2.15. El Fòrum de la Societat Civil: el seu paper estratègic per a una transformació, econòmica i mediambiental

Jaume Garau President de la Fundació Iniciatives del Mediterrani i membre de la Comissió Executiva del Fòrum El Fòrum de la Societat Civil de les Illes Balears, conformat per 27 organitzacions i xarxes d’entitats dels àmbits cultural, econòmic, social i ecològic, està lluitant per tenir un paper més rellevant en la política de la comunitat…

2.14. Governança i democràcia enfront de discurs i poliarquia

Sebastián Lora Sánchez Llicenciat en Geografia. Experiència en comunicació, relacions institucionals i amb la ciutadania. Participa en el Cercle Progressista de Debat i en el Col·lectiu Alternatives. La nova administració autonòmica de les Balears ha iniciat un procés de participació ciutadana, al qual ha denominat «Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social…

2.13. Abordar els dilemes de la transició des d’una perspectiva local i participativa

Marta Barros El canvi del model productiu i econòmic que afrontem ha de ser abordat des de distints nivells. Des de fora de les institucions, l’organització social és indispensable tal com s’està veient en el panorama de les Illes Balears, i també a altres comunitats autònomes, en aquest 2024, per posar en evidència les tensions…

2.8. Una tasca per fer un país i una ciutat més amables i equitatius

Josep Lluís Madico Beltran Ateneu dels Comuns i Cercle Progressista de debat Si a les Illes Balears fóssim un país homologable amb l’Europa occidental, avui Mallorca disposaria de 50.000 habitatges públics de lloguer, amb els que donaria resposta a les necessitats de les anomenades famílies en perill d’exclusió i les dels fills d’una classe mitjana…

2.7. Proposta per a un nou model de polítiques d’habitatge a les Illes Balears

Biel Horrach Estarellas Arquitecte, doctor en urbanisme i investigador del Grup de Recerca Geografies Crítiques de la Urbanització, Sostenibilitat i Turistificació Després d’un llarg període de manca de continuïtat en les polítiques d’habitatge, les conseqüències de la crisi immobiliària van agreujar-se quan molts ajuntaments es van veure obligats a vendre el patrimoni de sòl municipal…

2.6. Una Mallorca lliure d’emissions? Cases, llum i transport: una proposta de transició ràpida

Ferran Rosa Gaspar Diputat de MÉS per Mallorca del Parlament Illes Balears Fa dos-cents anys, es va produir la revolució industrial. Un procés que, de forma similar a la revolució agrària en la prehistòria, transformaria completament les nostres vides i la del planeta. L’accés generalitzat als combustibles fòssils obrí les portes a energia barata i…

2.5. Sense la perspectiva de gènere, no hi haurà canvi de model econòmic

Lila Thomàs i Andreu Fundacions Darder Mascaró En aquest número de l’Altra mirada es plantegen les reflexions sobre la necessitat de la transició cap a un canvi de model econòmic per a les Illes Balears. Sense tenir present el 50 % de la població no es pot albirar un possible canvi de model. També l’anàlisi econòmica…

2.3. Decreixement i diversificació

Celestí Alomar Per què decréixer? Per què una opció culturalment asistemàtica? Per entendre del que s’està parlant cal precisar que, en aquest cas, decreixement és sinònim de disminució de l’oferta existent, especialment d’allotjaments turístics. El motiu d’aquesta decisió és que l’allotjament turístic, per a aquest país, ha estat l’anella essencial en la cadena de producció…

2.2. Economia turística i diversificació econòmica: l’epicentre d’un debat decisiu

Carles Manera Catedràtic departament Economia de la UIB El canvi més important que es pot produir en la demanda turística en els pròxims anys, tal com ja preveuen els mateixos intermediaris turístics, és la creixent sol·licitud de destinacions que gaudeixin d’un elevat component de benestar mediambiental. En el cas del turisme, la qualitat ecològica es…

2.1. La importància del Dictamen 5/2020 per als sindicats UGT I CCOO

Xisca Garí Perelló Consellera del CES i membre de la Gestora d’UGT Illes Balears         Yolanda Calvo Rodríguez Exconsellera del CES i Secretària General Unió Insular Mallorca El 6 d’octubre de 2020 s’aprovà per assentiment, al plenari del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), el Dictamen 5/2020 sobre la…

1.10. La Llei Menorca reserva de la biosfera: un camí (en risc) cap a un futur més sostenible

Josep Castells Diputat de MÉS per MENORCA del Parlament Balear La sostenibilitat s’ha convertit en una paraula recurrent quan parlem del futur de les Illes Balears. És un concepte que evoca responsabilitat mediambiental, equilibri entre l’home i la natura i, sobretot, una esperança de continuïtat per a un territori tan fràgil com el nostre. No…

1.9. Residus i circularitat. Dels avanços fets a la via morta

Sebastià Sansó Jaume Ambientòleg i gerent adjunt de l’Empresa Municipal de Serveis de Pollença Aquesta famosa frase que diu un dels personatges de la novel·la Il Gattopardo (1958), de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en al·lusió a canvis que semblen importants, però que en el fons no transformen l’essencial, és la millor manera de definir les…