REFLEXIONS SOBRE LA SOSTENIBILITAT DE L’ILLA DE FORMENTERA:LA REGLA DEL 4

Reflexions sobre la sostenibilitat de l’illa de Formentera: la regla del 4

Miquel Juan Ferrer (Professor d’Economia UB)

Rafael González Ribas (Enginyer de Camins, Canals i Ports, UPC)

 

La idea de sostenibilitat, a part de la definició de l’Informe Brundtland (1987), parteix de la limitació o escassetat de recursos que en una illa encara és més evident; si més no, la finitud d’aquests. També, el concepte de desenvolupament sostenible ha superat l’oxímoron que suposa el concepte de creixement (econòmic) sostenible, en el moment en què substituïm la paraula creixement per la de desenvolupament. Així, la sostenibilitat té a veure amb els vessants econòmic, social i mediambiental. Encara que n’hi hem d’afegir una quarta.

Posar en el centre la millora del benestar de la gent en el seu conjunt ha de permetre superar el dilema entre el creixement i el decreixement econòmic, ja que el decreixement econòmic per se no garanteix la sostenibilitat. Aleshores, la sostenibilitat d’una illa (per exemple, Formentera) depèn de la gestió que es faci dels recursos naturals d’aquest territori fix i de la gent que hi habita o la visita; per tant, cal considerar l’evolució demogràfica com a variable significativa de la sostenibilitat del model.

L’anàlisi de la pressió demogràfica sobre el territori inclou els residents i els visitants; de fet gran part de l’explicació de l’augment demogràfic (residents) de Formentera s’explica pel creixement turístic a partir de la dècada dels seixanta del segle passat. Concretament, sobre un territori de 82,53 km2, l’1,66% del territori de les Illes Balears, la població s’ha multiplicat per 4 en els darrers 60 anys. Arrodonint, la població de Formentera entre 1960 i el 2000 -40 anys- s’ha doblat (de 2.886 a 6.289 habitants); i del 2000 al 2020 -20 anys- s’ha tornat a doblar (fins als 12.111 de l’any 2019, just abans de l’impacte de la pandèmia de la covid19 a partir de 2020). Si analitzem l’Indicador de Pressió Humana (IPH), per exemple, l’any 2017 hi havia un màxim de 40.994 persones (agost) i un mínim d’11.489 persones (gener); és a dir, l’afluència turística fa que la quantitat de persones que hi ha sobre l’illa es multipliqui per 4, si comparem els dos extrems. En termes de densitat de població, agafant els dos extrems de l’IPH, passem de 139,21 habitants per km2 a 496,72 habitants per km2; amb la qual cosa la pressió humana sobre el territori és més que evident.

Hi ha un altre indicador que ens explica l’augment de la pressió humana sobre el territori: la durada mitjana de l’estada turística. A mesura que aquesta s’escurça, la rotació de turistes augmenta i per tant la circulació de vehicles i la congestió s’incrementa de forma notable. En els darrers anys, concretament entre els anys 2013-2017, l’estada mitjana era de 6-7 dies. L’any 2020, l’estada mitjana fou de 3-4 dies (a l’agost 6 dies). En el cas de l’any 2020, per analitzar aquesta dada s’ha de tenir en compte que estàvem en plena pandèmia de la COVID-19. En tot cas, la mobilitat de l’illa de Formentera es veu fortament influïda per aquesta tendència.

Amb aquestes dades demogràfiques i de pressió humana sobre el territori, parlar de sostenibilitat pren una gran rellevància i la gestió del model d’illa comporta una enorme dificultat. És a dir, s’ha de compatibilitzar l’enfocament turístic, la protecció del paisatge i del medi ambient; el planejament urbanístic, l'ordenació de les activitats econòmiques, l’harmonització social i el foment de la cultura pròpia de l’illa de Formentera. Aquesta és la vertadera clau de la sostenibilitat de l’illa de Formentera.

Una tercera via entre creixement i decreixement és el no-creixement; i el primer repte per tal de garantir la sostenibilitat de l’illa de Formentera és la no-ampliació del port de la Savina, única porta d’entrada a l’illa. Ampliar la porta d’entrada a l’illa possibilitaria incrementar la massificació, la qual cosa va en contra de la sostenibilitat.

Quant a l’enfocament turístic els principals reptes tenen a veure amb la innovació en un sector de turisme de sol i platja força madur. Conceptes com la diversificació de l’origen dels nostres visitants són evidents, però caldria d’una vegada deixar de mirar d’allargar la temporada estival i altres propostes en aquest sentit i mirar més enllà. Ens toca començar a apostar per altres sectors amb molt valor afegit vinculats a les noves tecnologies. Potser, l’augment del treball telemàtic n’és un cas. En qualsevol cas, hem d’apostar per la inversió en la digitalització total de l’illa en el que ha de ser una smart island.

Quant a la protecció del paisatge s’ha de seguir en la rehabilitació d’elements patrimonials històrics, la rehabilitació de les parets de pedra seca, el soterrament d’esteses aèries, etc. Continuar amb la idea de donar valor al camp i al sector agrari i, concretament, valorar més els productes autòctons i de proximitat.

Quant a la gestió urbanística, els principals reptes tenen a veure amb la reducció de l’impacte paisatgístic i el consum excessiu de territori en la construcció de noves infraestructures necessàries. Sobre el creixement urbanístic, concentrat bàsicament als nuclis urbans, s’han d’aplicar tota la normativa relativa a l’ús d’energies renovables i, alhora, fomentar l’autogeneració d’energia a totes les edificacions de l’illa. La creació d’horts solars suposa un consum massa elevat de territori. Els petits sistemes de producció d’energia fotovoltaica d’autoconsum (cobrint terrats existents o petites zones adossades), treballant de forma conjunta, equivaldrien a la producció pròpia d’un parc solar convencional, evitant la petjada sobre el territori. Aquesta conscienciació de la necessitat de reduir el consum de territori és molt important en una illa petita.

Quant a la gestió mediambiental, aquesta té molts vessants i tots molt importants. Actualment, amb dades prepandèmiques de 2019, del total de deixalles reciclem un 32,4% (9,39% és paper i cartó; 6,66% són envasos; 9,57% és vidre i 6,78% és brossa orgànica). El repte consisteix a reduir el 67,6% de rebuig del total dels residus generats. A part d’augmentar el reciclatge i la reutilització dels residus reciclables, s’ha d’aprofundir en la reducció dels residus no reciclables, en consonància amb els objectius propis de l’economia circular.

Altres reptes transversals són: la gestió del Parc Natural de les Salines d’Eivissa i Formentera com un veritable parc natural; la regulació de la línia de transport marítim entre Formentera i Eivissa, atenent a la necessitat de garantir unes freqüències mínimes durant tot l’any i atenent al fet que els vaixells, tant de línia regular com d’ús recreatiu, naveguen dins d’un parc natural. A la part de Formentera s’ha regulat l’accés i l’aparcament de vehicles que accedeixen a la part d’Illetes i a la zona de Llevant; ara queda per regular la part marítima del parc amb fondejos ecològics i respectuosos amb les praderies de posidònia, en funció de la capacitat de càrrega d’aquest entorn fràgil. Un altre repte és fer extensible aquesta regulació dels fondejos al voltant de tota l’illa de Formentera.

En l'àmbit de la mobilitat, el repte de la seva sostenibilitat és la promoció de l’ús de la bicicleta (especialment la bicicleta elèctrica) i l’impuls del transport públic (bus i taxi). Per distàncies i orografia la bicicleta és el mitjà de transport ideal per Formentera. Respecte a les línies de bus, aquestes han de comunicar els nuclis urbans entre sí i entre els punts d’interès turístic i el taxi ha de complementar el servei de bus i arribar a la resta d’indrets de l’illa. Formentera és l’única illa de les Illes Balears i Pitiüses amb una limitació a l’entrada i circulació de vehicles durant els mesos de màxima activitat turística (juny, juliol, agost i setembre); en aquests mesos la congestió era evident. El repte és l’establiment d’un nombre de vehicles compatible amb la capacitat de la nostra xarxa viària actual, reduint progressivament el nombre de vehicles. A més, cal substituir els vehicles contaminants per vehicles no contaminants. No es tracta d’impedir l’accés a l’illa a ningú, però si de reduir la petjada ecològica tant dels residents com dels nostres visitants.

A escala social, la principal problemàtica és l’accés a l’habitatge, per tant, el repte és garantir el dret a l’accés a l’habitatge. Les edificacions existents competeixen entre l’ús residencial i l’ús turístic. ​​ Ara bé, la zonificació feta a Formentera on es delimiten els usos residencials i usos turístics alleugerirà aquesta problemàtica en un futur pròxim. A més, les actuals i futures construccions en sol rústic només tindran ús residencial, amb la qual cosa també es limita l’especulació turística-immobiliària. També caldria valorar l’impacte ambiental de la construcció de noves edificacions (tant en sol rústic com en sol urbà) i plantejar quina és la vertadera capacitat de càrrega de l’illa de Formentera en termes de residents i de visitants. És a dir, independentment de la capacitat de creixement prevista a les normes urbanístiques, seria molt important fer la reflexió sobre quants hi cabem (sumant residents i visitants) de forma sostenible a l’illa de Formentera.

La sostenibilitat implica ser conscients de l’impacte de les nostres accions sobre el medi natural que ens envolta i la cultura és una eina fonamental en la formació i el conreu d’aquesta consciència. Per tant, el repte és senzill: més cultura, més sostenibilitat. Cal considerar aquests quatre elements de la sostenibilitat (econòmica, mediambiental, social i cultural) i, concretament, el vessant cultural, patrimonial i artístic és clau per garantir el benestar dels habitants d’aquest petit paradís.

 

* Dades obtingudes de l’Institut Balear d’Estadística i de l’Observatori de Dades de Formentera.

 

 

 

 



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad