Fem un Estat!

Massa vegades s’ha xerrat –jo mateix ho faig sovint- de la necessitat de crear “Estructures d’Estat” per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera… però, què pot significar això, a unes Illes de l’Europa Occidental, a ple segle XXI?

A parer meu, un Estat es fa, primer, fent una gestiĂł d’excel·lència: honesta, eficient, transparent i participativa. Hem de demostrar que som els millors allĂ  on s’assoleixen responsabilitats de govern. En segon lloc, un Estat tambĂ© es fa desenvolupant al mĂ xim les competències reconegudes dins la nostra minsa autonomia (polĂ­tica fiscal i impositiva pròpia, policia, per exemple). En tercer lloc, un Estat es construeix mitjançant una sèrie de Lleis Fonamentals fruit de grans consensos parlamentaris i socials. La Llei de NormalitzaciĂł LingĂĽĂ­stica de l’any 1986 seria un bon exemple. Necessitem fitar clarament el marc democrĂ tic, econòmic, turĂ­stic, de benestar, territorial, simbòlic, educatiu, cultural i d’integraciĂł d’aquest paĂ­s mitjançant uns grans acords que vagin mĂ©s enllĂ  de pactes electorals concrets i perdurin molt mĂ©s que una legislatura.

En quart lloc un Estat es desenvolupa tenint “estructures d’Estat”: sĂłn exemples una xarxa de projecciĂł exterior, un teixit de complicitats educatives, econòmiques i socials amb Catalunya i el PaĂ­s ValenciĂ , uns ports i aeroports gestionats pel Govern, una agència tributĂ ria, un Dret Civil actualitzat… però tambĂ© ho sĂłn l’existència d’un sistema energètic i bancari propi (“Sa Nostra”:RIP), aixĂ­ com una xarxa empresarial autòctona potent. Estructures d’estat sĂłn tambĂ© uns serveis socials de primer ordre, especialment aquells vinculats a la integraciĂł (social, lingĂĽĂ­stica, econòmica) i la promociĂł de la interculturalitat, una Universitat capdavantera en recerca i un sistema pĂşblic que compensi les desigualtats estructurals. Un Estat sĂłn tambĂ© unes associacions vives i una AdministraciĂł que promocioni aquest teixit.


En cinquè lloc ve el mĂ©s difĂ­cil a parer meu: un Estat es fa fent polĂ­tiques valentes que resolguin els problemes de la gent, siguin o no competència autonòmica. Hem d’anar mĂ©s enllĂ . Tot això potser semblarĂ  molt èpic i poc realista, però Ă©s possible, i a vegades es fa. PosarĂ© uns exemples molt propers: Quan Toni Noguera afirma que l’Ajuntament de Palma impulsarĂ  una xarxa de municipis contra la Llei Montoro, quan David Abril proposa que l’Aeroport de Palma passi a ser gestionat pels illencs, o quan en Miquel Ensenyat planteja cooperar amb el drama dels refugiats siris a Grècia –amb totes les mancances que puguem trobar a aquestes iniciatives- s’estĂ  intentant “anar mĂ©s enllĂ ”.


Per Ăşltim un Estat tambĂ© suposa tenir una èpica pròpia: cal servar dins la memòria col·lectiva grans fites cĂ­viques, com la protecciĂł de Sa Dragonera i es Trenc, o mĂ©s recentment, la lluita contra el TIL. TambĂ© ens hem de sentir “orgullosos” i “reconèixer” als grans prohoms d’aquest paĂ­s: artistes, cientĂ­fics, esportistes, activistes socials, escriptors… D’igual forma –malgrat que pugui sonar molt estrany- cal donar-li certa importĂ ncia a la “litĂşrgia democrĂ tica”: ens hem de creure que Miquel Ensenyat Ă©s el President de Mallorca, que Biel BarcelĂł Ă©s el Vicepresident del Govern i que Toni Noguera serĂ  el batle de la quarta ciutat mĂ©s poblada dels PaĂŻsos Catalans.

Un estat tambĂ© suposa crear una consciència col·lectiva: hem de fomentar que la gent conegui la història, cultura, tradicions i llengua de l’illa, estant tambĂ© oberts a les noves expressions populars que es generen, repensen i muten. Hem d’emparar-les, fomentant la interculturalitat dins una terra diversa com la nostra. D’igual forma, hem de crear un “relat” que arribi a la majoria de la poblaciĂł i no nomĂ©s a alguns sectors de les classes mitjanes catalanoparlants. TambĂ© s’ha de cercar conscienciar polĂ­ticament als sectors mĂ©s propers: s’ha d’augmentar la tasca formativa i ideològica allĂ  on s’ha assolit hegemonies electorals, com alguns pobles de l’illa. Hem d’anar “desconnectant” de Madrid, ens hem d’autocentrar.

Finalment, un Estat es fa assumint que l’autonomia espanyola Ă©s una via esgotada. Això suposa tenir clar quina Mallorca volem per a les generacions vinents.



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad