És evident que els darrers anys la percepció social sobre el finançament de la Comunitat Autònoma ha canviat substancialment. No fa molts d’anys que els que el qualificàvem d’espoli per part de l’Estat érem ridiculitzats. Però actualment és molt general dins l’opinió pública, i publicada, que patim un greuge amb el nostre finançament. Pràcticament tots els partits polítics amb representació parlamentària el consideren insuficient. És normal topar-se amb articles i/o opinions als mitjans de comunicació denunciant aquest fet. Fou especialment significatiu l’article dels tres Directors Generals de Pressuposts dels darrers Governs, i per tant de colors diferents, coincidir a un mitjà sobre les greus deficiències del sistema de finançament. Fins i tot la Sindicatura de Comptes s’ha manifestat fa poc en el mateix sentit.
Menció especial cal donar a la constitució d’una plataforma per un finançament més just fa poc més d’un any que aglutina a unes setanta entitats de la societat civil des de sindicats i organitzacions socials a la UIB, patronals o col·legis professionals. El seu manifest és una denúncia potent de la situació que patim.
Una situació que la podem resumir amb un model de finançament que parteix d’una distribució de recursos arbitrària. Les Illes Balears estan entre les tres comunitats que més aportem per càpita al sistema i passem a la vuitena posició com a perceptors de recursos per habitant.
Si parlem de les inversions dels pressuposts de l’Estat en l’última dècada, les Illes Balears hem estat sempre els últims en termes d’inversió per habitant. Mentre el deute de la nostra Comunitat ascendeix avui dia a uns 9.000 milions d’euros, com a conseqüència de l’infrafinançament crònic que patim i molt especialment de la transferència d’unes competències pèssimament dotades (educació, sanitat i serveis socials).
Així mateix cal tenir en compte l’incompliment flagrant de la legalitat per part de l’Estat pel que fa a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. El Govern Central no ha pagat encara totes les inversions estatutàries, que hauria d’haver liquidat el 2014,ni ha impulsat la cogestió aeroportuària ni ha implementat el Règim Especial per les Illes Balears, imprescindible per corregir els costos de la insularitat i la pluri-insularitat.
Per últim, s’ha de dir que les nostres institucions municipals i insulars pateixen les restriccions de l’anomenada llei Montoro que impedeix que les esmentades institucions puguin gastar els seus romanents en polítiques socials, culturals, esportives o… en incrementar les seves plantilles per modernitzar i millorar el servei a la ciutadania. En aquests moments els nostres Ajuntaments tenen més de quatre-cents milions d’euros que no poden gastar amb els conceptes abans esmentats. La qual cosa és un greu atemptat contra l’autonomia municipal.
En definitiva la situació no tan sols no millora sinó que caminem capa un empitjorament d’aquesta, si tenim en compte que la comissió tècnica creada pel Govern de Rajoy i Montoro, no ha acceptat cap de les propostes que hi portava el representant del Govern de les Illes el menorquí Guillem López Casasnovas, que no ha tingut altra opció que no signar el document final i abandonar la mateixa comissió. Si a això afegim que molt probablement aquest any no hi haurà Pressuposts de l’estat, per què el Govern de Rajoy amb les seves desbaratades polítiques no aconseguirà la majoria suficient i no podrà variar ni el concepte d’inversions ni millores amb els bitllets de vaixell i avió ni altres mesures que s’haurien pogut incloure amb uns nous pressuposts.
Som dels convençuts que el Govern de Rajoy i Montoro no ens escoltarà si no cridem molt fort. Cal que la ciutadania surti al carrer, com va fer el 2013 o com han fet i estan fent al País Valencià. Des del Govern central tan sols es mouran si ens convertim amb un ciuró dins la seva sabata. Si els nostres crits se senten des de la Cibeles. És necessari situar el problema del nostre finançament dins de la seva agenda.
Estem cansats de sentir-los a dir que a les Illes som rics. Quan som la Comunitat Autònoma amb menys llits hospitalaris públics per habitant o menys places escolars públiques o menys nombre de funcionaris. Que al passeig marítim de Palma hi hagi Iots espectaculars no pot amagar els nostres índexs de pobresa, de precarietat laboral o de pensions més baixes que a la península.
Amb el finançament que tenim no podem cobrir les necessàries despeses de la nostra sanitat ni incrementar els pressuposts d’educació, ni fer arribar el tren a Artà i Alcúdia, ni canviar el model energètic entre altres coses.
Amb aquesta situació és inacceptable que s’emportin els nostres impostos i una part molt significativa no torni. És escandalós que AENA tregui cada any 200 milions de beneficis dels nostres aeroports i no en vegem ni un.
Necessitem una ciutadania que es mobilitzi davant tanta injustícia. Perquè no puguin tornar a dir que a les Illes som rics sense que se’ls caigui la cara de vergonya.
