DIVERSIFICACIÓ PRODUCTIVA I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

Diversificació productiva i planificació estratègica

 

Josep Valero

Membre del Col·lectiu Alternatives

​​ 

 

TOT ÉS TURISME? Aquesta afirmació sense interrogant és la percepció que té la immensa majoria de la població de les nostres societats illenques, sobre la seva realitat econòmica. Ja sia per enaltir-la, ja sia per demonitzar-la, ja sia solament per acceptar-la. Una afirmació acrítica que s’assumeix massa fàcilment fins i tot des de sectors de l’esquerra. És obvi que l’activitat que arrossega directament o indirectament el turisme és força majoritària en el conjunt de les nostres illes. Però aquest «TOT» perquè s’absolutitza? És inevitable que sia sempre així? Volem que sia sempre així? I si intentéssim quantificar-lo?

 

NECESSITAM CONÈIXER MILLOR LA NOSTRA REALITAT

 

 

Aquesta taula figura a la publicació «Càlcul de l’impacte del coronavirus a l’Economia Balear, per branques productives» editat pel CES el maig de 2020. http://www.caib.es/sites/ces/f/317619

 

El més interessant d’aquest treball és que es basa en la recent actualització del Marc Input-Output 2014 de les Illes. El treball anterior era de 2004. Ara es treballa per l’IBESTAT en l’actualització de l’any 2019. Malgrat que el càlcul d’aquest any 2014 no està desagregat per illes, incorpora per primera vegada els Comptes Satèl·lits del Turisme. Aquest càlcul estimatiu realitzat pel CES en plena pandèmia i en la major de les incerteses possibles, intentava esbrinar l’impacte de la crisi a la nostra economia interinsular, en un moment ​​ d’activitat turística nul·la, confinament generalitzat i a partir d’unes hipòtesis de possible control de la pandèmia i previsions de primera desescalada. Es feia la l’estimació a partir de la més recent realitat analítica desagregada coneguda.

 

El treball distingia les branques directament turístiques i les no directament turístiques. Cal recordar que la classificació per branques d’activitat és una metodologia de l’INE amb criteris homologats per Eurostat. Si era una classificació dels autors de l’estudi, la identificació de les branques d’hostaleria i les de transport i emmagatzematge com directament turístiques i la resta, encara que també tenien relació indirecta amb el turisme, eren classificades com no directament turístiques. Es feia servir la informació dels Comptes Satèl·lits del Turisme, per ponderar els efectes indirectes del turisme vers les altres branques productives.

 

Cal posar en relació les dades que l’IPH ( Índex de Pressió Humana de les Illes) ens dóna respecte a la realitat econòmica que comporta el turisme. Gràcies a aquest indicador sabem les persones residents i visitants que hi ha cada dia a cadascuna de les nostres Illes. Un indicador que sols existeix a la nostra comunitat autònoma. El gener hi ha un global d’1.100.000 persones al conjunt de les Balears. Al mes d’agost entorn dels 2.000.000 de persones. Entorn dels mesos d’abril la població va pujant des dels 1.350.000 fins a la punta d’agost i després torna a baixar a 1.400.000 per l’octubre fins a arribar als mínims de gener. És a dir a les Illes (sempre parlaré a escala global per mantenir una coherència de comparació amb les xifres), hi ha un mercat interior permanent d'1.100.000 persones a l’any, i un mercat estacional flotant entre 200.000 a 1.000.000 de persones segons els sis mesos de temporada turística. ​​ 

 

Si les empreses treballen orientades bàsicament cap el mercat interior, si basen els seus guanys amb la compatibilitat entre el mercat interior i el flotant, o si s’especialitzen sols en el flotant, la seva resiliència a la pandèmia haurà estat major, menor o inexistent. També haurà de considerar els efectes dels ajuts i crèdits per mantenir la seva subsistència. Quan s’actualitzin els càlculs de les taules Input-Output, es podrà tenir una radiografia més precisa de la nostra realitat productiva.

 

A la taula inferior hi ha la previsió de l’estudi sobre la caiguda del VAB productiu i de l’ocupació relacionada, si es deixava que funcionés solament «l’autoregulació» del mercat.

 

 

 

 

 

A títol esquemàtic algunes consideracions sobre les previsions de l’estudi:

 

a) Les branques directament turístiques suposen el 22,32% del total del Valor Afegit Brut (VAB) de la comunitat. El 77,68% del VAB correspon a branques no directament turístiques.

 

b) Les pèrdues estimades per la pandèmia a les branques no directament turístiques són de 2.957 milions d’euros. El 41’95% de pèrdues sobre les pèrdues totals del VAB. En l’ocupació s’estimaven unes pèrdues de 65.917 persones, el 50’43 de les pèrdues totals d’ocupació.

 

c) Les pèrdues estimades per la pandèmia a les branques directament turístiques són de 4.093 milions d’euros, el 58,05% sobre les pèrdues totals estimades de 7.050 milions d’euros del VAB interinsular. En ocupació s’estimaven unes pèrdues de 64.796 persones, el 49,57% del conjunt de les pèrdues d’ocupació totals. ​​ 

 

c) La diversificació productiva en el sector serveis de les Illes és prou elevada i la seva aportació en el VAB prou significativa.

 

d) Les majors caigudes directes per branques del VAB es preveien en el 61,2% en la branca d'hoteleria, un 49,7% en la branca de transport i emmagatzematge ( les dues directament turístiques) i del 56,6% en el d’activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, reparació d’articles d’ús domèstic i altres serveis, i del 26,8% en la construcció, en les branques no directament turístiques.

 

e) Les pèrdues d’altres branques respecte a la seva aportació al VAB, són del 17,6% al comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes; el 9,% a les activitats professionals, científiques i tècniques, activitats administratives i serveis auxiliars; el 5% a les indústries extractives, manufactureres, subministrament d’energia i aigua; el 3,5% a activitats financeres i assegurances; el 3% a l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca; el 2,2% a activitats immobiliàries; el 0,7% a informació i comunicacions; el 0,6% a administració pública i defensa, seguretat social obligatòria, educació, activitats sanitàries i de serveis socials.

 

En dates d’avui sabem que les previsions de caiguda del PIB de les Illes Balears l'any 2020 són molt semblants a les previsions de caiguda del 23,9% del VAB fetes pel CES. En canvi la caiguda total de l’ocupació ha estat entorn del 8% en lloc del 25,8% previst pel CES. Ja s'assenyalava a l’estudi el paper dels ERTOS com a mecanisme necessari per apaivagar els efectes més destructius de la crisi. Estadísticament els treballadors afectats per ERTOS, malgrat que no treballen, no figuren com aturats i mantenen la seva cotització a la Seguretat Social. L’allargament extraordinari de la seva prestació ha sigut sens dubte una mesura molt encertada.

 

PARTIR DE LA REALITAT PER FER ESTRATÈGIA DE DIVERSIFICACIÓ PRODUCTIVA

 

Les administracions públiques han estat fonamentals per afrontar els estralls de la crisi produïda per la pandèmia. La flexibilització de les polítiques d’estabilitat pressupostària europees han estat decisives. L’increment del deute públic de l’estat, de les comunitats autònomes i desgraciadament en menor mesura la deixada als ajuntaments, han pogut afavorir les atencions sanitàries, el manteniment dels serveis públics essencials, el suport a les activitats del tercer sector i del voluntariat, la cobertura dels subsidis d’ocupació, els ajuts i els avals als crèdits dels autònoms i les empreses. La intervenció del sector públic s’ha vist de manera incontestada. Els iconoclastes de la suposada «autoregulació dels mercats» han estat callats com a muts en tota la pandèmia.

 

El moment conjuntural és del tot adequat per analitzar a fons la nostra realitat productiva, fer un diagnòstic acurat de les seves debilitats i fortaleses, de les seves amenaces i les seves oportunitats. El dictamen H2030 del CES ens dóna una bona eina per tenir una visió consensuada de cap a on ens convé treballar com a societats insulars. Si volem apuntar a un horitzó de cercar la sostenibilitat global econòmica, social i mediambiental de les Illes, o deixam que les dinàmiques espontànies dels mercats ens marquin els camins del nostre creixement. És el moment de decidir si les Illes en el context de la globalització mundial, són sols un territori a on les finances internacionals i les empreses internacionals i estatals poden anar a lloure, o bé les Illes han d’intentar situar-se dintre de la globalització, com una societat que vol preservar uns valors col·lectius i marca un terreny de joc amb criteris de sostenibilitat, al que les finances i les grans empreses han d’adaptar-se. Uns criteris que la mateixa societat ha d’interioritzar i actuar de manera coherent amb el que signifiquen.  ​​ ​​​​ 

 

Aquests valors i a aquesta coherència sols es poden garantir des del lideratge de les administracions públiques. Perquè representen democràticament al conjunt de la ciutadania. Per això és urgent realitzar un Pla Estratègic de les Illes Balears en el sentit que marca el dictamen consensuat del CES. Un Pla dirigit pel govern autonòmic i participat i coordinat amb els consells insulars. Un Pla a on la societat civil no sigui convidada de pedra, sinó actora proactiva amb dret a la informació, al seguiment del Pla, a la capacitat d’avaluació del mateix i amb possibilitats de proposta alternativa, si s’escau. Un Pla que aprofiti la visió consensuada i les propostes d’actuació contemplades en el dictamen del CES, per aterrar als compromisos, a les prioritats, a les possibilitats reals d’actuació, a les necessitats de finançament, per anar marcant les diferents etapes d’objectius a assolir i de les accions previstes per aconseguir-ho. Hi ha molts bons plans estratègics sectorials i bones iniciatives des del govern. Però ens cal aquesta visió integrada i interrelacionada de conjunt. Cal passar de l’etapa del voluntarisme sectorial en la gestió de govern, a la de la gestió integrada en una visió coherent de planificació estratègica.

 

I aquest Pla entre altres coses, ha de contemplar la viabilitat i la factibilitat de la diversificació productiva. Cal treballar amb dades rigoroses per fixar objectius concrets de cara al 2030. Caldria aconseguir:

a) Repensar el turisme i apaivagar l’excessiva dependència del turisme de masses i de temporada. Establir un programa d’eliminació de places obsoletes i activitats indesitjables. Cobrir els costos socials derivats d’aquestes decisions. Fer disminuir el pes relatiu de l’activitat turística en la conformació del PIB interinsular i insular. ​​ 

 

b) Fomentar els brots verds de resiliència econòmica que empíricament constatam en l’estructura de les branques productives. Aconseguir que augmentin de manera superior el seu pes relatiu en la conformació del PIB, que compensin la disminució relativa prevista pel turisme. Cal programar i incentivar les activitats en torn:

- En el sector quinari de l’economia amb la promoció i el foment de les polítiques de salut, l’educació i els serveis socials, així com de les infraestructures que necessiten.

- En el sector quaternari amb el foment de la investigació i recerca. Especialment en les ciències ambientals terrestres i marines, infraestructures digitals, gestió de noves tecnologies i els processos d’economia circular.

- En el sector terciari amb el paper dinamitzador de les administracions públiques i els efectes de les contractacions de realització d’infraestructures necessàries, vers les empreses privades. Fomentar els serveis especialitzats, que milloren la qualitat de vida de les persones i impacten poc en el territori.

- En el sector secundari amb la promoció del producte local i desenvolupant les estratègies del Pla d’Indústria. Impulsar els clústers estratègics de les noves tecnologies i la bona feina dels altres clústers realment existents. Implantar les energies renovables previstes. Cuidar els sectors industrials resistents.

- En el sector primari ajudant a la valoració social de la seva importància estratègica i impulsant les iniciatives proposades pel mateix sector.

 

c) Fomentar la investigació en el sector de la construcció vers els materials sostenibles, presents al mateix territori i per combatre els efectes del canvi climàtic. Ajudar al sector de la construcció en programes de construcció d’habitatges socials, programes de rehabilitació d’habitatges i de reconversió de places hoteleres obsoletes.

 

d) Incorporar en tots els sectors productius el foment de la innovació vers la digitalització i les actuacions per mitigar i adaptar-nos a les conseqüències del canvi climàtic.

 

e) Implementar polítiques actives d’ocupació en els sectors productius a desenvolupar. El paper de l’educació reglada i no reglada, el foment de la formació professional, la formació contínua és una tasca transversal inherent a tota estratègia de sostenibilitat integral.

 

f) I si tot aquest pla estratègic, pogués tenir el suport de comptar amb una Renda Bàsica Universal i Incondicional, els costos socials i econòmics, derivats de tota transició econòmica, serien molt més assumibles i entenedors pel conjunt de la societat. A sobre, ajudarien a neutralitzar als que argumentaran que sols el que coneixem ara, és el realment possible.

 

Perquè els teòrics de «l’autoregulació dels mercats» muts en els moments més àlgids de la pandèmia, comencen a aixecar la seva veu més cridanera, amb l’anomenada urgència de la reactivació. En el moment més fort de la pandèmia sols els sectors d’ultradreta exigien que havia de primar l’economia a la salut. Amb la millora de les xifres sanitàries i les vacunes, ja són alguns més els que no volen cap casta de restriccions i retornar a la «normalitat» de 2019 com més aviat millor. Sense Pla Estratègic per confrontar, aquestes veus seran cada cop més fortes i cridaneres. Cal oposar-les una alternativa coordinada i potent que proposi seny, rigor, mirada llarga estratègica, demostració d’altra viabilitat alternativa concreta i, especialment, capacitat de generar entusiasme per engrescar un projecte col·lectiu de país. És el que ens pot mobilitzar i cohesionar com a societat.

Estam en uns moments cabdals per decidir com encarar el futur post-pandèmia. Si analitzam la pandèmia sols com una crisi econòmica produïda per una crisi sanitària, els que volen tornar a la «normalitat» de 2019 ja tenen l’anàlisi i la proposta de sortida feta. Per ells les administracions públiques han de tornar a la seva invisibilitat i deixar de posar «obstacles».

 

​​ Si analitzam la crisi econòmica derivada de la pandèmia com una agudització de la crisi de model que ja es constatava d’antuvi, és obvi que necessitam una proposta que vinculi la sortida de la pandèmia a la gestió de la transició cap a una altra mena de desenvolupament. Hem de socialitzar encara més, un coneixement més acurat de la nostra realitat i una interpretació més consensuada d'aquesta. Aprofundir amb el compromís democràtic i participatiu de la societat civil, per aconseguir el màxim de complicitats possibles a la recerca d’un objectiu comú. I intentar fins a l’extenuació, que les Administracions públiques posin els instruments adients, en aquest cas un necessari Pla Estratègic, per a gestionar les polítiques públiques des d’una perspectiva de transformació progressista i democràtica. En les cruïlles històriques la inacció o la gestió miop del curt termini, acaben alimentant les dinàmiques de la reacció. Convé tenir-ho en compte. Fins i tot si sols es prioritza el càlcul electoral. ​​ 

 

 

 

 



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad