La darrera publicació promoguda per les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder (David Ginard (Coord.), La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936), Lleonard Muntaner editor, Palma 2016) aplega onze ponències presentades amb motiu de les «Primeres Jornades sobre Història del Moviment Obrer a Mallorca», que tingueren lloc el novembre del 2014 en coincidència amb el norantè aniversari de la inauguració del local de la Casa del Poble de l’actual carrer de la Reina Maria Cristina.
Presentació de la publicació amb Llorenç Carrió, Maria Muntaner, David Ginard, Lila Thomàs i Josep Lluís Pons
Les Cases del Poble eren uns amples espais col·lectius i multifuncionals (seu de societats obreres, difusores de mútues i cooperatives, biblioteques, escoles, conferències, representacions teatrals…) de les quals es dotà el moviment obrer durant el primer terç del segle XX. A Espanya les primeres foren les de Montijo i Alzira, el 1908 fou inaugurada la de Madrid i aviat s’estengueren per tot el territori arribant a les Illes Balears, on ens consta que se’n construïren una dotzena. La principal fou, sens dubte, la de Palma, inaugurada el 20 de gener de 1924 gràcies al finançament de Joan March Ordinas i que era considerada de les més espectaculars de tot l’Estat. Fou objecte d’un atemptat falangista el juny de 1936 i usada com a centre de tortura al començament de la Guerra Civil. Més tard passà a mans de l’organització sindical franquista i fou enderrocada poc abans de la mort del dictador. A més a més, n’hi hagué a diversos pobles de Mallorca (Llucmajor, Esporles, Manacor, Búger…) i a Menorca.
El llibre s’estructura en tres blocs a partir de criteris cronològics i temàtics. El primer, dedicat als anys vint, inclou un text de Pere Gabriel sobre el concepte Casa del Poble i la recepció de la inauguració de la Casa del Poble de Palma a la premsa de Catalunya i Madrid. Josep Vílchez tracta sobre les gestions dutes a terme des del començament del segle XX pel moviment obrer per disposar d’un local permanent i la inauguració de la Casa del Poble de Palma i el seu funcionament fins a 1926. Pere Ferrer analitza les motivacions que conduïren Joan March a lliurar la seva donació. Sebastià Serra estudia la tasca teòrica i sindical del dirigent socialista Llorenç Bisbal. Antoni Marimon se centra en la posició del socialisme mallorquí davant les eleccions municipals de 1922.
El segon bloc, centrat en les qüestions culturals, conté aportacions de Manel Santana (oci, sociabilitat i cultura a la Casa del Poble 1924-36), Antoni Nadal (el teatre a la Casa del Poble) i Dolors Marín (els ateneus llibertaris a Mallorca). El tercer està dedicat al període republicà i la Guerra Civil, amb textos d’Arnau Company sobre el moviment obrer a la Part Forana, de David Ginard sobre l’atemptat feixista de la primavera de 1936 i de Manel Suárez i Bartomeu Garí sobre la repressió contra les Cases del Poble després del cop d’Estat de juliol de 1936.
El volum es tanca amb una bibliografia general sobre el moviment obrer a Mallorca i s’acompanya d’una petita selecció d’il·lustracions amb plànols i fotografies d’edificis i personatges històrics vinculats a la història d’aquesta institució clau en la història contemporània de Mallorca.
La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca 1900-1936
Coordinat David Ginard Féron
Lleonard Muntaner Editor
Palma 2016
