LA RECONVERSIÓ DEL TURISME I LA PROPOSTA DEL FÒRUM DE LA SOCIETAT CIVIL

La reconversió del turisme i la proposta del Fòrum de la Societat Civil

Celestí Alomar Mateu

 

 

El Barceló Hotel Group fa uns mesos va vendre l’hotel Formentor al fons d’inversions Emin Capital. El grup té hotels en tres continents diferents i, del total d’establiments que comercialitza, un 6% estan ubicats a les Illes Balears. Posteriorment a aquesta venda, l’empresa Melià Hotels Internacional ha venut a Bankinter, en una operació més àmplia, tres hotels situats a les Illes Balears, entre els quals hi ha l’emblemàtic Hotel Victòria. Melià HI és el major operador del món de complexos de vacances. Té presència en 30 països, en quatre continents diferents, i un 9% del total dels hotels que comercialitza el grup està ubicat a les Illes Balears.

 

Melià Hotels Internacional, l’any 2013, en una operació joint venture amb el grup inversor immobiliari Evertaas, havia traspassat dos hotels a Magalluf dins el projecte Calvià Beach Resort, que han volgut presentar com un model de transformació privada d’una destinació de primera generació. No hi ha ni una sola dada objectiva en la qual poder sustentar aquesta pretensió. La cadena mallorquina va repetir una operació similar amb el fons d’inversions nord-americà Starwood sobre la propietat de quatre hotels d’aquí (dos anys després, ja els ha venut la seva participació a un altre fons). Fins a arribar ara a la venda de l’Hotel Victòria. Segurament, Melià quedarà per a la història com una de les cares visibles de l'arribada dels fons d'inversió a la indústria turística balear, encara que d'un temps ençà hagin abundat altres transaccions protagonitzades per fons d'inversió de capital de risc. Capitalisme corporatiu, jocs del Monopoly.

 

Durant aquest període pandèmic, dos dels establiments hotelers més emblemàtics de Mallorca –hotels Victòria (1919) i Formentor (1929)– han passat a mans de fons de capital de risc. Naturalesa: comprar i vendre. El volum d’establiments en mans d'empreses mallorquines minva. En aquest cas, empresaris que no han amagat mai les seves pretensions d'influència política. Tot un símbol del gran pecat o debilitat original del model de turisme de masses de les Balears de la segona meitat del segle XX (i fins ara), que ha estat l’excessiva dependència de l’exterior i la feble sobirania econòmica. La major part de la comercialització està en mans d’operadors o plataformes foranes; els ports i aeroports, en mans de l’Estat, i, ara, la irrupció dels fons d’inversió de capital de risc no fa més que anar, encara més, en detriment de la capacitat local en la presa de decisions. Vistes aquestes circumstàncies i els reptes de futur que s'acosten, hauríem de coincidir que l'estratègia ‘mare’ per a una transició cap a un model de major resiliència i sostenibilitat passa, en primer lloc, indefectiblement, per l'empoderament com a país.

 

Fatiga estructural

 

El model actual es va anar creant a partir de les demandes i condicions que imposaven els operadors turístics internacionals. Aquest motor és el que ha condicionat l’evolució de la indústria turística durant dècades, dimensionant el negoci en funció del volum de les necessitats dels operadors i no de la capacitat ambiental, de recursos existents i necessitats econòmiques de la societat receptora. Elefantiasi turística. Així va néixer una indústria de masses en un territori fràgil, amb una població sense capacitat d’influir, ja que no existeix cap estructura de control democràtic. Pecat original que ha llastat el model. Ara, clars símptomes de fatiga estructural del model són evidents, com, per exemple, una pèrdua relativa del PIB per càpita, congestió ecològica, llocs de feina de baixa qualificació, fracàs escolar, baixes prestacions econòmiques i socials...

 

Des d'aquesta realitat, ens enfrontam, en un món global, a seriosos problemes mediambientals, energètics, climàtics, sanitaris, socials, econòmics i geopolítics que afectaran les pautes i els hàbits de consum futurs i, en conseqüència, molt directament, l’activitat turística. Notícies que ens resulten quotidianes –com, per exemple, la disbauxa de Magalluf just després del confinament massiu o el macrobrot dels viatges d’estudiants, que s’ha pretès ficar en la cistella de l'incivisme juvenil– no són fets aïllats; tanmateix, són conseqüència directa d’unes males praxis comercials molt arrelades, que sorgeixen a l'empara de l'estrès del model turístic actual. Allotjaments a preu de dumping –possible gràcies a habitacions sobreocupades i plantilles laborals reduïdes i sobreexplotades– combinats amb uns operadors avariciosos i un ramat de promotors de la ‘festa’ amorals, que, abracadabra, i es converteixen en “turisme d’excessos”. Aquest és el cau de la degradació.

 

La reactivació de l’activitat turística per si sola serà incapaç d’esvair la fatiga persistent d’aquest model econòmic. Encara que el turisme continuï essent el motor econòmic en el futur, caldran nous elements, noves energies, per revitalitzar-lo. La situació ens condueix a una doble disjuntiva: per una part, disminuir l’oferta d’allotjaments turístics obsolets i, per una altra, diversificar l’activitat econòmica. El procés que, a través dels mecanismes de Recuperació i Resiliència, planteja la UE per a una transició ecològica i digital, un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i una cohesió social i territorial –amb la perspectiva d’una economia pròspera, moderna, competitiva i neutra des del punt de vista del clima–, necessita un canvi de paradigma i vèncer reticències. A les Illes Balears, això, inevitablement, demana encetar un debat sobre la reducció de l’oferta d’allotjaments turístics i la diversificació de l’economia. ​​ 

 

La importància del canvi d’ús

 

La multi-crisi existent (climàtica, energètica, econòmica...) ens ha situat davant un període de transició cap a un nou model de societat. Un viatge a Ítaca. Tot un repte que requereix una acció pública contundent i poderosa, i d’una participació reforçada de tota la societat. 20 col·lectius i organitzacions inicials, més 5 que s’hi varen incorporar després, constitueixen el Fòrum de la Societat Civil, amb la intenció d’incentivar el debat que ha d’acompanyar aquesta transició i impulsar la participació de la societat civil en tot aquest procés, a través de propostes concretes al servei d’una estratègia de país. En aquest sentit, els primers suggeriments que va fer el Fòrum al Govern varen ser que elaborés un Pla rector de transició de model econòmic, ecològic i social, i la creació d’un òrgan de gestió estratègica d’aquest pla.

 

El Fòrum va néixer amb la intenció d’aportar propostes i de ser escoltat. D’insistir tantes vegades com faci falta i esperonar el debat públic. Amb aquesta idea, el primer document que va presentar va ser una “Agenda d’objectius per a la reconversió turística”. En el marc de la reducció d’oferta d’allotjaments turístics i la diversificació de l’economia, el primer punt que ha posat a debat és la idea de potenciar i incentivar el canvi d’ús d’edificis hotelers a espais socioculturals o sociosanitaris, de naturalesa tant pública com privada, a instal·lacions d’activitats relacionades amb R+D+I i empreses tecnològiques d’impacte ambiental neutre i alt valor afegit. També, a habitatges de protecció oficial per pal·liar el dèficit crònic i estructural existent a la Comunitat d'aquest tipus d'habitatges.

 

La proposta no deixa de tenir cert morbo. Entorn del canvi d’ús, s’ha creat un discurs distorsionat. Sembla que aquesta mesura representi una agressió a la propietat hotelera, malgrat que històricament ha estat tot el contrari. En moments de crisi –la del petroli, financera i monetària...– menys dramàtics que l’actual, un nombre significatiu d’establiments varen deixar l’activitat i, per iniciativa empresarial, de manera gens ordenada, varen convertir-se en habitatges. Amb aquestes operacions, varen sorgir borses de degradació i marginació en llocs com Cala Major i s’Arenal. La majoria d’organitzacions i col·lectius que integren el Fòrum –per motius d’aquest tipus o perquè els canvis d’ús podien consolidar situacions urbanístiques no desitjables, o per la pèrdua de llocs de feina que representa la desaparició d’un hotel, o tot junt– eren reticents a utilitzar aquesta figura.

 

La proposta, després d’un procés de debat, perfila el canvi d’ús com un instrument d’acció positiva. S’intenta evitar els efectes perniciosos que pugui tenir una utilització exagerada i, per contra, potenciar-ne l’efecte positiu sobre la reducció d’oferta i la seva capacitat transformadora. Tot, amb la perspectiva d’una economia més diversificada. Un instrument bàsic en la rehabilitació de les zones de primera generació. Per aquest motiu, el document prioritza l’estratègia de la utilització del canvi d’ús com la més adequada per a la molt poblada badia de Palma, i la connecta amb la diversificació i la creació de passarel·les laborals per a nous sectors de producció. Enrevoltada de totes aquestes consideracions, conjuntament amb l’esponjament i la desconstrucció de la costa, la utilització correcta del canvi d’ús es pot convertir en un instrument cabdal per a la reconversió turística. ​​ 

 

L’empresa moderna

 

La petjada ecològica generada pel conjunt de serveis integrats utilitzats en un viatge i altres aspectes ambientals agregats seran claus, en el futur pròxim, per determinar la qualitat o la bondat de l’activitat realitzada. De la mateixa manera que els productes alimentaris han de portar obligatòriament una fitxa nutricional, no és desgavellat pensar que algun dia els productes turístics hagin d’incloure una fitxa d’informació detallada sobre la petjada ecològica que produeixen. No és una distopia orweliana, sinó una realitat que podria no torbar-se a arribar. Aquesta és una elucubració personal que, no obstant això, em serveix de contrapunt per enquadrar bona part de les altres propostes que apareixen a l'Agenda d’objectius del Fòrum.

 

En la transformació de les zones de primera generació, la modernització d’establiments i, en general, en les decisions que pertoquin al turisme, serà necessari definir el concepte ‘obsolescència’ des de dades objectivables, perquè deixi d’esser un indicador subjectiu. El Fòrum proposa la creació d’un Índex d’Obsolescència que inclogui un mestall d’indicadors de caràcter econòmic (inversió en reposició, estacionalitat, aspectes laborals, massa salarial...), socioambiental (mesures de sostenibilitat, consum de productes de proximitat, emissions, impactes...) i institucional (modernització, compliment de la legislació...). Bona part d’aquests aspectes, moltes empreses ja els tenen en compte i realitzen avaluacions ambientals de manera habitual, no és res de nou. El que seria nou, segons el Fòrum, és que les empreses tinguessin incorporada una comptabilitat social i ambiental pròpia, de la mateixa manera que posseeixen una comptabilitat mercantil. Aquesta comptabilitat social i ambiental ajudaria a desenvolupar una nova competitivitat empresarial basada en la sostenibilitat.

 

En la mateixa línia de la sostenibilitat, i pensant en els possibles canvis de comportament i d’hàbits en el consum –especialment l'impacte de la pandèmia sobre la configuració d'un espai social nou–, el Fòrum proposa impulsar la modernització dels establiments vinculant-la a l'augment de les superfícies de les habitacions i la reducció de places, transformant dues habitacions en una o tres en dues. Altres mesures administratives destinades a evitar la congestió serien el control de la sobreocupació hotelera, tan vinculada al turisme d'excessos, l’eliminació de places no legals i restituir l’edat infantil de 12 anys per al còmput de places extra.

 

Com deia, el Fòrum de la Societat Civil amb la intenció d’incentivar el debat i procurar la participació de la societat en els assumptes públics. I, per damunt de tot, no callar davant les dificultats i la incomprensió possible.

 

 

 

 ​​ ​​​​ 

 

 

 

 

 

 

 

 

​​ 

 

 

 

 

 



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad