5.1 L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A CATALUNYA. FONAMENTS TEÒRICS I REPTES ESTRATÈGICS

L’economia social i solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics, de Jordi Estivill I Ivan Miró Publicat en plena pandèmia, L’economia social i solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics, dels sociòlegs i cooperativistes practicants Jordi Estivill i Ivan Miró (Icaria/Antrazyt, 2020), és una lectura més que recomanable independentment del lloc on visquem,…

4. ENTREVISTA: ANTONI PONS CAÑELLAS

És difícil parlar d’economia social i solidària a Mallorca sense pensar amb ell. En Toni Pons (Lloseta, 1944) ha estat l’ànima d’aquest moviment social durant dècades. A cavall entre Còrdova, Mallorca i altres destinacions on aquest activista va trobar la inspiració, ha madurat en paral·lel al desenvolupament de la xarxa estatal d’economia social i solidària,…

3.3. EL MONTEPIO DEL ARRABAL: UN EXEMPLE DEL BRESSOL DEL MUTUALISME OBRER AL BARRI DE SANTA CATALINA

Un món en transformació Les murades, que havien estat la protecció de la ciutat, ara refrenaven el seu creixement. Limitada dins el perímetre de les murades bategava Palma, la població de la qual s’incrementava sense parar. La capital de Mallorca començava a tenir problemes a l’hora d’albergar les nombroses fàbriques que s’anaven creant. La ciutat…

3.2. GUILLEM CIFRE DE COLONYA: EDUCACIÓ I COOPERACIÓ CONTRA EL CACIQUISME11

1 Article publicat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, i reproduït aquí amb permís del Blog ‘Espai de Llibertat’ (blog.ferrerguardia.org) i de l’autor. “Renovar l’educació perquè aquesta sigui moderna i arribi a tothom…” A la Mallorca de mitjan segle XIX trobaríem, ben perfilades, moltes –gairebé totes- de les característiques pròpies de les societats rurals, caciquils,…

3.1. El cooperativisme i el moviment obrer a Mallorca (1868-1936)

L’illa de Mallorca va experimentar al segle XIX transformacions socioeconòmiques prou importants i progressives, sobretot en el darrer terç de la centúria. La diversificació econòmica, amb una major activitat del sector secundari és un dels elements de canvi més rellevants. Els tallers de menestrals i els nous establiments fabrils de sectors com el de la…

2.7. CORDA I POAL. LA PRIMERA COOPERATIVA DE CONSUM CULTURAL A LES ILLES BALEARS

L’economia social i solidària i el cooperativisme en general segueix creixent a les nostres Illes en nous àmbits encara no explorats com és aquesta cooperativa de Consum Cultural que és va engegar al llarg del 2021 i que des del passat 29 de juliol inicià la gestió d’un espai anomenat SUSCULTURA, al carrer Miquel Capllonch…

2.1. L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I LA MANCA DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Per parlar de l’economia social i solidària a la nostra Illa, m’ha semblat oportú començar amb aquest petit resumen del capítol que, sobre aquest sector de l’economia de les Illes, fa la Memòria del CES del 2020: «La crisi generada per la Covid19 posa de manifest la responsabilitat social de les empreses i el caràcter…

1.5. L’ASSOCIACIÓ MERCAT SOCIAL COM UN MARC PER A LA INTERCOOPERACIÓ

Des dels seus inicis, la intercooperació ha estat un dels objectius de Mercat Social de les Illes Balears. Tot i això, possiblement, l’activitat més visible de l’associació durant els seus primers anys ha estat la fira anual. Ara, després de set anys explorant què emergeix quan es posen en relació entitats amb activitats molt diferents,…

1.3. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A MALLORCA, SITUACIÓ I PERSPECTIVES

Les dues darreres crisis, la financera de 2008 i la pandèmica de 2020, han fet visible l’economia social i solidària (ESS) com a alternativa al model econòmic hiperglobalitzat i les seves conseqüències sobre el benestar social i la sostenibilitat ambiental. En temps de crisis globals s’ha vist que l’ESS és més resilient i que contribueix…