“Quien tenga Patria que la honre y quien no, que la conquiste”
José Martí, líder independentista cubà
El mallorquinisme progressista necessita assolir majors quotes de penetració social, més solidesa ideològica i una alta irreversibilitat en algunes de les mesures del seu programa. Per això, és imprescindible treballar en la construcció d’un poble, d’un sentir i d’una identitat política que cohesioni la gent de Mallorca entorn d’unes idees i uns marcs, que haurien d’estar tan influïts com fos possible per l’ideari mallorquinista.
Aquesta tasca té un component racional -de demostrar que es treballa bé i en favor de tothom des de les institucions- i un altre d’irracional. En la política de les emocions, les banderes solen ser arreu del món un element simbòlic crucial. El mallorquinisme progressista necessita trobar una bandera entorn de la qual construir el poble de Mallorca. Cal una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la seva bandera i emprendre l’exercici pràctic d’exhibir-la, usar-la i apropiar-se’n.
L’elecció, exhibició i defensa d’una bandera s’ha de fer des d’un punt de vista “laic”. Això és, basant totes les anàlisis i les propostes en la seva utilitat política i en la seva capacitat de seducció i eixamplament de les bases, i no en qüestions com la tradició, la historiografia o certes conviccions ideològiques, però gairebé pre-polítiques.
Per això, la proposta concreta que faré en aquestes línies és la següent: que el mallorquinisme progressista s’apropiï, exhibeixi i faci un ús polític de la bandera de Mallorca (la quadribarrada vertical amb el castell). És a dir, que es treballi intensament per l’associació de la castellada a l’ideari mallorquinista.
Abans de fer algunes consideracions més profundes, teniu en compte dues coses. Una és que en aquest text no es faran consideracions historiogràfiques sobre l’origen de les banderes, les seves connotacions històriques o els detalls de la seva simbologia (si el fons és morat o blau, per exemple). La segona faré servir indistintament, per qüestions purament textuals, els termes “mallorquinisme”, “sobiranisme” i que hi aniré afegint i traient el terme “progressita”. Amb qualsevol d’aquestes denominacions possibles em referiré sempre a l’espai ampli que al llarg de la història i en els nostres dies ha fet política autocentrada i defensant la construcció i consolidació nacional de Mallorca alhora que ha vindicat els ideals d’igualtat, redistribució de la riquesa i els interessos de classe de la major part del poble de Mallorca.
Té poc sentit que un moviment que defensa que Mallorca és un subjecte polític faci servir una bandera que no sigui la de Mallorca. Així doncs, ni cap bandera espanyola, ni la bandera de la Comunitat Autònoma, ni l’estelada són tan coherents amb els principis del mallorquinisme com ho és la castellada. A més a més, la quadribarrada llisa representa, per una banda, el Principat de Catalunya i, per l’altra, la comunitat cultural i lingüística catalana, però no l’especificitat mallorquina.
Tanmateix, la tradició té un paper important en la cohesió de les bases polítiques d’un moviment com el sobiranista i tampoc seria bo renunciar completament a la senyera i l’estelada. El sobiranisme civil, sobretot el més juvenil i combatiu, ha aconseguit certes quotes d’èxit polític i social fent servir l’estelada, fins i tot en àmbits a priori adversos. Per aquesta part del mallorquinisme, i també en contextos específics com el de vindicació de la memòria democràtica, l’ús de l’estelada seguirà tenint tot el sentit i la coherència del món. Així mateix, l’ús de la senyera llisa és habitual en tot tipus d’actes culturals i festius i ho ha de seguir sent per consolidar la normal pertinença de l’illa de Mallorca a la comunitat lingüística-cultural catalana. A més, es fa servir sovint de forma habitual sense cap significació especialment política i no existeix cap motiu perquè deixi de ser així.
A banda del pla més ideològic, hi ha l’importantíssim pla estratègic. En primer lloc, la construcció nacional de Mallorca s’ha fet sovint des de la vindicació -legítima i necessària- dels vincles amb la resta de Països Catalans. Ara, però, el mallorquinisme necessita centrar-se en la construcció a mitjà termini d’una identitat mallorquina forta, d’un poble de Mallorca conscienciat i auto-centrat i, per tant, necessita una bandera que representi només al poble de Mallorca.
Des de la Transició, elements com l’autonomia i les institucions insulars, el procés de normalització lingüística i la visibilització de greuges com els vinculats al finançament o la mobilitat han anat fent arrelar una mínima consciència col·lectiva que seria bo consolidar. La presència d’una bandera en aquest procés de creació d’una mallorquinitat nova és vital per dotar-la de consistència, de la mateixa manera que la vinculació d’aquesta bandera a l’ideari del mallorquinisme progressista reforçarà a l’hora la consciència nacional mallorquina i el mateix moviment sobiranista.
Des d’una òptica més immediata, és crucial evitar que el gonellisme s’apropiï de la bandera de Mallorca [veieu aquesta foto d’un dels “cursos de mallorquí” de la Fundació Jaume III]. Si el gonellisme “civil” es comença a apropiar de la bandera de Mallorca -alhora que renuncia a excentricitats com la tri-barrada-, el sobiranisme en pot patir dues conseqüències molt greus. Per una banda, es podrien aconseguir mostrar davant la societat com els representants genuïns dels interessos de Mallorca, cosa que per altra banda hauria de ser el principal objectiu estratègic a mitjà termini del mallorquinisme. A més, en la confrontació gonelles-sobiranistes, que els primers fossin capaços d’erigir-se com a representants de la bandera de Mallorca obligaria als mallorquinistes a tancar-se en la defensa de l’estelada o la senyera, i aquesta postura és clarament perdedora davant la major part de la societat.
En definitiva, crec que el mallorquinisme progressista hauria d’apostar decididament per apropiar-se i usar habitualment la bandera de Mallorca. Per això hi ha una raó pràctica: construir una identitat política i nacional és més fàcil quan es disposa d’un símbol tan potent com és una bandera. També hi ha, però, motius ideològics. Si defensam Mallorca com a subjecte polític, el més coherent és usar la seva bandera. Per últim, el sobiranisme necessita apropiar-se de la bandera de Mallorca per dos motius: 1) per enfortir la presa de consciència nacional de Mallorca i per vincular-la a l’ideari progressista i 2) per evitar, en el curt termini, que se n’apropiï el gonellisme.
