Articles

La capitulació dels musulmans menorquins davant el rei Alfons II (1285-1291) va succeir el 21 de gener de 1287 i per ella van sortir del castell de Santa Àgueda unes 200 persones que amb Abú Umar salparen rumb a Cepta. El document signat permetia que aquesta elit no pagàs rescat i els donava sis mesos… Continueu llegint 2.1                      La Diada nacional del poble de MenorcaVae victis!

El passat 29 de novembre donà inici l’exhumació de la fossa comuna de Sant Ferran, a Formentera. Es tracta d’una de les cinc fosses -quatre d’elles identificades i localitzades- que hi ha a l’illa; amb cinc víctimes identificades que foren assassinades el primer de març de 1937 per un escamot falangista. Les tasques d’exhumació s’inscriuen… Continueu llegint 2.2                Fossa de Sant Ferran: ferida tancada

La dècada del naixement del GREC. Els 80. A partir de 1981, gràcies a l'associació de veïns del Jonquet i Càritas diocesana comença una de les primeres experiències professionals amb educadors de carrer a Balears. El 1983 a l'Ajuntament de Palma creix la preocupació pels barris amb un nivell de delinqüència juvenil en ascens. Així… Continueu llegint 3.1                    GREC. Balanç de 30 anys 1987-2017

És evident que els darrers anys la percepció social sobre el finançament de la Comunitat Autònoma ha canviat substancialment. No fa molts d’anys que els que el qualificàvem d’espoli per part de l’Estat érem ridiculitzats. Però actualment és molt general dins l’opinió pública, i publicada, que patim un greuge amb el nostre finançament. Pràcticament tots… Continueu llegint 3.2                    La ciutadania de les Illes necessita un millor finançament

Des de la Campanya NO AL TTIP de les Illes Balears, ens han fet arribar aquesta carta adreçada a la Secretaria de Estado de Comercio, del govern espanyol, on es demana que no s’atorgui a la Comissió Europea el mandat relatiu al Tribunal Multilateral d’Inversions MIC i sol·liciten una reunió presencial. La reprouïm en castellà… Continueu llegint 3.3                    CARTA AL SECRETARI DE COMERÇ

L’increment del 2016 respecte al 2015 és del 14,3%, molt per damunt del 3,4% estatal. També som el territori on més augmenta el nombre de treballadors del sector R+D+i: un 11,3%, enfront del 2,5% estatal. Les Illes Balears varen assolir el 2016 el màxim històric en el nombre d’investigadors. Concretament, hi va haver l’equivalent a… Continueu llegint 4.1                   Les Illes Balears tenen per primera vegada més de 1.500 investigadors

Recentment ha estat aprovada la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears, no exempta de polèmica per determinades disposicions que explicaré al final d’aquest article. No obstant això, es tracta d’una bona llei en conjunt, que representa una passa més en defensa del territori. I ho és per diferents motius, en donaré deu: Primer, perquè parteix… Continueu llegint 4.2                    Llei d’urbanisme: una passa més en defensa del territori

Des de fa molts anys al nord d'Europa i als Estats Units s'està portant a terme una experiència cooperativa d'habitatges per a majors molt interessant. És l'anomenat cohousing senior. La idea és molt senzilla: gent que està a prop de la jubilació o recentment jubilats als quals uneixen uns lligams d'amistat i d'afinitat d'interessos decideixen… Continueu llegint 5.1                    KANOSTRA, una experiència cooperativa a Mallorca

Fent un ràpid balanç del 2017, abans de tenir les xifres definitives de tancament, ja es pot afirmar que ha estat un molt bon any per a Fiare Banca Etica. S'ha doblat l'estalvi recollit, superant de molt els objectius marcats: a finals del 2017 s'havia arribat als 96 milions d'euros. Pel que fa al capital… Continueu llegint 5.2                    Els nous reptes deFiare Banca Etica

El títol d'aquest text està extret de l'obra de teatre d'Alberto Conejero, "La piedra oscura". En aquesta breu obra teatral on coincideixen els dos temes que seran l'eix d'aquestes paraules: les polítiques de la memòria i el col·lectiu LGTBI. Cap al final de l'obra de Conejero, un home, just abans del seu assassinat pels colpistes… Continueu llegint 5.3                    No voy a desaparecer del todo Memòria i col·lectiu LGTBI

Ens hem acomiadat de na Carme Ribas, companya de lluites, defensora dels treballadors i treballadores amb professionalitat, amb dedicació, una valenta dona en tots els sentits. Vaig conèixer na Carme el temps obscurs del franquisme, en la lluita clandestina. No coincidíem en l’organització però sí en els organismes unitaris. Després, ens retrobàvem en totes les… Continueu llegint 6.1                     Adéu Carme valenta dona, lluitadora incansable!

Mallorca té una crisi d'identitat: Qui som? Què vull? Ningú m'estima! És com els adolescents. Això no ve d'ara i té les seves arrels en la construcció de l'estat-nació espanyol. En altres paraules, és la conseqüència d'una dissonància entre la realitat social ibèrica –plural, multicultural, polièdrica- i la realitat política, amb Madrid com epicentre. Aquesta… Continueu llegint 6.2                     La demografia és molt enrevessada i dolenta!

Ja m'està inflant "la moral" tanta llauna amb la majoria de vots o d'escons al Parlament català. De manera que, sí senyor, es va fer un bunyol de Llei electoral per a Espanya. Exactament la que us va donar la gana, però mai aplicant el principi més democràtic de tots que és aquell de "una… Continueu llegint 6.3                     BUROTS

Hi ha biografies que són un caprici de la història, una cruïlla insòlita d’identitats. Ser un jueu de Guatemala, per exemple. En algun dels seus llibres, Eduardo Halfon diu que són una comunitat petita, d’unes cinc-centes persones. El laberint genealògic d’aquest escriptor singularíssim té caselles que són per elles mateixes un desafiament a les nostres… Continueu llegint 7.1                    Llegiu EduardoHalfon

“Hi ha homes que no s’acaben mai. N’hi ha que mai no arriben ni a començar. Avui ja ningú no dubta que Blai Bonet forma part del primer grup. I no tan sols perquè, poeta per damunt de tot, va ser també novel·lista, dietarista, articulista i crític d’art (això, per si mateix, no constituiria una… Continueu llegint 7.2                    EL MAR de BLAI BONET

MÉS per ses Salines participa en aquesta legislatura dins la coalició ENDAVANT formada per MÉS, PSIB-PSOE i persones independents. A les darreres eleccions municipals del 2015 obtingué una representació de 4 regidors/res i mitjançant un pacte amb el PI (4 regidors/es) formà equip de govern, restant a l’oposició el PP amb 5 regidors/es. El pacte… Continueu llegint T.1                    ENDAVANT perSes Salines i la Colònia de Sant Jordi: Actuacions més destacades des de principi de legislatura

El pincel, ávido y travieso, se sumergió en cada tema como en botes de pintura. Iba tan ahíto, que goteó, después yo lo sacudí y cayeron las Sal Pica Duras... Ya sabéis: en todos los botes de colores temáticos, mojé el pincel. Por descuido, al trasladarlo hacia la tela, cayeron las GOTAS. Contrariado, lo sacudí… Continueu llegint                  6.4                    SAL PICA DURAS (II)

Nascut a Inca, l'any 1975. Fill de classe treballadora, d’immigrants de Jaén que vengueren a treballar a una indústria que ja no existeix i que també va ser la seva primera feina, a 14 anys: la fàbrica de sabates Can Llompart. Llicenciat en geografia i història (1998), Expert en Animació sociocultural (2003) i Doctor en… Continueu llegint E DAVID ABRIL HERVÀSMÉS ha de seguir sent un projecte fresc, assembleari, plural i participatiu

País musulmà amb més del 94% dels seus 13.505.715 habitants, segons l'últim cens de 2013, el Senegal, a causa del seu context social marcat pel pes de les confraries, compta amb pocs seguidors d'Al-Qaeda o de Estat islàmic, organitzacions que es reclamen de l‘Islam. Molts ciutadans expliquen això pel pes de les confraries musulmanes en… Continueu llegint 6.5                     Les confraries al Senegal:un fre al jihadisme

Fer una mirada ràpida a com està el món des d'unes conviccions sobiranistes d'esquerres esglaia. Començant per l'administració Trump als EUA. Veient com a l'Amèrica Llatina cauen com a fitxes de dominó els governs d'esquerres. Els neoliberals han canviat els cops d'estat militars per la grollera utilització i instrumentalització de la justícia. El cas de… Continueu llegint Editorial

Segones Jornades d'Història del Moviment Obrer a Mallorca  22 i 23 febrer 2018 Can Balaguer, carrer de la Unió, 3. Palma. PROGRAMA Dijous 22 de febrer 18 h Presentació a càrrec del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma Llorenç Carrió 18.15 h conferència inaugural: Les revolucions de 1917: context europeu i mediterrani Pere Gabriel.… Continueu llegint El Moviment Obrer i les Revolucions Europees del 1917 a Mallorca