EL FÒRUM DE LA SOCIETAT CIVIL IL’AGENDA DE LA TRANSICIÓ NECESSÀRIA

El fòrum de la societat civil i l'agenda de la transició necessària

 

Cristina Llorente, arquitecta i membre de la junta de Palma XXI

juliol 2021

 

D'un temps ençà, ens enfrontam a nous reptes generats per un canvi constant i vertiginós del marc social, econòmic i ambiental. La pressió demogràfica, les desigualtats socials, la creixent preocupació pel medi ambient, l’establiment de models econòmics i territorials clarament insostenibles o el sorgiment d’una ciutadania més crítica són, entre molts d’altres, alguns dels escenaris en els quals els poders polítics es veuen obligats a actuar.

Durant anys, tant els governs com els mitjans ens han venut una situació de crisi des d’un únic enfocament econòmic, obviant sistemàticament el debat social i polític. Tant la crisi de 2008 com l’actual s’han afrontat des d’un plantejament monetari, arribant a prendre decisions qüestionables a escala sanitària, com ara la represa de l’activitat de creuers. Ambdós moments han suposat, de diferent manera, la pèrdua del nostre estat de benestar. Ara bé, quan aquest benestar s’entén només des del punt de vista econòmic -i s’emmarca en el model que hem anat alimentant durant dècades- el resultat és una societat on el ciutadà esdevé el client d’un centre comercial (la mateixa ciutat). Un "tant tens, tant vals" que genera cada vegada més desigualtat social, el referent del qual podem situar primer en l’època medieval i més tard en la societat industrial i capitalista, ambdues basades en la jerarquia, la prestació de serveis i la distribució de béns. És evident que la societat actual no té res a veure amb la del segle XIX, i menys encara amb la del XII.

Així doncs, les noves estructures obliguen els nostres polítics (o haurien de fer-ho) a inventar altres respostes que ofereixin una alternativa al model clàssic de benestar. Podem acceptar que alguna cosa és econòmicament inviable, però no que ho sigui en l’àmbit polític.

A partir d'aquí, com es vinculen economia i societat? Com es troben aquestes vies secundàries que no depenen tant de la capacitat monetària del nostre territori? En primera instància, convé assumir que la societat actual, caracteritzada per la diversitat i l'heterogeneïtat, requereix un sistema de govern que fugi de la piràmide feudal, recorrent a polítiques més convergents amb el ciutadà, que acceptin la diversitat i la promoguin mitjançant estratègies d’inclusió. En el moment actual, quan fem equilibris en l'àmbit econòmic, sí, però també social i ambiental, és imprescindible replantejar-se els models a partir dels vincles que generen, cercant la reactivació del sentiment de pertinença dels ciutadans a través de l’escolta i transformant aquells consumidors passius de serveis en una ciutadania crítica i responsable. En definitiva, generar el capital social necessari per transformar les fronteres -entre els actors públics i privats i entre els mateixos ciutadans- en fluxos, incrementant el sentit de responsabilitat individual i col·lectiva sobre espais i problemes compartits. És aquí on la participació juga un paper essencial. I és des d’aquí des d’on, el passat novembre de 2020, es presentà públicament el Fòrum de la Societat Civil.

Impulsat inicialment per una vintena d’entitats molt diverses -avui vint-i-cinc- del món de l’associacionisme ciutadà, l’ecologisme, el sindicalisme o l’economia, el Fòrum representa la preocupació col·lectiva davant la situació actual de les Illes Balears. Neix amb l’objectiu de convertir-se en la veu plural de la societat civil i amb la voluntat conjunta de col·laborar amb els poders polítics, aportant idees i propostes que ajudin a afrontar els temps esdevenidors.

Els problemes que anàvem arrossegant d’enrere, i que la COVID19 no ha fet més que evidenciar, fan necessari “un canvi de model orientat cap a una societat més forta, resilient, equilibrada i propera, amb l’obligació d’assumir el repte social, laboral, cultural i el col·lapse ecològic que ens amenaça” (Agenda d’objectius per a la transició turística. Fòrum, 2021). En aquest sentit, i especialment en els darrers cinc mesos, les entitats del Fòrum s’han organitzat en tres grups de feina per tal de debatre com s’hauria de dur a terme aquesta transició. En sengles reunions de treball, s’ha analitzat la situació actual i s’han exposat propostes considerades com a urgents, tant en l’àmbit econòmic, com en el social i mediambiental.

 

La necessària transició econòmica

L’any 1959, el pla d’Estabilització aprovat pel govern franquista va suposar l’inici del desenvolupament turístic de les Illes. La devaluació de la moneda, el foment de la inversió estrangera o la facilitació del canvi de divises foren algunes de les mesures que feren abandonar l’economia autàrquica de Balears, permetent-nos entrar plenament en el desenvolupament del turisme a escala internacional. Mentre que de 1955 a 1959 l’entrada de turistes pràcticament es doblà, durant la dècada dels seixanta experimentaria un increment frenètic, superant per primera vegada el milió de visitants. A partir de llavors, conscients -amb raó o no- de les bonances dels ingressos forans, hem ficat tots els ous dins la mateixa cistella, apostant per un monocultiu turístic que ha derivat en una situació de precarietat laboral, dependència exterior (energètica, alimentària...), endeutament públic i consum desmesurat de territori i de recursos orientats a satisfer la demanda. Ara, amb aquesta demanda clarament minvada per la pandèmia, ens trobam amb un escenari desolador: infraestructures desproporcionades, paisatges saturats i un alt percentatge de població abocat a la precarietat o, pitjor, a la pobresa.

Unes de les primeres qüestions a abordar per part del Fòrum han estat la contenció turística i el canvi de model econòmic, orientant-lo cap a la revalorització i aprofitament dels recursos propis i cap a la reconversió d’una estructura considerada obsoleta. La principal proposta en l’àmbit econòmic és valenta i ferm: es planteja la reconversió d’edificis hotelers caducs en habitatges protegits, espais socioculturals o sociosanitaris. Una mesura que, a banda d’afavorir el decreixement, impulsaria la modernització de la planta hotelera, la reconversió integral de determinades zones ara degradades, la recuperació la costa, la diversificació i la transversalitat. En definitiva, l’avenç cap a un sistema més circular, autònom i sostenible.

La necessària transició ecològica

Tot i que avui dia el coronavirus atrau gran part de l’atenció social i política, convé tenir present que és només una conseqüència de quelcom més preocupant: L'emergència climàtica. Per altra banda, la crisi energètica que, en un futur no gaire llunyà, provocarà la progressiva manca de petroli i altres combustibles fòssils, afectant directament els nostres models de consum, en especial a la indústria turística, i fent necessària i urgent una transició ecològica real.

Aquesta situació, sumada a la creixent pressió humana sobre els espais urbans i naturals, a la manca de recursos i als elevats nivells de contaminació ambiental i de la mar, són el punt de partida del grup de transició ecològica del Fòrum. Els reptes que, fins avui dia, s’han plantejat, són l’increment d’incidència de les energies netes, fent-lo compatible amb la protecció del territori, l’aplicació de sistemes de disseny urbà i territorial a partir de principis i estratègies bioclimàtiques i el canvi del model de mobilitat actual cap a un altre de més democràtic i amable.

Entendre l’ecologia, doncs, no només des del seu vessant ambiental, sinó també “com a motor de l’ocupació, la salut, el benestar, la participació ciutadana, la sobirania, la seguretat, l’avanç tecnològic, la innovació i la resiliència dels sectors econòmics. Com una qüestió estratègica en el plantejament de les polítiques públiques i un element transversal a les nostres vides” (Agenda d’objectius per a la transició energètica. Fòrum, 2021).

 

La necessària transició social

Sens dubte, l’actual crisi sanitària ha provocat un empitjorament de les desigualtats socials, per la minva de poder adquisitiu de determinats col·lectius, però també pel que fa a la immigració, la igualtat de gènere, la violència masclista i la privació de drets primordials, entre d’altres. Això, sumat a altres problemes que vénen d’enfora com ara la pèrdua d’identitat cultural i de patrimoni material i cultural fa que la ciutadania hagi perdut (i continuï perdent) la cohesió imprescindible per a l’avanç com a societat sana.

El Fòrum, en el seu grup de transició social, planteja la necessitat de tenir cura de les persones, independentment de la seva situació econòmica i del seu perfil cultural i social. Marca com a objectius l’erradicació de la pobresa, el treball digne, el dret universal a l’habitatge, l’educació i la sanitat, la protecció dels infants i altres col·lectius vulnerables i l’accés global a la cultura i a la participació. En definitiva, l’estesa de l’estat de benestar en el sentit transversal que es plantejava al començament d’aquest article.

El desig del Fòrum, i el seu major repte, és reivindicar l’autonomia de la societat civil respecte de l’administració. Alçar la veu perquè es reconegui el valor de la ciutadania com a actor imprescindible per al desenvolupament de la societat, especialment ara, en aquest escenari incert. Per això seguirem treballant, braç a braç, per progressar col·lectivament cap a les Illes que volem.

 



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad