La situació política a Catalunya s’instal·la en un estadi de confrontació institucional, de legitimitats, sense diàleg, sense aproximacions. El mandat popular dels catalans, malgrat la repressió immisericorde, s’ha refermat en el dret a decidir, i, de manera més ajustada, en favor de la independència. Els representants elegits intenten dur a terme la voluntat del poble,…
Article Tag: Sobirania
7.2 Jordi AmatCom una pàtria (Vida de Josep Benet)
L’assagista, biògraf i articulista Jordi Amat (Barcelona, 1978) ens ofereix una llarga i detallada biografia sobre un dels personatges clau del catalanisme i l’antifranquisme a Catalunya: Josep Benet i Morell (Cervera, 1920-Barcelona, 2008). La vida de Josep Benet és una llarga successió de projectes, de reflexions i d’accions posades al servei d’una Catalunya nacional i…
6.1 El país que no va poder ser:la mobilització per l’autogovern de 1991
La nit del 4 de novembre de 1991, les 1.100 localitats que llavors disposava el Teatre Principal de Palma s’ompliren per reclamar un millor finançament i unes cotes d’autogovern més altes per als pobles de les Illes Balears. La representació i la transversalitat de la societat civil mallorquina reunida al teatre mai no ha estat…
5.1 UN ESBORRANY DE PAÍS: SEGUIM
Amb l’equip de les Fundacions, decidirem fer una enquesta. Entre l’octubre i el desembre de l’any passat sondejarem a més de 400 lectors i amics de la Revista l’Altra Mirada amb l’objectiu de conèixer el seu posicionament amb alguns dels temes claus que emergiren als debats i sobretaules de les jornades “Un Esborrany de País”…
Editorial
Fer una mirada ràpida a com està el món des d’unes conviccions sobiranistes d’esquerres esglaia. Començant per l’administració Trump als EUA. Veient com a l’Amèrica Llatina cauen com a fitxes de dominó els governs d’esquerres. Els neoliberals han canviat els cops d’estat militars per la grollera utilització i instrumentalització de la justícia. El cas de…
6.2 La demografia és molt enrevessada i dolenta!
Mallorca té una crisi d’identitat: Qui som? Què vull? Ningú m’estima! És com els adolescents. Això no ve d’ara i té les seves arrels en la construcció de l’estat-nació espanyol. En altres paraules, és la conseqüència d’una dissonància entre la realitat social ibèrica –plural, multicultural, polièdrica- i la realitat política, amb Madrid com epicentre. Aquesta…
3.3 CARTA AL SECRETARI DE COMERÇ
Des de la Campanya NO AL TTIP de les Illes Balears, ens han fet arribar aquesta carta adreçada a la Secretaria de Estado de Comercio, del govern espanyol, on es demana que no s’atorgui a la Comissió Europea el mandat relatiu al Tribunal Multilateral d’Inversions MIC i sol·liciten una reunió presencial. La reprouïm en castellà…
3.2 La ciutadania de les Illes necessita un millor finançament
És evident que els darrers anys la percepció social sobre el finançament de la Comunitat Autònoma ha canviat substancialment. No fa molts d’anys que els que el qualificàvem d’espoli per part de l’Estat érem ridiculitzats. Però actualment és molt general dins l’opinió pública, i publicada, que patim un greuge amb el nostre finançament. Pràcticament tots…
2.1 La soledat dels catalans
«El que ens ha fet més mal no han estat els cops, han estat les mentides» ANTONI BASSAS La victòria electoral dels independentistes ha estat indiscutible. Malgrat perdre dos diputats en respecte a les anteriors eleccions, han mantingut el percentatge i augmentat el nombre absolut de vots. La victòria té més mèrit, esdevé èpica, si…
6.2 De l’Autonomia a la sobirania – 2
Com veiem a l’article anterior a L’altra mirada -núm. 67- l’autonomia fou una esperança de futur per molts de ciutadans de les nostres Illes que veien com moltes de les seves reivindicacions es duien a bon port. Lamentablement passades unes primeres dècades la generalització de la corrupció amb la qual el PP i UM embruta…
6.1 Un país sense memòria Adéu 2017
Ara em ve al cap el llibre d’Eric Wolf Europa i els pobles sense història (1982) on s’analitza, entre altres coses, per què certs esdeveniments, figures i personatges passen als annals de la història col·lectiva i oficial d’un poble i perquè d’altres no. És normal que aquestes idees em vinguin al cap, i és que…
2.3 El referèndum del 21D
L’escaquer català s’ha capgirat, la partida continua. La determinació de l’Estat a aplicar el 155 a qualsevol preu provocà una situació d’altíssim risc. El Govern català entengué que tota resistència al seu cessament fulminant hagués estat combatuda sense contemplacions, a sang i foc. I cedí, resignat, per evitar violències i mals irreparables. A canvi, rebé…
6.1 155 Formes de Franquisme
I, tanmateix, la remor persisteix. Miquel Martí i Pol Portuguesos (1926-1974), espanyols (1936-1975) i grecs (1967-1975) compartim un passat fosc. No és per a menys, l’autoritarisme militar, cristià i nacionalista, acabà ara fa només quaranta anys a la nostra ribera del Mediterrani. No conec massa la història d’hel·lens i lusitans, però sé que els principals…
3.2 La coordinadora d’entitats per la democràcia de Mallorca
La solidaritat és la tendresa dels pobles. Aquesta frase de la poetessa revolucionària nicaragüenca Gioconda Belli condensa molt bé els moments que estam vivint a Mallorca davant la lluita del poble català i la resposta per part de l’Estat espanyol. Arreu de l’Estat espanyol han sorgit moviments de solidaritat amb les reivindicacions de bona part…
DAVID MINOVES I LLUCIÀ
Aquesta entrevista la férem el divendres 10 de novembre, amb motiu de la taula rodona organitzada per les Fundacions Darder-Mascaró, Els moviments socials, motor de la defensa de la democràcia a Catalunya amb en Jordi Armadams, Liz Castro i el mateix David al teatre sindical de CCOO. Per aquesta raó no comenta els darrers esdeveniments…
6.3 De l’autonomia a la sobirania (1)
Ara que vivim vents de profunda recentralització i atacs indissimulats a l’autogovern per part de la dreta espanyolista i malgrat que és obvi que la nostra autonomia, sobretot a partir del nou mil·lenni, és una eina insuficient per cobrir les necessitats de la ciutadania, vull reivindicar uns temps amb què l’Estatut d’Autonomia fou una esperança…
6.2 Article 155: involució sobre involució, més des-democratització
No podem comprendre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978 contra Catalunya sense situar aquesta greu mesura en un context més ampli. Si ens fixem en la gestió per part del Regne d’Espanya de la realitat plurinacional dels territoris sota el seu control, veurem que la tendència recentralitzadora ha estat la dominant des…
Convocatòria
3.3 135 i 155 o els números de la ruptura
L’aplicació de dos articles constitucionals com a símbols de la ruptura socioeconòmica i territorial a l’Estat espanyol Relats que tractin d’explicar què ha passat per a arribar a ser aquí on som, com a societat i com a poble(s), n’hi ha hagut molts. Tots ells són això, relats que -amb més o manco encert, honestedat…
2.3 El Pla de Rajoy
La primera mesura del Consell de ministres, després de l’aprovació de l’aplicació de l’article 155 al Senat espanyol, va ser la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el pròxim 21 de desembre, just després d’haver dissolt el Parlament i destituït el Govern de la Generalitat i nombrosos alts càrrecs. Quan la majoria especulava en què…