País musulmà amb més del 94% dels seus 13.505.715 habitants, segons l’últim cens de 2013, el Senegal, a causa del seu context social marcat pel pes de les confraries, compta amb pocs seguidors d’Al-Qaeda o de Estat islàmic, organitzacions que es reclamen de l‘Islam. Molts ciutadans expliquen això pel pes de les confraries musulmanes en la determinació del mode de vida i d’acció, l’opinió o la ideologia dels fidels, a diferència d’alguns països de la subregió.
Al Senegal, els musulmans són gairebé tots membres d’una confraria sufí. Les dues principals són les confraries Mouride i Tidiane. La confraria Qadiriyya també està present, així com la confraria Layènes. En general, la gent es fa membre de la confraria per tradició familiar o per adherència a les recomanacions del seu marabout (religiós musulmà, mestre i líder).
Els membres de les confraries tenen una gran obediència al seu marabout, líder espiritual, que és hereu de la baraka (benedicció divina que acompanya certs fidels durant llur vida o durant una part d’aquesta) del fundador de la confraria.
Els fundadors de cada confraria són considerats com els revificadors “mujaddids» de l’islam pels seus seguidors. Al Senegal, els marabouts s’organitzen d’acord amb una jerarquia molt estructurada, on els més cultes són realment líders. Això significa que gairebé no hi ha lloc per al radicalisme religiós.
Molts de caps de confraries també participen activament en la vida dels fidels. És per això que els fidels han de fer donacions i l’obligació d’ajudar-los es transmet de generació en generació a les famílies. Tot això contribueix a allunyar la ideologia jihadista. Aquí, els fidels només escolten el seu cap de confraria.
Si el Senegal fins aquí, s’ha salvat del jihadisme ha estat gràcies a les confraries musulmanes, veritable sistema de dissuasió. Segon la creença popular, el cap de confraria il·lumina les nostres passes, marca el camí a seguir i indica el de la salvació.
Els Baye Fall, una branca de la confraria Mourides, fundada pel xeic Ibrahima Fall, fidel del fundador de la confraria, rebutgen des de lluny la ideologia jihadista. “Per a res en el món, no prendrem la roba de Baye Fall en benefici del Kalashnikov jihadista. El nostre únic front és el de Touba, la capital mouride, i el nostre únic comandant és Serigne Touba, el fundador del mourisme “.
Els creadors d’aquestes diferents confraries s’inspiren, si es pot parlar així, del camí traçat per l’Imam Malik, teòleg i jurista musulmà, tradicionalista i fundador d’una de les quatre escoles del dret musulmà sunnit, l’escola Maliki, d’on vé el ritual malikita que està en voga en pràctiques religioses quotidianes. Totes aquestes confraries segueixen el camí del sufisme, la definició real de la qual ha estat molt notícia. El sufisme és una recerca de Déu per pràctiques presentades com a esotèriques i que varien segons els mestres.
Això no importa, als musulmans del Senegal, reivindiquen la seva pertinença a les confraries amb el seu corol·lari, la veneració dels seus xeics, l’obediència a les seves recomanacions, que els mourides diuen “Ndiguel”.
Per tant a totes les confraries, sense distinció, els valors que es promouen són la tolerància, l’amor del veí, l’ajuda mútua, l’amor pel treball, el respecte pels altres, l’autoritat i, per descomptat, l’estricte respecte de les recomanacions divines inscrites en el Sagrat Alcorà. Un bon baluard contra el terrorisme.
Tot i que no és greu, hi ha alguna rivalitat entre les confraries mouride i tidjane. Aquesta rivalitat prové d’ambdós costats. Cada costat pot culpar a l’altre, però es comparteix. Al principi, els tidjane sempre s’han considerat la millor confraria islàmica del món, la Tidjaniya rebutja la legitimitat de tots els camins que l’han precedit. És aquest orgull que fa que digereixi malament que un camí pugui robar l’espectacle!
Els tidjane creien que el Senegal pacificat pels blancs era seu, que se’l podrien repartir, i que a partir d’aquell moment podrien fer prosperar la seva doctrina. Només l’aparició del mouridisme ho va arribar a espenyar tot.
Per part seva els líders religiosos sempre han predicat la no violència. Demanen als fidels que deixin de fer distincions entre els seguidors d’unes confraries i les altres, del país.
Els immigrants donen exemple. Així quan un líder religiós es desplaça a Europa, tota la diàspora, sense distinció de confraries, li ofereix una benvinguda digne del seu rang. Aquest és l’Islam al Senegal.
També és la mateixa visió de la tolerància que es dóna als cristians. D’altra banda, un cristià com Leopòld Sedar Senghor no hauria governat el Senegal durant vint anys.
Tanmateix, cal reconèixer que actualment hi ha moltes de mesquites, generalment dirigides per joves, en els nostres barris, que, per descomptat, tenen una gran formació religiosa, però no comparteixen en absolut aquesta visió de la confraria i l’Islam sufí, i necessiten fer-ho saber.
Basta assistir als rés del divendres per sentir sermons que contradiuen aquestes pràctiques i que fan al·lusions molt directes als fundadors d’aquestes confraries.
El que no es diu prou és que sovint hi ha incidents en aquestes mesquites. No és estrany que els adoradors s’aixequin per criticar el Sermó de l’Imam, perquè consideren que el seu marabout no segueix la doctrina correcta.
En qualsevol cas, tot i que Senegal és un país secular amb una reconeguda llibertat de pràctica religiosa, no és encoratjador veure els musulmans sembrant disturbis pel caràcter molt dur de la seva crítica als caps de confraries. És el començament d’un radicalisme que pot assumir altres proporcions. Però fins i tot si avui són minoritaris, ningú no pot dir quants seran en les pròximes dècades.
Tothom pot predicar per la seva capella sense danyar l’altre. I en el context de la lluita contra el terrorisme, qualsevol forma d’extremisme és prohibit, especialment si es dirigeix contra els germans musulmans. Aquells que no admeten les confraries i la seva manera d’adorar a Déu, només han d’allunyar-se d’ell i prendre altres camins. Però això s’ha de fer dins el respecte de les conviccions dels altres.
