4.1 SUMAR: DUBTES I ESPERANCES

Joan Pau Jordà

Sumar emergeix com una coalició espanyola d’esquerres amb l’objectiu de participar en les eleccions generals de juliol de 2023, marcant un precedent com l’agrupació més gran electoral de la història d’Espanya. Amb la col·laboració de 20 partits polítics en l’àmbit estatal i autonòmic, Sumar és liderada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Inicialment, va obtenir un total de 31 escons, tot i que actualment aquesta xifra ha disminuït a 27 amb la sortida de Podemos.

La fusió de MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca amb la plataforma de Yolanda Díaz va recollir un suport electoral de 83.116 vots, constituint el 16,57% dels vots a les illes i establint-se com la tercera força per davant de VOX. En comparació amb els resultats de les eleccions anteriors al 2019, la suma dels vots de MÉS, Más País, IU i Podemos (actualment integrats a la mateixa coalició) va assolir els 110.787 vots, indicant un suport semblant (tot i que MÉS va aportar només 25.191 d’aquests sufragis). D’aquesta forma, la col·laboració amb Sumar va permetre a MËS obtenir representació al Congrés, Vicenç Vidal, amb l’afegitó que Juanjo Ferrer va ser triat Senador per la coalició PSOE-SUMAR, integrant-se al grup de l’esquerra confederal.

Els resultats es distribueixen clarament, amb SUMAR-MËS assolint el 15,6% a Palma, 19,5% a Manacor, 13,7% a Inca, 10,9% a Calvià, 13,9% a Marratxí, 13,7% a Llucmajor, 16,5% a Alcúdia, 20,4% a Pollença, 18,0% a Sa Pobla, 19,6% a Felanitx, 18,7% a Capdepera, 14,33% a Santanyí, 22,3% a Ciutadella, 18,8% a Maó, 12,5% a Vila i 16,7% a Formentera. A més, els resultats als feus locals de MËS per Mallorca han estat encoratjadors, amb xifres destacades a Deià, Esporles, Campanet, Llubí, Porreres i Santa Maria.

Aquestes dades s’han de posar en context. Si les comparam amb les eleccions autonòmiques del maig del 2023 -un mes abans de les generals- MËS per Mallorca, MËS per Menorca, Ara Eivissa i Gent per Formentera obtingueren el 10,46% dels vots i Unides Podem el 4,4%. Podem veure doncs, que la suma d’aquests agents té un factor multiplicador.

En definitiva, aquests resultats revelen algunes tendències importants. Així podem afirmar que el suport a SUMAR-MËS té les seves arrels en l’estructura local del partit ecosobiranista, tot i que aconsegueix una adhesió homogènia a les quatre illes i a l’àrea de la Badia de Palma i la Part Forana, superant les dificultats experimentades per MËS per Mallorca en zones castellanoparlants o a Eivissa. Així, la coalició SUMAR-MËS sembla superar aquestes barreres, i possiblement, el fenomen del vot dual entre eleccions autonòmiques i generals sofert pels ecosobiranistes.

Aquesta tendència és consistent amb les conclusions d’enquestes anteriors, com el CIS, que han validat la connexió de l’electorat de l’esquerra del PSOE, amb inquietuds compartides pel que fa als serveis públics de qualitat, l’ampliació de l’autogovern i la preocupació pel model turístic i el canvi climàtic. Les discrepàncies entre ells es manifesten principalment en qüestions lingüístiques i en el sentiment identitari.

Pel que fa al futur immediat del Moviment Sumar, es planteja la pregunta essencial de la seva supervivència en un panorama polític que implica la presència dins d’ell de més d’una desena de partits estatals, molts dels quals són escissions de Podemos i Izquierda Unida. A més, cal considerar com articularà la seva identitat com a opció verda a l’esquerra del PSOE, tenint en compte les responsabilitats i el pragmatisme associat a tenir ministeris en el govern.

Una altra interrogant que emergeix és la gestió de l’hiper-lideratge representat per Yolanda Díaz i com aquesta dinàmica influirà en el funcionament intern de la coalició. Així mateix, amb la sortida de Podemos, caldrà veure com afecta aquesta absència a la cohesió i la força de Sumar com a front unificat d’esquerres.

Pel que fa a MËS per Mallorca, el camí endavant implica aclarir la seva relació amb el projecte AraMés, que anteriorment es presentava com a referent supranisular. La formació ha de prendre decisions clares sobre com establirà relacions amb Sumar, i si aquesta responsabilitat recaurà sobre la formació AraMés en el seu conjunt o sobre els partits insulars individuals.

La realitat és que MËS per Mallorca ha d’afrontar el seu pes polític al Congrés, reconeixent la seva capacitat d’influència limitada dins del grup de Sumar. Aquesta aliança, doncs, planteja qüestions fonamentals: és una estratègia tàctica temporal, o en canvi, busca esdevenir una estructura política més profunda i estructural a escala estatal? Sumar es convertirà en el referent d’esquerres a Madrid, o MËS per Mallorca explorarà altres aliances amb formacions com ERC o Bildu? La incertesa rodeja aquesta aliança, i MËS per Mallorca ha d’abordar la qüestió de les seves intencions i condicions futures en l’àmbit estatal si vol ser un partit major d’edat.

En la nostra opinió, l’esperança radica en la possibilitat que la coalició SUMAR-MËS evolucioni cap a una aliança estable, amb una estructura semblant a la que tenien ICV i IU des de l’any 2000. Un projecte similar al francès Regió i Pobles Solidaris. L’objectiu és que Sumar es converteixi en el referent confederal de MËS a escala Estatal i Europeu, reunint tota l’esquerra del PSOE en un projecte unificador a Balears. Potser aquesta sigui l’única forma d’aconseguir-ho. El drama de tot plegat és que, la clau d’aquesta transformació no resideix en els ecosobiranistes, sinó més aviat en l’actitud i el projecte que l’equip de Yolanda Díaz construirà en els pròxims mesos. Serà aquest un altre projecte de l’esquerra jacobina, o finalment s’articularà un projecte plurinacional que pugui abraçar la diversitat del panorama estatal? Què faran els sectors independentistes de MÉS davant aquesta situació? La resposta a aquesta incògnita determinarà el futur de la col·laboració entre aquestes forces progressistes.

En resum, els reptes que afronta el Moviment Sumar avui són complexes i multifacètics. La seva capacitat de superar les divisions internes, mantenir el suport electoral i articular una visió compartida dins la coalició determinarà el seu futur en el paisatge polític espanyol. Amb el temps, les respostes a aquestes preguntes emergiran.