La primera mesura del Consell de ministres, després de l’aprovació de l’aplicació de l’article 155 al Senat espanyol, va ser la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el pròxim 21 de desembre, just després d’haver dissolt el Parlament i destituït el Govern de la Generalitat i nombrosos alts càrrecs. Quan la majoria especulava en què Rajoy mantendria la transitorietat creada durant mesos, ha sorprès amb una convocatòria d’eleccions immediata. Amb quin objectiu? Evidentment per guanyar-les. O, més ben dit, amb l’objectiu que el sobiranisme les perdi, encara que sigui per incompareixença total o parcial. Li és absolutament igual si només participa un 20 per cent de l’electorat. El guió ja està escrit i va funcionar a Euskadi, donant pas a un govern de coalició entre el PSOE i el PP que va fer lehendakari a Patxi López. En aquesta ocasió pot ser ni caldrà embrutar-se les mans il·legalitzant partits per excloure una part de l’electorat sobiranista, confiant que alguns, o tots, s’autoexclouran. Les cartes estan destapades sobre la taula. Ara toca jugar el sobiranisme.
Les opcions són vàries. La primera podria ser la de desacatar totes les mesures dictades pel Govern central en aplicació de l’article 155, entre elles el boicot a les eleccions convocades. De fet alguns alcaldes de la CUP ja han anunciat que no facilitaran locals ni la infraestructura necessària per poder votar. Naturalment, tota la maquinària propagandística de l’Estat es bolcaria en desqualificar els qui demanaven urnes i ara no deixen votar.
Una altra opció per al sobiranisme seria la utilització de la convocatòria de dia 21 com a eleccions constituents, tal com està previst en la Llei de transitorietat. Ja hi ha qui ha proposat una candidatura unitària encapçalada pels dos Jordis.
Finalment, la pitjor opció és que el sobiranisme es presenti dividit, molt més si alguna de les formacions decideix no participar i altres sí. En aquest cas el triomf de l’unionisme està assegurat i, com ja han advertit algunes veus, «Arrimadas al Palau».
Per molt que aquest supòsit podria qualificar-se d’il·legítim, s’ha de valorar si quatre anys d’un govern de concentració d’unionistes a la Generalitat desactivaria el sobiranisme o si, per contra, li suposaria l’empenta definitiva per convertir-lo en inqüestionablement majoritari.
Tot plegat valorant, a més, els ostatges que pot tenir el Govern espanyol amb persones acusades de delictes tan greus com els de rebel·lió o sedició que poden suposar penes de fins a trenta anys de presó, o, com a mínim, quatre anys de presó preventiva a l’espera de judici.
Fins ara, el sobiranisme s’ha trobat en algunes situacions extremes, que pareixien insuperables. En el darrer moment ens han sorprès amb solucions que s’han pogut dur a terme gràcies a l’admirable participació d’una societat que ha sabut donar moltes lliçons a tot el món. Sigui quina sigui la solució adoptada davant aquesta nova cruïlla, aquest és el principal element a preservar: el coratge, la determinació i l’entrega d’un Poble que s’ha guanyat el dret a ser lliure.
