Les identitats i, per derivació, el seu estudi, són complexes. És el punt de partida a l’hora de presentar el llibre L’Espanyolització de Mallorca. 1808-1923 (El Gall Editor, 2020). En bona part això és així perquè es tracta d’una problemàtica històrica que també és de gran actualitat, amb capacitat de polaritzar la societat. Literalment, la…
Article Tag: Identitat
7.1 Les Revoltes Populars a Mallorca
Aquest és un llibre que engloba els tres moviments socials que més impactaren la societat mallorquina de la baixa edat mitjana, això és: la Revolta de 1391, l’Alçament Forà de 1450 i la Germania de 1521. Atesos els estrets marges d’aquest article, em limitaré a una visió succinta de l’aspecte que, amb més o menys…
6.1 Precariat (i identitat nacional)
Segons diverses enquestes, com per exemple el baròmetre postelectoral del CIS del 2015, i del 2019 els votants mallorquinistes són joves, de classe mitjana, amb estudis superiors, en bona part catalanoparlants i de la Part Forana. Algú diria que partits com MÉS o El Pi tenen problemes per arribar a nínxols de votants importants, com…
6.2 Qüestió d’identitats
Malgrat el poc pes demogràfic de la comunitat catalanoparlant en el si de Balears (només un 31% de la població utilitza el català com a llengua pròpia a casa) aquest grup és la comunitat que fa de Balears un territori identitàriament singular per al conjunt de l’estat. I és que tal com va dir Joan…
T1 Una clara aposta per la Cultura per continuar transformant Palma
L’accés a la Cultura és bàsica per construir una societat moderna, democràtica i orgullosa de les seves arrels. Perquè la Cultura fa ciutadans crítics i, per tant, és una eina d’emancipació social i d’autorealització personal. I perquè a més serveix per reforçar la identitat col·lectiva i l’autoestima de la nostra ciutat i del nostre país.…
7.4 Mallorquinitat interpel·lada: Un país anomenat nosaltres
Sempre ve de gust poder tenir a les mans un llibre que parla de política, d’idees, que fa anàlisi i ideologia en uns moments en què anam perdent grans referents, com Samir Amin i Josep Fontana, gent insubstituïble però que ens ha deixat eines intel·lectuals però a la vegada de combat, i aquesta és també…
7.3 Josep Fontana Historiador compromès amb el seu temps
La mort de Josep Fontana ha significat la desaparició d’un dels més rellevants innovadors de la tasca històrica del nostre temps. El meu primer contacte amb l’obra de l’historiador, desaparegut a 86 anys l’agost passat, de Fontana fou un llibret de divulgació titulat senzillament La Historia on l’autor establia un dels criteris més suggeridors de…
6.1 ‘Indisoluble unidad de la nación española’ i repressió penal del procés independentista
Dia 5 de setembre de 2017, en el discurs pronunciat en l’acte solemne d’obertura de l’any judicial, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, revestit de la toga protocol·lària i lluint el ‘Gran Collar de la Justicia’, anticipava les claus interpretatives de la imminent repressió penal del procés independentista català.…
El racó d’en Joan Miquel
6.2 La demografia és molt enrevessada i dolenta!
Mallorca té una crisi d’identitat: Qui som? Què vull? Ningú m’estima! És com els adolescents. Això no ve d’ara i té les seves arrels en la construcció de l’estat-nació espanyol. En altres paraules, és la conseqüència d’una dissonància entre la realitat social ibèrica –plural, multicultural, polièdrica- i la realitat política, amb Madrid com epicentre. Aquesta…
6.3 Un home de Déu, proper i atent
El bisbe Sebastià Taltavull i Anglada va néixer a Ciutadella l’any 1948. Va créixer en un ambient que afavoria una vida cristiana i de pietat. Ja d’infant va manifestar la seva intenció d’entrar al Seminari per arribar a ser capellà. Una vegada ordenat capellà el bisbe l’envia al Santuari de la Mare de Déu del…
3.2 Manifest per la plena autonomia*
Amb motiu de l’aniversari de la manifestació del 29 d’octubre del 1977 a la plaça Major de Palma, publicam el text del Manifest unitari llegit pel President de l’OCB d’aquell any, l’escriptor Josep Maria Llompart de la Penya. Mallorquins! Ens reunim avui aquí, amb representacions de les forces polítiques de l’illa germana de Menorca i…
Aportacions de les Jornades ‘UN ESBORRANY DE PAÍS’
El passat mes de novembre iniciarem un procés de debat sobre la construcció nacional a les Illes Balears del segle XXI. Quan es complien 50 anys de la publicació d’ Els Mallorquins de Josep Melià, pensàrem que era un bon moment per reflexionar sobre la necessària posada a punt del mallorquinisme polític. Aquí teniu les…
A la fi i com sempre, el 31D és la DIADA de Mallorca
Els símbols són importants. No ens defineixen, però sí ens ajuden a definir-nos, davant nosaltres mateixos i davant els altres. No debades durant segles (i fins fa ben poc, Bauzá exempli gratia) s’han perseguit i intentat empetitir els nostres símbols, perquè amb ells es perseguia i s’intentava empetitir la nostra existència com a poble. Però…
Somnis compartits, la identitat mallorquina a debat
És necessari fer un llibre sobre la identitat avui en dia? I sobre la identitat dels mallorquins? Ha canviat aquesta identitat i la interpretació que s’ha feta sobre la mateixa en els darrers trenta anys? Aquestes eren unes de les moltes preguntes que els tres ens fèiem molts cops durant llargues sobretaules després de periòdiques…
ELS MALLORQUINS Un llibre generacional
Dos joves mallorquins que a la llarga serien personatges rellevants en els terrenys de la cultura i la política varen llegir, quan tot just s’acabava de publicar, Nosaltres els valencians (1962) de Joan Fuster i en varen rebre un fort impacte. M’estic referint a Josep Melià i Gregori Mir. Ambdós coincidiren fent el servei militar…
La bandera del mallorquinisme polític
«Quien tenga Patria que la honre y quien no, que la conquiste» José Martí, líder independentista cubà El mallorquinisme progressista necessita assolir majors quotes de penetració social, més solidesa ideològica i una alta irreversibilitat en algunes de les mesures del seu programa. Per això, és imprescindible treballar en la construcció d’un poble, d’un sentir i…
Fem un Estat!
Massa vegades s’ha xerrat –jo mateix ho faig sovint- de la necessitat de crear «Estructures d’Estat» per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera… però, què pot significar això, a unes Illes de l’Europa Occidental, a ple segle XXI? A parer meu, un Estat es fa, primer, fent una gestió d’excel·lència: honesta, eficient, transparent i participativa.…