La revista d’alta recerca Randa, dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, ha publicat recentment una miscel·lània d’homenatge al catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa 1945). Es tracta d’una iniciativa prou encertada, atesa la transcendència de les aportacions de Pere Gabriel a la historiografia balear sobre els segles XIX i XX. En aquest volum –el número 77 de la revista, fundada el 1975 i editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat–, s’inclouen nou textos relatius a aspectes diversos de la història política, social i cultural de Mallorca, però amb preferència cap a algunes de les temàtiques que han constituït l’eix central de la recerca del professor Pere Gabriel: la història de les classes treballadores i els moviments socials i culturals de la contemporaneïtat.
Podem citar, entre d’altres, els treballs de Catalina Martorell sobre la Unió Obrera Balear, el d’Antoni Marimon sobre les eleccions municipals de 1917, el de Laura Miró sobre la qüestió xueta en el segle XX i el de Margalida Tomàs sobre la tasca erudita de Marià Aguiló entre 1851 i 1861. El volum fou presentat a Palma el passat 11 d’abril, en un acte organitzat per les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder.
A l’hora de valorar l’obra de Pere Gabriel i la seva relació amb les Balears, resulta inevitable referir-se a la publicació, en ple franquisme, del seu primer llibre: El moviment obrer a Mallorca(Lavínia, Curial, Barcelona 1973). Per entendre l’impacte d’El moviment obrer en el contemporanisme illenc, cal tenir en compte que la historiografia balear sobre aquest període es trobava aleshores en un estat absolutament embrionari. A la manca de tradició historiogràficacontemporanista, s’hi va afegir una feble institucionalització acadèmica i una singular marginació dels estudis relatius als segles xix-xx dins el món de l’erudició mallorquina posterior a 1936. Cal dir, tanmateix, que a altres indrets de l’Estat la situació no era gaire millor. La dictadura franquista dificultà la recerca i la docència sobre el segle XX mitjançant el control de les edicions, la censura, la inaccessibilitat de les fonts i les represàlies contra els historiadors crítics.
Tanmateix, alguns joves universitaris de l’etapa tardofranquista triaren com a tema d’investigació l’anàlisi de l’obrerisme, la República i la Guerra Civil, en part estimulats per les seves arrels familiars i com a forma de compromís democràtic. Per descomptat, es tractava d’una tasca plena de dificultats. No debades, la recerca de Pere Gabriel, en tant que estudi que abastava la història global del moviment obrer de preguerra a una zona concreta de l’Estat espanyol, fou un fenomen pioner; de fet, l’únic precedent el constitueix el llibre de David Ruiz sobre el moviment obrer a Astúries, publicat el 1968.
El moviment obrer a Mallorca oferí una visió completament nova de la història política i social del període 1868-1936. Per primera vegada, hom trencà amb el tòpic de l’illa de la calma i descobrí l’existència d’una realitat complexa marcada per un desenvolupament urbà i industrial gens menyspreable, que havia posat les bases per a la difusió del republicanisme i l’obrerisme a Palma i a la Part Forana. Prova indubtable de la transcendència d’aquell volum és el viratge espectacular que conegué immediatament el tractament del fenomen obrer en les obres històriques sobre l’illa adreçades al gran públic.
Així, per exemple, la Història de Mallorca coordinada per Josep Mascaró Passarius, recorregué en bona mesura a El moviment obrer per a la redacció dels capítols relatius als segles XIX i XX. Quatre decennis més tard, el llibre de Pere Gabriel manté la seva vigència. No debades, ha deixat una empremta profunda en gairebé tots els textos de síntesi acadèmica u obres de caràcter instrumental publicats a Mallorca des de llavors.
Altrament, aquell llibre fou el punt d’arrencada de futurs projectes de l’historiador terrassenc. Aviat arribaren altres treballs essencials, entre els quals cal destacar els articles apareguts el 1975 i 1976 a la revista Randa sobre el moviment obrer a Mallorca en el segle xix. Gràcies a l’ús de noves fonts, com les publicacions El Obrero i La Bandera Roja, Gabriel emprengué l’anàlisi detallada de l’obrerisme organitzat en el Sexenni Revolucionari i els primers decennis de la Restauració borbònica. Així, donà notícia d’episodis clau del període 1869-99, com el de la incidència de l’internacionalisme bakuninista, l’experiència de la Unió Obrera Balear i l’obrerisme mutualista, i la creació de l’Ateneu Obrer Mallorquí i la introducció del PSOE a l’illa.
És cert que, des dels anys vuitanta, Pere Gabriel ha centrat la seva recerca científica en l’estudi de l’obrerisme i el republicanisme en els àmbits català i espanyol. Però tanmateix, les seves estretes vinculacions amb Mallorca han propiciat una continuïtat en la sensibilitat cap a la història illenca que ha resultat molt beneficiosa per a la nostra historiografia. L’anàlisi de les fonts bibliogràfiques, hemerogràfiques i documentals de caràcter estatal li han proporcionat una àmplia perspectiva que ha enriquit les seves successives aportacions sobre el moviment obrer balear. La darrera, editada el desembre passat en un llibre col·lectiu, és un treball sobre el concepte de Casa del Poble i la recepció en la premsa estatal de la inauguració del cèlebre edifici d’aquesta institució a Palma, el gener de 1924.
Cal agrair, sens dubte, l’enorme tasca de Pere Gabriel i desitjar que persisteixi amb la mateixa empenta per molts d’anys.
