4.2 UNIDES PODEM MÉS, una experiència d’èxit?

Antoni Verger, militant de MÉS

El 26 de juny de 2016, la candidatura d’Unides Podem MÉS a les eleccions estatals va obtenir 117.812 vots, un 25,38% dels vots totals a les Illes Balears, esdevenint la segona força política al nostre país. Un èxit electoral rotund. Mai la gent de MÉS havia format part d’una candidatura, en la qual jo mateix com a militant de MÉS ocupava el 3r lloc de la llista, que arribàs a aquestes cotes de suport popular.

En un context general de retrocés electoral de Podemos en l’àmbit estatal, fer una coalició entre Podem i MÉS va significar a les Illes Balears una pujada de 6.400 vots i de més de 2 punts (del 23,05% a un 25,38%) respecte a les eleccions estatals de desembre de 2015, a les quals Podem havia concorregut a tot l’Estat i a Balears en solitari. Unides Podem MÉS va ser primera forca a Esporles, Artà o Campanet, per exemple, un signe evident que l’electorat de MÉS va sumar clarament en favor d’aquesta coalició unitària de l’esquerra.

Lamentablement ja havien començat a aparèixer als mitjans estatals les informacions “fabricades” contra Podemos per la “policia patriòtica” en relació amb el finançament il·legal de Veneçuela, etc. Després de l’èxit del 20D de 2015, en què Podemos i les seves candidatures aliades (En Comú, Mareas i Compromís) varen obtenir 69 diputats i un 20,68% de vots a escala estatal, a punt de sor-passar al PSOE (22%), els poders fàctics polítics, financers i mediàtics de Madrid varen entendre que havien de frenar l’ascens d’una força política netament d’esquerres i que representava una esmena a la totalitat al sistema bipartidista i al règim del 78. Així, en aquest context, el retrocés de Podemos en l’àmbit estatal va impedir que finalment Unides Podem MÉS aconseguís el tercer diputat a Madrid, que atorgaven prèviament gairebé totes les enquestes. És a dir, malgrat haver participat dins un exitós projecte electoral, MÉS va tornar a quedar sense obtenir el seu objectiu, un representant al Congrés dels Diputats.

La participació de MÉS a la candidatura d’Unides Podem MÉS va generar problemes interns a l’esquerra sobiranista mallorquina i balear, amb alguns militants crítics amb el fet d’incorporar MÉS a una coalició amb forces polítiques d’àmbit estatal. De fet, ERC-Illes va promoure una candidatura alternativa el 26J de 2016, «Sobiranistes», que va obtenir 7.400 vots, un 1,6% dels vots a les Illes Balears. Es tractava d’un nombre de vots gens menyspreable, tenint en compte quin és el reduït cos electoral del sobiranisme balear a unes eleccions estatals i que MÉS havia aconseguit 34.000 vots a les eleccions del 20J de 2015.

Així i tot, sembla també evident que l’electorat d’esquerres sobiranista va optar majoritàriament per votar Unides Podem MÉS en lloc de «Sobiranistes». D’acord amb algunes anàlisis de les seccions electorals, almanco 2/3 parts dels electors de MÉS el 20D de 2015 optaren el 26J de 2016 per Unides Podem MÉS. S’ha de recordar també que gairebé la meitat dels 65.000 vots que havia assolit MÉS a les autonòmiques de maig de 2015 ja se n’havien anat a Podem a les eleccions estatals del 20D de 2015, passant MÉS de 65.000 vots a 34.000. És a dir, la major part de l’electorat de MÉS de les autonòmiques, 65.000 vots el maig de 2015, va acabar votant Unides Podem MÉS el juny de 2016 a les estatals. Aquest fet ES fa encara més evident si comparam els 62.000 vots de Podem a les autonòmiques amb els 117.000 d’Unides Podem MÉS a les generals un any més tard. D’on surten si no una part important d’aquests 60.000 vots de diferència de Podem entre les autonòmiques de 2015 i les generals de 2016?

Per una altra banda, l’acord per formar la candidatura va ser complicat, massa complicat, per la pretensió de Podemos de relegar al número 4 de la candidatura conjunta a MÉS, un lloc segur de no sortida, una humiliació innecessària si es pretenia de veres que la gent de MÉS sumàs a una coalició unitària de l’esquerra mallorquina i balear. Al final, inextremis, Podem va haver d’acceptar que MÉS ocupàs el 3r lloc de la candidatura, però un procés tan desgastador va restar il·lusió i motivació a una part de la militància. La prepotència no té lloc si realment es vol fer una coalició per sumar.

Així, quines conclusions podem treure des del meu punt de vista de la candidatura d’Unides Podem MÉS el juny de 2016?

1) Va ser un èxit electoral clar i rotund. Fer la coalició va sumar electorats, malgrat que no fos suficient en aquell cas per obtenir l’anhelat diputat de MÉS al Congrés. Va quedar clar que els electors de MÉS a les autonòmiques, quan arriben unes eleccions estatals, estan predisposats a votar majoritàriament aquest tipus d’aliances amb forces estatals que puguin percebre com a netament d’esquerres i favorables a la plurinacionalitat de l’estat. Aquest fet pareix evident i ha quedat corroborat amb la coalició Sumar, que ha duit en Vicenç Vidal al Congrés dels Diputats.

2) A les eleccions estatals, una coalició entre forces d’esquerres estatals i el sobiranisme d’esquerres suma. Però s’ha de fer bé. Evitant prepotències i negociacions llargues i desgastadores, que només resten il·lusió i capacitat de mobilització a la militància.

3) L’electorat de MÉS és clarament favorable a aquest tipus d’acords a unes eleccions estatals i els vota de manera majoritària, però dins la militància, i dins alguns cercles de persones més properes, existeixen reticències i reserves a aquest tipus de coalicions, que convé tenir en compte i acompanyar bé en l’àmbit intern perquè no restin cohesió a MÉS.