Issue: L'Altra Mirada 110, 2024 desembre
2.16. Una societat civil en mobilització i autoorganitzada
Margalida Ramis GOB Cada cop és més evident que la dimensió que el que entenem per capitalisme, va més enllà d’un sistema econòmic basat en la propietat privada i l’intercanvi de mercat, el treball assalariat i la producció per obtenir beneficis. Com diu Nancy Fraser en el seu llibre Capitalisme Caníbal1, «el capitalisme és una…
2.15. El Fòrum de la Societat Civil: el seu paper estratègic per a una transformació, econòmica i mediambiental
Jaume Garau President de la Fundació Iniciatives del Mediterrani i membre de la Comissió Executiva del Fòrum El Fòrum de la Societat Civil de les Illes Balears, conformat per 27 organitzacions i xarxes d’entitats dels àmbits cultural, econòmic, social i ecològic, està lluitant per tenir un paper més rellevant en la política de la comunitat…
2.14. Governança i democràcia enfront de discurs i poliarquia
Sebastián Lora Sánchez Llicenciat en Geografia. Experiència en comunicació, relacions institucionals i amb la ciutadania. Participa en el Cercle Progressista de Debat i en el Col·lectiu Alternatives. La nova administració autonòmica de les Balears ha iniciat un procés de participació ciutadana, al qual ha denominat «Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social…
2.13. Abordar els dilemes de la transició des d’una perspectiva local i participativa
Marta Barros El canvi del model productiu i econòmic que afrontem ha de ser abordat des de distints nivells. Des de fora de les institucions, l’organització social és indispensable tal com s’està veient en el panorama de les Illes Balears, i també a altres comunitats autònomes, en aquest 2024, per posar en evidència les tensions…
2.12. Planificació estratègica: Necessitat i virtualitat
Josep Valero Geògraf, Exsecretari general del Consell Econòmic i Social Illes Balears Planificar és una paraula que fa calfreds. Almanco en la política. A les dretes perquè sempre pensen que planificar és anar en contra del lliure mercat. Que val més el dolent conegut que el bo planificat per venir; especialment si el dolent permet…
2.11. Renda Bàsica per transitar sense pors socials
Rafael Borràs «El Salari Base Universal és d’estricta justícia» i Papa Francesc «Els centenars de milions de treballadors que sortiran dels seus llocs de treball han de ser compensats per una renda ciutadana mundial» Gustavo Petro (president de Colòmbia)ii I. Què és la RB? Per aquestes latituds, a la proposta d’una assignació monetària que s’atorga…
2.10. El finançament del canvi de model
Joan Carrió Economista La transformació del model econòmic de qualsevol país és un procés llarg i complex que requereix l’alineament i el compromís de tots els agents econòmics i socials. S’espera del sector públic que exerceixi de punta de llança, sobretot a través en aquest cas de la inversió pública com a palanca de transformació,…
2.9. Instruments polítics i econòmics pel canvi de model
Miquel Rosselló del Rosal Fundacions Darder Mascaró Avui en dia la necessitat de canviar el nostre model econòmic és un clamor, la qual cosa no vol dir que tots estiguem d’acord en com, quan i quin cost estem disposats a assumir. Però això no sempre ha estat així. Tot això va començar als principis de…
2.8. Una tasca per fer un país i una ciutat més amables i equitatius
Josep Lluís Madico Beltran Ateneu dels Comuns i Cercle Progressista de debat Si a les Illes Balears fóssim un país homologable amb l’Europa occidental, avui Mallorca disposaria de 50.000 habitatges públics de lloguer, amb els que donaria resposta a les necessitats de les anomenades famílies en perill d’exclusió i les dels fills d’una classe mitjana…
2.7. Proposta per a un nou model de polítiques d’habitatge a les Illes Balears
Biel Horrach Estarellas Arquitecte, doctor en urbanisme i investigador del Grup de Recerca Geografies Crítiques de la Urbanització, Sostenibilitat i Turistificació Després d’un llarg període de manca de continuïtat en les polítiques d’habitatge, les conseqüències de la crisi immobiliària van agreujar-se quan molts ajuntaments es van veure obligats a vendre el patrimoni de sòl municipal…
2.6. Una Mallorca lliure d’emissions? Cases, llum i transport: una proposta de transició ràpida
Ferran Rosa Gaspar Diputat de MÉS per Mallorca del Parlament Illes Balears Fa dos-cents anys, es va produir la revolució industrial. Un procés que, de forma similar a la revolució agrària en la prehistòria, transformaria completament les nostres vides i la del planeta. L’accés generalitzat als combustibles fòssils obrí les portes a energia barata i…
2.5. Sense la perspectiva de gènere, no hi haurà canvi de model econòmic
Lila Thomàs i Andreu Fundacions Darder Mascaró En aquest número de l’Altra mirada es plantegen les reflexions sobre la necessitat de la transició cap a un canvi de model econòmic per a les Illes Balears. Sense tenir present el 50 % de la població no es pot albirar un possible canvi de model. També l’anàlisi econòmica…
2.4. Cap a una transició laboral justa
Josep Lluís García Secretari General de CCOO Illes Balears Vivim uns moments a aquesta terra on es parla de transformació, de canvi de model i s’alliberen expressions que fa pocs anys eren «tabú» com límits, saturació, turistificació, decreixement, entre altres. No ens ha de sorprendre. La ciutadania està farta d’escoltar que l’economia creix «com un…
2.3. Decreixement i diversificació
Celestí Alomar Per què decréixer? Per què una opció culturalment asistemàtica? Per entendre del que s’està parlant cal precisar que, en aquest cas, decreixement és sinònim de disminució de l’oferta existent, especialment d’allotjaments turístics. El motiu d’aquesta decisió és que l’allotjament turístic, per a aquest país, ha estat l’anella essencial en la cadena de producció…
2.2. Economia turística i diversificació econòmica: l’epicentre d’un debat decisiu
Carles Manera Catedràtic departament Economia de la UIB El canvi més important que es pot produir en la demanda turística en els pròxims anys, tal com ja preveuen els mateixos intermediaris turístics, és la creixent sol·licitud de destinacions que gaudeixin d’un elevat component de benestar mediambiental. En el cas del turisme, la qualitat ecològica es…
2.1. La importància del Dictamen 5/2020 per als sindicats UGT I CCOO
Xisca Garí Perelló Consellera del CES i membre de la Gestora d’UGT Illes Balears Yolanda Calvo Rodríguez Exconsellera del CES i Secretària General Unió Insular Mallorca El 6 d’octubre de 2020 s’aprovà per assentiment, al plenari del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), el Dictamen 5/2020 sobre la…
Bloc 2. Transitar cap a on? Com orientam les primeres passes?
Presentació pública de l’informe
1.10. La Llei Menorca reserva de la biosfera: un camí (en risc) cap a un futur més sostenible
Josep Castells Diputat de MÉS per MENORCA del Parlament Balear La sostenibilitat s’ha convertit en una paraula recurrent quan parlem del futur de les Illes Balears. És un concepte que evoca responsabilitat mediambiental, equilibri entre l’home i la natura i, sobretot, una esperança de continuïtat per a un territori tan fràgil com el nostre. No…
1.9. Residus i circularitat. Dels avanços fets a la via morta
Sebastià Sansó Jaume Ambientòleg i gerent adjunt de l’Empresa Municipal de Serveis de Pollença Aquesta famosa frase que diu un dels personatges de la novel·la Il Gattopardo (1958), de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en al·lusió a canvis que semblen importants, però que en el fons no transformen l’essencial, és la millor manera de definir les…
