, docent de tallers, fotògraf rastrejador d’imatges urbanes, actor ocasional, gestor cultural i col·laborador de projectes dispersos que palesen una curiositat […]

Índex

1.1 LA BIOGRAFIA DE GABRIEL ALOMAR                           

                             GABRIEL ALOMAR                                    80 ANYS DESPRÉS DE LA SEVA MORT

El 7 d’agost de 1941 Gabriel Alomar i Villalonga va morir a l’Hospital Israelià de la ciutat del Caire, ben lluny de Mallorca. Des de 1937 residia a Egipte, on havia estat designat Ministre Plenipotenciari –un càrrec equivalent al d’ambaixador– pel govern de la República. Al final de la guerra Alomar es convertí en un […]

IN MEMORIAM

Maena Juan Marquès

Companya de camí

Amiga estimada i admirada

                                         Foto:Diario de Mallorca.Massuti Paraules expressades al funeral, Ciutat 7 d’agost de 2019 Avui molts dels que t’estimam ens trobam aquí per honorar la teva memòria i per reconèixer que haver-te conegut no ens deixa indiferents. […]

1.2 GABRIEL ALOMAR.               DEIXEM LA IGNORÀNCIA PER L’HONESTEDAT COL·LECTIVA

“No cal perdre’s en divagacions excessives: Gabriel Alomar (…) ha estat el gran ignorat de la societat mallorquina” (Serra, 1984, p. 9). Així de contundent es mostra Antoni Serra a l’inici de la primera biografia d’Alomar, datada el 1984. Gabriel Alomar. L’honestedat difícil està inclosa dins una col·lecció editada per l’Ajuntament de Palma sobre mallorquins […]

Antecedents de la

            REVOLTA DE 1391

Els anys que van des de les darreres dècades del segle XIV fins a la Germania (1521), foren d’una gran inestabilitat social i política en el Regne de Mallorca. Analitzem, a grans trets, la primera gran commoció social, això és, la Revolta forana i menestral de 1391. L’any 1390 la situació a Mallorca era fort […]

L’ALÇAMENT FORÀ (1450-1453)

L’alçament forà fou, exceptuant la Germania, el moviment social més important de la baixa edat mitjana mallorquina. La seva durable consistència (gairebé tres anys) el converteix en un dels episodis revolucionaris més destacables de quants es produïren a l’Europa occidental baix-medieval durant el segle XV. L’Alçament forà tenia unes arrels llunyanes que entroncaven amb la […]

LES REVOLTES A EUROPA DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA:

UN PRECEDENT PER LA GERMANIA MALLORQUINA?

La Baixa Edat Mitjana és, sens dubte, una època de la història d’Europa marcada per la conflictivitat social i per nombroses revoltes de pagesos i artesans, que demanaven una millora de les seves condicions de vida. Ara bé, tot i que aquestes insurreccions tenen uns patrons i demandes molt similars, no els podem agrupar baix […]

Índex L’altra mirada 80

Editorial IN MEMORIAM ANTONI MAS ROMAGUERA 2.1 Algunes consideracions a les portes      del denominat  “Judici a la democràcia”                                            Antoni Llabrés  2.2 Trencar panys: Per una superació democràtica del règim del 78 2.3 Més […]

2.1 ALOMAR, UNA CONCEPCIÓ IL·LUSTRADA DEL PERIODISME. ELS SEUS ARTICLES A LA VEU DE CATALUNYA

La Veu de Catalunya La Veu de Catalunya és, segons Josep Maria Figueres, el diari català més important del segle XX1 Es publicà a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937. Amb 38 anys de vida ha estat, després del d’El Punt Avui, el diari en llengua […]

La Germania mallorquina

El passat 7 de febrer del 2021 es compliren els cinc-cents anys de l’inici de la Germania mallorquina. L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la societat illenca en la primera meitat del segle XVI està enguany d’aniversari. Per entendre per què sorgí l’alçament agermanat a l’illa, s’han de tenir en compte tres aspectes: 1. […]

2.2 DOS POEMES SACRÍLEGS DE GABRIEL ALOMAR

Gabriel Alomar és un dels nostres poetes importants. Potser és la frase amb què convé començar qualsevol escrit sobre l’obra en vers d’aquest intel·lectual polifacètic. I convé fer-ho perquè la poesia d’Alomar queda com amagada darrere moltes capes: darrere la importància de la seva obra assagística i periodística, darrere la dificultat de la seva adscripció […]

                   In memoriam

En el record entranyable d’Antoni Mas Romaguera

Amb 61 anys ha mort en Toni. Una mort inesperada. Una mort injusta. Una mort que ens trasbalsà a tots els que el coneixíem. Els nostres camins varen començar a coincidir en la constitució de la Coordinadora d’estudiants a l’any 1972-73. Jo hi anava en representació de la Delegació a Palma de la Facultat de […]

PAU CASESNOVES, EL GRAN OBLIDAT DE LA GERMANIA

Ara que es compleixen 500 anys de l’inici de la Germania cal vindicar la figura de qui fou un dels seus dirigents més destacats. Pau Casesnoves, Instador de la Part Forana i membre de la diarquia que s’establí després que el Consell agermanat feu dimitir Joan Crespí el setembre de 1521. La figura de Pau […]

2.3 GABRIEL ALOMAR DES D’EIVISSA     

ALOMAR DES DEL FONS DOCUMENTAL DE L’ARXIU HISTÒRIC D’EIVISSA I FORMENTERA

Gabriel Alomar és exemple de com la projecció d’un personatge públic pot créixer amb el temps. Amb el decurs dels anys, el polític i intel·lectual ha esdevingut un referent de l’esquerra d’aquestes Illes tot i que en vida va haver de patir les travetes de companys de partit i d’ideologia i després el silenci forçat […]

ELS ENDARRERS DE LA REPRESSIÓ DE LA GERMANIA: «PERQUÈ SIA EXEMPLAR I POSAR TERROR ALS POBLES» I «PER BORRAR LA MEMORIA DE DIT COLOM »

«Tots jorns [els dies] treball – passant ma vida trista per obtenir [guanyar-me la vida] – envejant l’hom epulent [home opulent] e com més veu – cobejant [desitjant] la vista no obtinc res -romanint molt pus dolent. De l’envejar – ací portant tortura ne [ni] pot noure [fer mal]– al qui passió no sent; roman […]

ELLES TAMBÉ HI EREN:

DONES AGERMANADES – MALLORCA, 1521-1525

A hores d’ara ja s’ha dit tantes vegades que sembla una reiteració innecessària allò de què les dones sempre se les ha negat un lloc com a subjectes històrics. No de bades, la Història sempre l’havia escita els homes des d’una òptica masculina tant per inèrcia com per convenciment. Poc importa. El cas és que, […]

ELS AGERMANATS NO TENEN INSTAGRAM

AHIR I AVUI. LES GERMANIES A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA (S. XVI-XXI)

La memòria col·lectiva dels illencs és ben curiosa. La nostra és plena de referències històriques carrinclones i beates. Com a poble, retem homenatge a conqueridors i sants, a Chopin i Rafa Nadal, però no donam veu al dissident: cap cançó, rondalla o efemèride recorda la revolta de les Germanies, ara fa cinc segles. Aquella que […]

3.1 L’EDUCACIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT FUTURA

Alomar va desenvolupar una intensa activitat com a publicista als principals diaris i revistes catalanes d’aquell moment. Un dels temes tractats en els seus articles és el de l’educació, una qüestió fonamental en la construcció de la societat futura. Per al nostre autor, l’educació és la base per a capacitar els individus a participar activament […]

<”JUAN COME MANZANAS”>

LES “MEVES” GERMANIES 50 ANYS DESPRÉS (Agraesc els comentaris d’Albert llemosí I de Damià Alou) –Tots el mallorquins voleu treballar sobre les Germanies. ¿Com et dius? – Gonzalo López Nadal – Ets fill de militar!. Així va ser la meva primera conversa amb el professor Miquel Barceló i Perelló. Eren les darreries de l’any 1971 […]

AB APELLIDO DE JUSTÍCIA.

TEMPS DE GERMANIA AL PAÍS VALENCIÀ

“Enaprés, en lo mes de setembre [1519], a la festa de sent Miquel, se començà a levar una germania dels pobles, la qual començaren los perayres y vellutés. Y axí s’agermanaren tots los officis, ells ab ells, y ab les viles reals y lochs de senyorius, ab apellido de justícia, mostrant gran rancor contra nobles, […]

Índex 
 L’altra  mirada 78

Editorial A quaranta anys de la constitució del 1978: TOT FERMAT? IN MEMORIAM PEP OLIVER 2.1 Idus de maig Joan Ribas 2.2 MANIFEST 2.3 L’Aliança de les Illes de la Mediterrània: Una gran oportunitat de futur    Antoni Vicens Vicens 2.4 Constitució, autodeterminació i PSM-Més (1978-2018): Indesinenter    Antoni Llabrés Fuster 3.1 Tots feim poble  […]

MANIFIESTO VILLALAR 2021

Villalar 2021: Respeto a nuestro pasado, esperanza para el futuro

Nos encontramos de lleno en el V Centenario de los episodios conocidos como la Revolución de las Comunidades de Castilla: proceso político, económico y social de hondo calado protagonizado en esta tierra entre 1520 y 1522, e interrumpido por la derrota y represión ejercida por el bando realista, afín al proyecto imperial de Carlos V. […]

4.1 GABRIEL ALOMAR I ELS SOCIALISTES ILLENCS DEL SEU TEMPS (1901-1926). UNA APROXIMACIÓ

No hi ha dubte que Gabriel Alomar és un referent cabdal per a l’esquerra tant a les Illes Balears com a Catalunya, i ho era ja a la seva època. No obstant a la seva terra, a Mallorca, ha estat un “gran ignorat”, en paraules d’un dels seus biògrafs, Antoni Serra. Aquest fet va ser […]

4.2 EL MOMENT ALOMAR O LES BASES DE LES ESQUERRES CATALANISTES

Valentí Almirall el 1902 en el pròleg a la reedició de Lo catalanisme escrit el 1886 (llibre que inicià de fet en termes programàtics el catalanisme polític de la ma del que n´és considerat un dels seus principals creadors) feia una sèrie de consideracions que a ulls d’ara, massa acostumats a una història canònica del […]

4.3 GABRIEL ALOMAR, UN ALIADÒFIL EN COMBAT

La posició aliadòfila adoptada per Alomar davant la Gran Guerra (1914-1918) fou periodísticament molt intensa i, en tot moment, es va manifestar de manera explícita i combativa. El seu nom va aparèixer entre els signants de tres manifests. El primer, el «Manifest dels catalans», impulsat per Antoni Rovira i Virgili, fou el que publicaren alhora […]

4.4 GABRIEL ALOMAR IDEÒLEG I POLÍTIC: CATALANISME, REPUBLICANISME, SOCIALISME

“El Socialisme és una matèria social la forma política de la qual és la República” Gabriel Alomar Fa vuitanta anys, moria Gabriel Alomar al seu exili del Caire. Després d’una vida d’implicació cívica en tota classe de plataformes polítiques, de fundar partits, revistes, setmanaris, d’haver sigut un personatge àmpliament admirat, llegit i escoltat i després […]

4.5 EL PARTIT I LA NACIÓ VISTS DES DE GABRIEL ALOMAR. UNA PROPOSTA ALOMARIANA PER A LES ESQUERRES AMB VOCACIÓ CONFEDERALISTA DEL SEGLE XXI

Vós me parleu d’una depressió del sentiment catalanista aquí, i dieu, amb tota raó, que ens cal enfortir-lo. Però jo us mostro la depressió general del sentiment d’esquerra a tota Espanya, i us dic, amb tanta raó i amb tanta força, que ens cal enfortir-lo també. Gabriel Alomar. Parlar de Gabriel Alomar, en una fita […]

4.6 ALOMAR CONTRA LA PENA DE MORT

“La pena de mort és una violació sacrílega de lo incognoscible, i posa una mà profana en el domini de l’infinit” Gabriel Alomar, 1912 Alomar va posar la vida al centre Ho va fer en meitat d’una onada repressiva que colpejà la ciutat de Barcelona: la repressió de la Setmana Tràgica. La Setmana Tràgica va […]

4.7 Gabriel Alomar i els anarquistes de La Rosa de foc: una reflexió a l’entorn el republicanisme, el catalanisme i la pena de mort

Gabriel Alomar Villalonga (1873-1941) poeta, assagista i periodista va implicar-se en la defensa d’alguns acusats en processos judicials catalans condemnats a la pena capital. Impregnat de republicanisme laïcista i lliurepensador, Alomar fou una de les figures més populars de les lletres catalanes del tombant de segle i un dels homes més coherents de l’arena política […]

MANIFEST 500 ANYS DE REVOLTA. 500 ANYS DE GERMANIES (1521 – 2021)

Comissió cívica Germanies500 El 7 de febrer del proper any 2021 es compliran cinc-cents anys d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania, aixecament que s’inicia el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523. Ha de quedar palès que les motivacions que provocaren l’esclat de […]

Índex

5.1 GABRIEL ALOMAR, PARE DE LA NOCIÓ CATALUNYA-CIUTAT

Un dels mites poc estudiats de l’obra d’Alomar és el fet que se li atribueix la paternitat de la noció Catalunya-ciutat. Aquesta ha estat, al llarg del segle XX, una noció en certa manera, tant difosa com desnaturalitzada. En la formulació d’Alomar, el concepte implicava no només que les condicions, els serveis i les formes […]

Balanç de l’acció de govern en clau de sobirania

Permeteu-me recordar la meva darrera intervenció a la darrera Assemblea a Santa Maria, on vaig fer una apel·lació a què, com a militants d’una força d’esquerres, no havíem de perdre mai de vista la lectura del context, no sols del context immediat o proper sinó també del context global en el qual aquest context immediat […]

Política econòmica: Fonaments per la transició a un model econòmic sostenible i equilibrat

 

En la recta final de l’actual legislatura és un bon moment per fer un balanç comparatiu de les polítiques econòmiques que hem tengut damunt la taula les dues darreres legislatures. Perquè hi ha diferències substancials. Perquè és important poder donar continuïtat a determinades polítiques iniciades aquesta legislatura. Perquè és important decidir si volem fer el […]

Balanç de polítiques feministes

La legislatura que està a punt d’acabar va arrencar amb força des de la perspectiva de polítiques feministes. Tots els partits que formaren part de diferents maneres dels anomenats Acords del canvi en algunes institucions, o governs de la gent en d’altres, apostaven per polítiques d’igualtat, essent aquestes centrals i partien, en alguns casos, del […]

Un Consell per a les persones

Mercè Bujosa Estarellas

Les prioritats que marcaven la nostra arribada al capdavant de la institució eren ben clares: fer del Consell de Mallorca una institució al servei de les persones on les polítiques socials encaminades al benestar integral dels homes i dones de l’illa fos el centre, proposàvem un Consell al costat dels pobles i ciutats fent del […]

Perquè som el Govern de la gent?

Els resultats de les eleccions municipals del 2015 varen generar una gran il·lusió. Després de 4 anys de Ciudad Rodriguez, arribava el canvi. Les forces d’esquerres sumaven suficient per governar per primera vegada en solitari i Antoni Noguera ha estat el primer batle republicà després d’Emili Darder. Precisament són les polítiques basades en els valors […]

Política municipalista: Governar mirant als ulls

De tant en tant amb els companys de Sóller, enmig del ritme esquizofrènic que mos empeny a batzegades en el dia a dia, feim això tan nostrat de “girar la ullada cap enrere”, per allò de prendre consciència del camí recorregut, recordar l’aprenentatge que mos han regalat les traves de la ruta i valorar les […]

Polítiques socials: 4 anys no basten!

Resumir en una pàgina l’acció de govern és una tasca impossible, i la conseqüència immediata és que em deixaré moltes accions per esmentar. Una de les primeres evidències és la manca de crispació social, i això és resultat de la capacitat de dialogar del Govern amb tots els sectors socials, polítics i econòmics. Un dels […]

VALORACIÓ DE CÀRITAS MALLORCA DE LA LEGISLATURA 2015-2019

Des de Càritas Diocesana de Mallorca valoram tota la feina feta en l’àmbit legislatiu pel que fa a l’àmbit social. Destacaríem: Llei de Renda Social Garantida Llei d’Igualtat. Llei del Tercer Sector d’Acció Social Llei de l’Habitatge, Llei de Serveis a les Persones en l’Àmbit Social. El projecte de Llei del Voluntariat. Consideram que fer […]

LES POLÍTIQUES EDUCATIVES

La sensació agredolça és evident dins de la comunitat educativa. En aquesta legislatura trobem l’esforç per pal·liar algunes polítiques anteriors i tornar a una situació de recursos que fossin acceptables per al bon desenvolupament de les nostres escoles. Però no podem deixar de veure que aquests esforços han resultat del tot insuficients, per exemple en […]

Índex   

  Editorial 2.1 Euskal Herria no deixa de moure’s en aquest temps post ETA Floren Aoiz 2.2 27 D’octubre: un any després Jaume Bosch 2.3 El país que queda o el que queda del país Pablo Gentili 3.1 Jornades FEMINISMES, SOBIRANIES, SOLIDARITAT Lila Thomàs i Andreu 3.2 A Balears acollim Joan Pau Jordà 3.3 25 […]

4 anys de polítiques ambientals pel benestar de les persones


En la legislatura de la recuperació de drets i el benestar de les persones hem tornat a posar les polítiques ambientals entre els pilars per garantir aquest objectiu. La Llei Agrària, la Llei de Residus i sòls contaminats i la Llei de Canvi Climàtic posen les bases per a un model més sostenible, que implica […]

Voler i no poder

 

L’anàlisi que se’ns demana ha de ser d’una mida necessàriament escassa, per tant procurarem ser el més telegràfic possible. Fer valoracions des de fora dels centres de decisió i només amb les eines de valoració al nostre abast, que són poques, és molt difícil, el que fa que ens falti el valor de la prova, […]

Balanç de les polítiques ambientals del Govern Balear

Fent un breu balanç d’algunes polítiques ambientals del Govern Balear, Amics de la Terra Mallorca declara que la gestió del Govern ha tingut dues bones notes en les dues noves lleis de residus i energia, però ha suspès estrepitosament i ha decebut amb el model de gestió en mobilitat, impensable per a aquest Govern. El […]

Mallorca: La necessitat de construir estructures de país

 

El procés català, sobretot durant el 2017, va recuperar l’expressió «creació d’estructures d’estat» per definir la voluntat de la Generalitat de dotar-se d’eines legals, administratives i socials per poder fer el bot de la Comunitat Autònoma a la República. Independentment de com de reeixida fos aquella voluntat, és fàcilment constatable que a les Illes Balears […]

Per un bon finançament

    

Des de l’Altra Mirada se’ns demana una opinió sobre les polítiques de País desenvolupades per les nostres institucions aquesta legislatura i no és una tasca fàcil per què si bé és cert que treballar per la plena sobirania hauria de ser una de les prioritats de les nostres institucions, encara que també de la societat […]

HEM COMENÇAT UN CANVI DE MODEL PRODUCTIU?

 

Una de les propostes centrals del programa econòmic de MÉS per Mallorca l’any 2015, fou la necessitat d’iniciar la transició cap a un altre model productiu, econòmicament més eficient, socialment més just i ecològicament més sostenible. La paraula transició té tot el seu sentit. És un reconeixement a la impossibilitat de poder fer a curt […]

L’esquerra impacient

Hi ha una obsessió dins l’esquerra social per fer crítica permanent a l’esquerra política, especialment quan governa, per no complir amb els programes de màxims de totes i cada una de les entitats, moviments, associacions, sindicats, etc., que han donat suport a les urnes als diferents partits que conformen l’espai de l’esquerra política i, a més, […]

PEP OLIVER, IN MEMORIAM

El mes de novembre ens va deixar un company infatigable de lluites socials i ecologistes, Pep Oliver Vaquer. En Pep s’havia jubilat ja fa uns anys com a treballador de banca on havia estat, durant anys, sindicalista, de la mà de la CGT i el SABEI, del qual va ser secretari d’organització. Però mai no […]

Menys del que voldríem i molt menys del que és necessari

 

Fer una valoració de les polítiques del darrer any des de la perspectiva de l’ecologisme social i polític, ens obliga a haver de valorar iniciatives sectorials i concretes, per una banda, alhora que, concloure que la tendència general del model econòmic depredador continua inalterada. I m’explic: dins les iniciatives a valorar hi ha, òbviament, el […]

Índex

Hem anat per feina: 4 anys per recuperar la il·lusió

 

L’escriptor nord-americà Samuel Langhorne Clemens, més conegut pel seu pseudònim Mark Twain, va dir en una ocasió que mai ens hem de desprendre de les nostres il·lusions perquè quan un ho fa, segur que pot seguir existint però haurà deixat d’estar viu. Una frase que ha marcat des de fa molt temps el meu transcórrer […]

El tot, i el somni menorquinista

 

Ja han passat quasi quatre anys de legislatura. I en quatre anys s’han canviat moltes coses, però amb quatre anys no es pot canviar tot. I MÉS per Menorca va néixer per a canviar-ho tot, en el sentit metafòric o poètic del terme. No es tracta ara de fer un balanç de gestió, de resultats […]

Govern del Botànic, un futur de prosperitat social imparable

Han estat tres anys i mig trepidants. Una experiència segur que irrepetible, ja que aquesta legislatura, per primera volta en la recent democràcia, el Parlament Valencià ha estat plural i divers, on la paraula i el consens han estat presents en totes i cadascuna de les prop de setanta lleis que hem tramitat i aprovat. […]

Barcelona pel bé comú

Quan Barcelona en Comú va arribar al Govern de la ciutat de Barcelona, amb Ada Colau com a alcaldessa, el nostre programa es podia resumir en una idea: fer possible allò que deien que era impossible. Aquests quasi quatre anys han estat plens de victòries i d’avenços, perquè no hem donat cap batalla per perduda. […]

Un #BONFINANÇAMENT és imprescindible per aconseguir el tren de Llevant

20 anys després de la primera marxa reivindicativa en favor del Tren de Manacor-Artà, que aplegà més d’un miler de persones a la comarca del Llevant, aprofitant l’avinentesa de trobar-nos a la Setmana Europea de la Mobilitat i la proximitat del Dia mundial sense cotxes La campanya Per un bon finançament apunta l’infrafinançament estatal i […]

Més de tres anys democratitzant i desprecaritzant Nafarroa

Navarra ha canviat; és evident i inqüestionable. Una nova correlació de forces en les institucions ha permès conformar majories progressistes que han fet polítiques diferents a les de les últimes dècades, de manera que l’eix ha girat clarament a l’esquerra. I això ha estat així perquè el canvi va arribar en 2015 a les institucions […]

 

                         “Comandante Otero”

                              in memoriam

Els últims anys del franquisme van ser especialment convulsos i esperançadors per a una gran part de la societat espanyola. Després de diverses dècades d’oprobiosa dictadura començaven a canviar, tímidament, alguns plantejaments dins i fora del que semblava, fins a aquest moment, un règim inamovible i sòlid que se sustentava en suports diversos i poderosos […]

Un Estat cada cop més centralista

Ha vengut Rajoy. No ha anunciat cap mesura positiva, que haguéssim recollit puntualment en aquest especial finançament. Sí que ha tengut temps de criticar les polítiques en defensa de l’oficialitat de la llengua pròpia de les Illes Balears, en la línia clàssica: el castellà és un tresor, un actiu; el català, una nosa. I ha […]

Un Estat injust, ineficient i mal recaptador

Sembla que a les nostres Illes comença a haver-hi un ample consens, amb la idea que el govern central ens maltracta com a comunitat autònoma, des dels diferents angles del nostre finançament. És a dir que fa un repartiment injust de què ens dóna, sobre el conjunt de recursos que hi aportam. No vull aprofundir […]

Mal finançament autonòmic o colonialisme?

Un bon nombre d’entitats socials han tornat encetar una campanya per un finançament autonòmic més just per a les Illes Balears. Any rere any, quan es fan públiques les dades definitives del finançament de les comunitats autònomes, es constata que els ciutadans de les Illes Balears estam gairebé a la cua en despesa per habitant. […]

Endeutament endèmic i incompliment de les inversions estatutàries

Una macrohipoteca a les esquenes dels illencs i illenques representa el deute públic de les illes. De 509 milions d’euros l’any 2000 ha passat al voltant de 9.000 milions d’euros al 2017. A nivell del PIB de Balears representa una quantitat important, de prop del 30%. Molt inferior al nivell de l’Estat espanyol que és […]

El debat del canvi de model

Un informe dels experts que ens perjudica

 Joan Carrió

El model de finançament actual, vigent des del 2009, hauria d’haver estat revisat l’any 2014, de manera que ja han passat més de quatre anys d’ençà de la preceptiva revisió quinquennal prevista en la llei 22/2009. El gener del 2017 la Conferència de presidents va decidir iniciar els treballs per a la reforma del model […]

Les peticions de la Plataforma per un Finançament Just

Unes setanta Entitats, representants de la societat civil de les Illes Balears (Universitat, CAEB, sindicats, col·legis professionals, associacions del tercer sector, Cercle d’Economia, Fundacions,) ens hem posat d’acord per reclamar un sistema de finançament autonòmic més just, un vertader règim especial insular, majors inversions estatals i la condonació del deute públic autonòmic fruit de l’infrafinançament […]

La proposta de REIB del Govern amb suport de la societat civil

Que la insularitat genera uns costs afegits a la ciutadania i al teixit empresarial de les illes és una opinió quasi unànime a la societat de les Illes Balears. Aquest consens s’ha explicitat amb el suport general a les mesures de la proposta del nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB) per part de […]

Un bon finançament per fer què?

 

Com ja ens recorda el manifest de la plataforma «Per un bon finançament», disposar d’un finançament suficient per a les nostres Illes és senzillament una qüestió de justícia, i jo diria que de supervivència, sobretot quan allò que perilla ara és el finançament dels serveis públics bàsics. A més del llast que representen els 9.000 […]

El Moviment Obrer i les Revolucions

Europees del 1917 a Mallorca

Segones Jornades d’Història del Moviment Obrer a Mallorca  22 i 23 febrer 2018 Can Balaguer, carrer de la Unió, 3. Palma. PROGRAMA Dijous 22 de febrer 18 h Presentació a càrrec del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma Llorenç Carrió 18.15 h conferència inaugural: Les revolucions de 1917: context europeu i mediterrani Pere Gabriel. […]

Una mobilització imprescindible

Hi ha causes que, de tan grans i complexes que són, es fan difícils d’explicar a la societat i aquesta acaba per no ser conscient del problema, o bé, fins i tot essent-ne conscient, no es troba el camí per a posar-hi remei. A vegades, petits gestos posen a la vista de tothom una gran […]

QÜESTIONARI A MATEU MORRO I ANTONI MARIMON

Plantejam un petit qüestionari a dues persones que coneixen bé l’impacte que Gabriel Alomar i el seu pensament han tengut a l’esquerra sobiranista mallorquina nascuda a partir de la Transició política i el final del franquisme. Es tracta de Mateu Morro (Santa Maria, 1956), historiador i exsecretari general del Partit Socialista de Mallorca (PSM) durant […]

Biblioteca de les publicacions de les Fundacions Darder Mascaró

Des del Secretariat de les Fundacions Darder Mascaró hem ordenat la nostra biblioteca, us presentem les publicacions pròpies i les fetes en col·laboració amb editorials, en aquests darrers anys. Llibres amb Ed. Documenta Balear: GINARD, David Treballadors, sindicalistes i clandestins Volum I     Documenta Balear / Ateneu Palma 2012 Treballadors, sindicalistes i clandestins. Volum II  […]

Convocatòria

Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad