És necessari fer un llibre sobre la identitat avui en dia? I sobre la identitat dels mallorquins? Ha canviat aquesta identitat i la interpretació que s’ha feta sobre la mateixa en els darrers trenta anys?
Aquestes eren unes de les moltes preguntes que els tres ens fèiem molts cops durant llargues sobretaules després de periòdiques trobades trimestrals. Els tres autors compartíem i compartim inquietuds i formació acadèmica, els tres som historiadors i els tres hem tengut participació en distints moviments socials en favor de la llengua, la cultura, els drets socials i l’alliberament nacional. Aquesta combinació sempre ens ha portat a no solament voler participar dels esdeveniments principals del nostre temps, sinó també a intentar comprendre’ls des d’una òptica crítica. I quan diem crítica no només ho aplicam a l’anàlisi del que podríem anomenar statu quo, sinó també als moviments sociopolítics que en propugnen una alternativa i pels quals hem sentit més simpatia; a analitzar els seus encerts i les seves limitacions.
Tot plegat ens va portar a plantejar-nos si la identitat mallorquina, la identitat dels mallorquins, havia mutat en el transcurs dels darrers trenta anys a causa d’un procés de canvi econòmic, social i demogràfic profundíssim. I si era així, aquesta nova identitat sorgida com a conseqüència d’aquest nou context històric no s’havia ni teoritzat ni analitzat suficientment. Per tant vam decidir passar de les sobretaules al paper, sempre a partir d’analitzar de la forma més rigorosa possible la realitat del nostre objecte d’estudi, tant des d’un punt de vista històric com de l’anàlisi estadística. Però pensàvem que a banda de l’anàlisi de xifres i estadístiques, l’obra resultant havia de tenir també una anàlisi qualitativa, que anàs més enllà. Per això ens vam proposar que el cos central del llibre fos un conjunt d’entrevistes a diferents persones que pensàvem que podrien representar els diferents perfils socials, polítics i culturals que conformen la societat mallorquina actual. Volíem que les diferents visions sobre el què és i ha de ser Mallorca hi fossin. És per aquest motiu que hi trobam entrevistes a Damià Pons, Cristòfol Soler, Manolo Cámara, Bernat Coll, Ramon Aguiló, Natàlia Prieto, Antoni Maria Rosselló i Marina Llobera. Tot i que segurament ens han mancat altres perfils per entrevistar, pensam que aquest conjunt ofereix una visió prou àmplia i aproximada del gran gruix de la nostra societat sobre la temàtica que volem tractar.
Les conclusions que hem pogut extreure de tot el procés d’investigació i de les entrevistes realitzades és que hi ha un cert consens en que la societat mallorquina es troba actualment en un estat de des-cohesió notable i desestructurada i li manca un relat col·lectiu que li permeti afrontar el futur de forma conjunta i amb garanties. Això és així, en part perquè cap de les dues grans propostes identitàries modernes que ha conegut l’illa han estat capaces d’imposar el seu propi relat sobre el què és Mallorca i què és ser mallorquí i aquest fet ens impedeix poder tancar debats o assolir grans consensos de país. A més a més, socialment, tot i que les dades macroeconòmiques presenten uns indicadors molt positius, el procés de creixent desigualtat també ajuda a augmentar la des-cohesió. L’augment demogràfic sense precedents viscut les darreres dècades com a resultat d’un flux migratori d’enormes proporcions ha creat una societat amb una gran diversitat cultural i que no acaba d’encaixar del tot bé en els grans relats col·lectius mallorquins. Cal per tant elaborar una nova concepció de la mallorquinitat, que a partir dels elements més arrelats a la nostra història i cultura catalanes tengui també prou capacitat inclusiva per a encabir aquesta nova realitat socio-demogràfica.
Un relat que valori la diversitat com un element positiu i no com un problema, com un element més de la identitat mallorquina del segle XXI. Una identitat que posi la qüestió social i de la igualtat d’oportunitats com una senya inequívoca de la societat que volem construir. En definitiva, una narrativa que intenti acostar-se més a com és la societat illenca postmoderna, a les seves problemàtiques i a les seves formes de concebre el Món.
Somnis Compartits
La identitat mallorquina a debat
Joan-Pau Jordà, Joan Colom, Gabriel Mayol
Edicions Documenta Balear
ISBN 978-84-16163-74-8
