El bisbe Sebastià Taltavull i Anglada va néixer a Ciutadella l’any 1948. Va créixer en un ambient que afavoria una vida cristiana i de pietat. Ja d’infant va manifestar la seva intenció d’entrar al Seminari per arribar a ser capellà. Una vegada ordenat capellà el bisbe l’envia al Santuari de la Mare de Déu del Toro on va començar la seva tasca com a prevere. La pastoral que dugué a terme va tenir molta relació amb el jovent. De professor, a Consiliari Escolta i a dirigir grups de revisió de vida. Cal tenir en compte, també, l’etapa de Vicari General a Menorca i el seu pas per la Conferència Episcopal Espanyola treballant als camps de la catequesi i la pastoral. L’any 2009 és nomenat pel papa emèrit Benet XVI, bisbe auxiliar de Barcelona. Després d’aquests vuit anys al Principat arriba a Mallorca, terra que ja coneix de la seva època de seminarista.
El primer que cal destacar és el fet que després de molts d’anys tornam a tenir un bisbe del nostre arxipèlag. És un detall prou significatiu pel fet que les darreres dècades han estat al capdavant bisbes del País Valencià. I a quin fet es pot deure? A què Mallorca eclesiàsticament pertany a la Província Llevantina (Comunitat Valenciana i les Illes). Ja amb el bisbe Teodor Úbeda, a final dels 80, hi hagué un intent de separació i creació d’una pròpia província eclesiàstica per a les Illes, Taltavull pareix que agafarà el relleu d’aquesta costosa empresa que quedà paralitzada amb la mort del bisbe Teodor.
La situació eclesial en la qual ens trobam és complicada en molts d’aspectes, no s’ha de negar ni girar la mirada cap a un altre costat més òptim per evitar tocar amb els peus a terra. Les parròquies de mica en mica s’han anat buidant, ja que no hi ha hagut continuïtat generacional, però no és moment de fer una anàlisi per esbrinar quines han estat les causes d’aquest fet. Els darrers anys l’Església mallorquina ha patit molt, i se’n veu ressentida i dolguda. Sens dubte una de les tasques principals del Bisbe és i serà estimar molt els seus feligresos i als seus capellans.
Com ja hem pogut observar, de Taltavull crida l’atenció el seu tarannà proper i acollidor. No deixa indiferent l’atenció i la sensibilitat que té cap als més necessitats de la nostra societat en qui en ells, és capaç d’actuar-hi amb amor perquè hi veu al mateix Jesús. Vol fer d’aquesta Església nostra, una Església que anunciï la Bona Nova mitjançant l’autenticitat de vida dels cristians amb els valors evangèlics. És un home de mires obertes, capaç de denunciar situacions injustes que succeeixen a altres parts del món o a la nostra mar Mediterrània:
Els mils de refugiats que havien d’arribar no han arribat, i l’acollida generosa que des d’aquí una infinitat de persones, famílies i institucions volien fer, ha resultat frustrada. S’ha evidenciat que els responsables dels Estats no se’n surten i la necessitat d’acollida supera en molt la voluntat de fer-la efectiva. Com queda la nostra consciència si a algú li negam l’ajuda imprescindible que necessita? […] El nombre creixent de desplaçats ho sabem obeeix a guerres, conflictes, genocidis, és el resultat de la tràgica situació de desesperació dels qui fugen de la misèria empitjorada per la degradació ambiental, dels qui pateixen la falta de seguretat ciutadana i d’oportunitats per a refer una vida desfeta per la violència, la discriminació racial i la xenofòbia.1
No denuncia causes injustes per motius ideològics, L’etapa de les ideologies dins l’Església ha anat quedant difosa, ho fa des del convenciment que la persona té una dignitat que no pot ser arrabassada per ningú, per aquest motiu Jesús convida a ser crítics amb allò que separa l’home del seu benestar i a dir les coses pel seu nom.
El bisbe Sebastià és un pastor que estima allà on li toca ser. Preocupat per la cultura pròpia de la nostra illa, per la llengua, per la natura i les tradicions:
1 Sermó de la Festa de l’Estendard 2017: http://agenciabaleria.com/mostrar_noticia.php?id=10607&&idioma=cat
2 Sermó de la Festa de l’Estendard 2016: http://agenciabaleria.com/mostrar_noticia.php?id=9587&&idioma=cat
La construcció del nostre poble depèn de nosaltres, ha de ser obra nostra. La identitat no es manlleva, es rep i alhora es recrea, es treballa amb les pròpies mans, es viu a casa i s’aconsegueix amb la mateixa suor, sobretot posant-hi el cor. D’aquí l’amor a la terra, a la llengua, a les arrels religioses i culturals, als drets que com a poble ens són propis i originals. Menysprear-ho ens portaria a ser un poble sense rostre o totalment desfigurat.2
En resum, l’Església ens ha enviat un bisbe que viu i actua d’acord amb allò que demana l’Evangeli a tots els cristians, que no és altra cosa que viure en conseqüència amb allò que creim. Des d’ara, l’acompanyam amb el nostre suport i sobretot, amb la nostra pregària.
1 Sermó de la Festa de l’Estendard 2017: http://agenciabaleria.com/mostrar_noticia.php?id=10607&&idioma=cat
2 Sermó de la Festa de l’Estendard 2016: http://agenciabaleria.com/mostrar_noticia.php?id=9587&&idioma=cat
