Editorial

Aquest 2024 farà vint anys de l’experiència de la coalició Progressistes per les Illes Balears. Una coalició formada pel PSM- Entesa Nacionalista, Esquerra Unida, Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya, per presentar-se al Congrés de Diputats de les Corts Espanyoles. Una coalició que a les Illes ajuntava l’esquerra espanyola del PSOE i l’esquerra nacionalista. Totes les enquestes prèvies a les eleccions, li pronosticaven l’obtenció de l’escó. Però els atemptats dels trens d’Atocha a Madrid, la manipulació dels fets que va intentar el PP d’Aznar, varen provocar un tomb cap al vot útil i la victòria inesperada del PSOE de Zapatero. I en el nostre cas, que la coalició de Progressistes no obtingués l’anhelat escó.

Aprofitant l’avinentesa, el Consell de redacció de la revista ha volgut ampliar la mirada cap el que han estat històricament, les experiències de les coalicions de l’esquerra a les nostres illes. Res millor que analitzar les experiències viscudes per reflexionar sobre els pros i contres d’aquestes. I si a sobre ho fan els protagonistes més implicats, encara més valor podem trobar en les seves valoracions.

Dedicam aquest número monogràfic doncs, a fer un repàs a la història i a la política d’aliances de l’esquerra a la nostra terra. Aliances vàries i variades en la seva composició. Des d’acords amb el PSOE a candidatures unitàries al Senat a Menorca , a Eivissa-Formentera o per l’escó de diputat de Formentera. O amb acords conjunts entre l’esquerra del PSOE espanyola i l’esquerra sobiranista per anar a les eleccions generals. O les coalicions entre els partits que després conformaran MÉS, per anar conjuntament a les eleccions municipals, als Consells i a les autonòmiques. I per raons d’espai i temps, sense fer esment als diferents acords d’experiències unitàries de caràcter municipal, que s’han donat a cadascuna de les nostres illes.

Més enllà de l’engrescador debat històric, tenir una visió de conjunt de les nostres experiències de coalicions de les esquerres, ens ajuda a reflexionar sobre la importància de les polítiques d’aliances i de com s’han d’encarar, sense trair els principis ideològics de les parts i la coherència amb les respectives polítiques estratègiques. D’aquí ja es pot deduir que els acords de coalicions electorals sempre tenen un component tàctic, on cada part obté qualque tipus de benefici, i on tàcitament, s’admet una determinada correlació de forces entre els socis firmants de la coalició, a l’hora de concretar els termes dels acords i la col·locació a les llistes electorals.