3.3 Conversa amb Biel Barceló i Fina Santiago sobre la forja i els inicis de MÉS per Mallorca

Foto. Ultima Hora

Antoni Lluís Trobat

MÉS per Mallorca nasqué la tardor de 2013 després d’un procés d’unitat del mallorquinisme progressista i l’esquerra ecosocialista que ja s’havia iniciat anys abans, amb experiències com Progressistes (2004), el Bloc per Mallorca (2007-2011) i la coalició PSM-IV-Entesa que es presentà a les autonòmiques de 2011 que guanyà José Ramón Bauzà i que lideraven Biel Barceló (PSM) i Fina Santiago (IniciativaVerds). Aquella aliança obtingué poc més de 36.000 vots, quatre escons i inicià una tasca d’oposició, acompanyada d’una forta lluita social al carrer -amb les marees de docents, sanitaris o el 15M al peu del canó- que portarien als millors resultats de la història de l’esquerra nacional mallorquina a les autonòmiques de maig de 2015 -59.617 vots i un 13.8%- I en el mentrestant, es forjà MÉS. D’això, d’aquells inicis, n’hem volgut parlar amb Barceló (Palma, 1967) i Santiago (Palma, 1961) en una conversa distesa.

Toni Trobat: El PSM i IniciativaVerds impulsen MÉS després de dos trencaments traumàtics.

Fina Santiago: La meva vocació política sempre ha estat unir les distintes sensibilitats de l’esquerra. De fet no vaig tenir militància política de partit fins que el 1986 es constitueix Izquierda Unida -Esquerra Unida a les Illes Balears-. Històricament a les diverses experiències d’unificació de les esquerres hi havia un desequilibri clar…en el cas d’IU, el PCE va voler monopolitzar massa i no va acabar bé. Veníem d’això i creiem que no s’havia de repetir. El fet important és l’equilibri. MÉS aconsegueix això. Equilibrar les diferents famílies polítiques. Havíem anat provant coses: Progressistes, Bloc per Mallorca, i cada pic ens acostàvem més al model.

Biel Barceló: Això que diu na Fina jo crec que és fonamental. El PSM també ho vàrem tenir clar des d’un principi.

Fina Santiago: En el cas d’Iniciativa d’Esquerres nosaltres veníem del fet que Esquerra Unida de les Illes Balears -EUIB- no volia rompre amb l’estructura del PCE/IU que era molt centralista i no ens deixava avançar. Estàvem organitzats en el corrent intern Esquerra XXI, dins Esquerra Unida, i pugnàvem per la reedició del Bloc per Mallorca i per tenir plena sobirania. En total un 40% d’EUIB veiem clarament que l’esquerra del país havia d’anar plegada i que les dinàmiques centralistes no eren positives. Així que vàrem trencar amb EU. El juny de 2010 naixia Iniciativa d’Esquerres i el novembre del mateix any ens fusionàvem amb Els Verds de Mallorca per constituir IniciativaVerds.

Biel Barceló: Va ser aquella legislatura on governàvem amb el Bloc per Mallorca, la del 2007-2011. El 2011 ja vàrem anar plegats a les autonòmiques com a PSM-IniciativaVerds-Entesa. Els periodistes ens feien gloses, amb aquest nom (riu)

Fina Santiago: Iniciativa d’Esquerres ja veníem de trencar amb forces estatals. El PSM, en canvi, havia de fer pedagogia entre la seva gent per constituir MÉS

Biel Barceló: La pedagogia el PSM ja la duia feta amb la crisi interna, prèvia a la constitució del Bloc per Mallorca, que va acabar amb l’escissió d’Entesa per Mallorca el 2006. El moviment renovador guanyà les primàries amb uns candidats que feien una aposta contrària a les aliances i un grup de gent que jo encapçalava guanyà un congrés que es decidí fer tot el contrari: construir el bloc. En perspectiva aquell congrés va ser tremend. Anàvem comptant els suports que teníem i durant aquella mateixa jornada ens vàrem adonar que era factible guanyar. A partir d’aquí la proposta tirà endavant. Després hi ha una doble feina que durà anys: reunificar el mallorquinisme progressista i fer que Entesa pugui retornar al PSM, per una banda, i la unificació d’Iniciativa d’Esquerres i Els Verds, per l’altra. Tot això conduí el 2011 a la coalició PSM-IV-ExM.

Fina Santiago: Nosaltres anàvem a superar etapes i anar cap a un sol subjecte polític

Toni Trobat: La construcció de MÉS com l’enfocàreu?

Biel Barceló: Va ser lenta. Des del mateix any 11. Es feren moltes reunions a nivell polític i organitzatiu paral·lelament. A la pizzeria La Greppia. Calia reforçar llaços personals. No seguíem un model extern. Vàrem intentar generar un model nostre. Balear, de fet. A Eivissa no va quallar. Però a Menorca sí que anàrem plegats amb el “naming” però cadascú va fer el seu camí amb una estructura política pròpia.

Fina Santiago: IniciativaVerds ho teníem segurament més fàcil que el PSM perquè veníem de trencar, com deia abans, insisteixo, amb una estructura estatal, érem quelcom nou i anàvem a captar gent nova que volgués fer feina en política institucional. Vosaltres havíeu de convèncer les agrupacions del PSM.

Toni Trobat: Tu, Biel, degueres fer una autèntica marató pels municipis. Malgrat l’experiència prèvia de Progressistes i el Bloc per a molta base mallorquinista una cosa eren aliances electorals i l’altra muntar un partit amb persones d’una altra família política!

Biel Barceló: Hi havia molta gent fent una feinada: Joan Verger, Pau de Vilchez, David Abril, Miquel Rosselló, Lila Thomàs…Als municipis no hi havia gaires reticències, si som honestos. Pensem que ja veníem del Bloc per Mallorca. Anar a les agrupacions era important perquè implicava que en l’àmbit local havíem d’anar plegats i a pics es va fer amb la marca de MÉS però a vegades amb marques municipals. A més hem de pensar que podia haver-hi alguns indrets on les relacions històriques entre la gent que venia del PSM i la gent que venia d’Els Verds o d’EU/PCE no fos bona. Pens en Artà, per exemple. Però en general tot va quallar molt bé. En vàrem perdre alguna, d’agrupació: els Independents de Son Servera, per exemple… que malauradament no hem recuperat.

Toni Trobat: Sempre he sentit dir allò de “el PSM aportava el municipalisme i IniciativaVerds el treball sectorial”. Són dues cultures.

Biel Barceló: Això era aprofitar els aspectes positius de cada una de les organitzacions. Érem complementaris. El PSM podia fer llista arreu, a quasi tots els municipis, i Iniciativa podia penetrar a sectors on a nosaltres ens costava molt.

Fina Santiago: Iniciativa anàvem a cercar col·lectius, més que agrupacions, efectivament. Agents socials més que fer territori. Hi havia molta mobilització al carrer contra la crisi i les retallades. Això més l’efecte Bauzà va ser fonamental. La gent cercava quelcom nou.

Toni Trobat: Un Podem abans de Podem.

Biel Barceló: El primer pic que ens vàrem presentar com a MÉS per Mallorca a les autonòmiques de 2015 vàrem competir amb ells.

Fina Santiago: Si Podem no haguessin existit en lloc de 6 en treiem 8 o 9!

Biel Barceló: De fet vàrem guanyar nosaltres en vots a Mallorca i a Menorca, però ells tragueren un diputat més que la suma de MÉS per Mallorca i MÉSs per Menorca perquè obtingueren representació per Eivissa i nosaltres no. Ells, per tant, obtingueren 10 escons i l’esquerra sobiranista mallorquinista i menorquinista 9.

Fina Santiago: Allò va ser molt gros.

Biel Barceló: Si ho penses bé en perspectiva, Bauzà era un anarcocapitalista tipus Milei deu anys abans… volia tancar tres hospitals públics, va acomiadar 1000 treballadors d’educacio, 2000 de la sanitat…Al final vàrem aturar coses però es tancaren molts serveis

Fina Santiago: La llei de dependència, la paralitzaren. La veritat és que era una dreta molt agressiva i que actuava. Això va cohesionar la gent progressista. Les 100,000 persones de les samarretes verdes no era només pel català a l’escola publica sinó un súmmum de tot plegat!

Biel Barceló: Els vincles humans i veure que pensàvem molt semblant va ser importantíssim. A una reunió record com Miquel Rossello feia broma dient que estava més d’acord amb Antoni Alorda que amb la seva família política…

Fina Santiago: Això, de fet, va passar des del principi amb regularitat.

Biel Barceló: Evidentment hi havia reticències, les organitzacions no hi volien perdre… cada partit intentava que les seves bases no poguessin visualitzar la construcció de MÉS com a una renúncia. Tots els temes dugueren debat: candidats, llistes… El PSM venia amb deutes, el tema de les seus i el patrimoni era important…

Toni Trobat: Com eren les relacions amb les entitats i moviments socials? Són els anys del 15M i de la marea verda.

Fina Santiago: Va ser mot bona. Ara hi ha un desgast. Després de vuit anys de govern progressista és natural. Però en aquell moment hi havia molta força: em vénen al cap els quadres sindicals de l’STEI-i, CCOO i UGT que varen començar a col·laborar amb nosaltres. Gent del 15M, també. Era un món que en David Abril controlava. Érem la novetat i dèiem el que als carrers es respirava.

Biel Barceló: Fins i tot amb el GOB la relació va ser molt fluida… després tot es va complicar durant els anys de govern. I amb el sorgiment de Terra Ferida com a competidor del GOB en termes de radicalitat i essencialisme encara més.

Toni Trobat: I la qüestió dels independents com es gestà?

Biel Barceló: Hi va haver un autèntic boom. Amb Progressistes i el Bloc per Mallorca ja havia vengut molta ciutadania de la societat civil, però amb MÉS jo diria que s’incrementà. Gent de sensibilitats diferents que se’ns acostava…

Toni Trobat: Des de la distància tenc la sensació que el factor novetat i la connexió amb la gent té a veure també amb la tasca institucional la legislatura 2011-2015 i amb els lideratges…

Fina Santiago: Per a mi aquesta és possiblement la qüestió més rellevant. Vàrem fer, i per ventura està malament que ho digui jo (riu) una excel·lent oposició. Quatre diputats de MÉS fèiem ombra als 14 del PSIB-PSOE. Travàrem un discurs que combinava fermesa i transversalitat.

Toni Trobat: Sempre recordaré, Fina, la teva indignació amb l’afer Alpha Pam1 en seu parlamentària…I, amb tot, arribà la manifestació dels 100.000.

Biel Barceló: Els dies previs i durant la mobilització record que començàrem a adonar-nos que allò anava seriosament i que el projecte de MÉS podia fer un resultat espectacular. A mi m’abordaren personatges ben singulars per expressar-me el seu suport: un policia nacional, una professora d’institut de llengua castellana nascuda a Valladolid, gent que havia tingut càrrec amb el PP….I als altres diputats igual!

Fina Santiago: El dilluns després de la mani els quatre diputats vàrem trobar-nos al Parlament i Antoni Alorda ens digué que tenia la sensació que entre el cinquanta i el seixanta per cent de les 100.000 persones que havien sortit al carrer ens podia votar a les autonòmiques.

Toni Trobat: D’aquí els 60.000 vots de les autonòmiques d’aquell maig de 2015! No anava errat, Antoni Alorda.

(Riuen)

Fina Santiago: A poc a poc s’anaren superant les complicacions. Podia més la il·lusió que les dificultats.

Biel Barceló: Per a ser sincers caldria dir que no tot va ser de color de rosa. A ERC li va costar més l’arrancada de MÉS. El canvi de lideratge va ser fonamental perquè la bona gent d’Esquerra Republicana entrés en una dinàmica col·laborativa de front ample; passar de Joan Lladó, que venia de la trajectòria d’una ERC extremadament sectària anti-PSM, a una estructura on tenia gran influència un tipus pragmàtic, viu i dialogant com Joan Llodrà va ser bàsic. Però vaja, d’igual forma va ser fonamental que IV rompés amb les formes i el que representava Eberhard Grosske o, en el cas del PSM, el que ja hem explicat del traumàtic divorci amb el món dels renovadors del PSM que donaren lloc a Entesa per Mallorca.

Toni Trobat: Ara que esmentes això últim, dels inicis de MÉS persones que n’estaven als antípodes m’han parlat sempre bé del rol que jugà el líder d’Entesa Biel Huguet per acostar el projecte a la galàxia mallorquinista més centrada i moderada.

Fina Santiago: En Biel Huguet va jugar un paper clau. A Iniciativa ho sabem.

Biel Barceló: Això està molt clar. Quan iniciam el procés de reunificació del PSM i Entesa i la constitució de MÉS gent com Biel Huguet o Mercè Bujosa ja venien claríssimament a fer feina per la unitat de l’esquerra nacional mallorquina i per construir un espai el més ample possible. Sempre els ho agrairé malgrat les diferències del passat.

Toni Trobat: D’Els Verds n’heu parlat poc.

Fina Santiago: En Miquel Àngel Llauger estava molt còmode amb el PSM des de sempre. Ja des de Progressistes. Ells foren l’actor polític que més aviat va tenir clar que tot passava per la unitat del nostre espai.

Biel Barceló: Quan Iniciativa d’Esquerres encara no estava constituïda Els Verds i el PSM ja xerràvem. La veritat és que amb Llauger i Antoni Esteva sempre vàrem tenir una gran sintonia.

Toni Trobat: Els darrers mesos abans de les autonòmiques de l’any 15 entenc que posàreu la maquinària ja a les totes. Qui duia la fontaneria? Ara ja es pot dir (riuen).

Biel Barceló: Xavi Bacigalupe, Joan Verger, David Abril i Pau de Vilchez foren les persones indispensables perquè MÉS fos una realitat. En l’àmbit financer i administratiu en Tomeu Tugores, na Tonina Ferrà i en Guillem Rosselló.

Fina Santiago: Hi ha molts de noms, però m’agradaria recordar en Toni Verger, que a Palma va fer una feina entusiasta. I no voldria oblidar na Nanda Ramon, que en aquella etapa de la constitució i posada en marxa de MÉS estava molt implicada en l’assemblea de docents però que havia estat la persona central a la coordinació de les campanyes electorals de l’any 2007 (Bloc per Mallorca) i de 2011 (PSM-IV-EXM), i també ho va ser de la de 2015 (la primera de MÉS). La del 15, de fet, eren ella i en Jaume Garau.

Biel Barceló: A l’àmbit municipal havíem picat molta pedra i es va notar. Record l’entusiasme de la gent d’Esporles, que ho tenia molt clar perquè tot i ser nítidament sobiranistes d’esquerres ja venien de la candidatura històrica PAS-PSM, que unia tota l’esquerra esporlerina alternativa al PSIB local – a la pràctica eren MÉS des de feia molts anys!- i creien molt en el projecte o casos curiosos com el Bloc per Felanitx que, quan els diguérem que no fèiem comptes muntar MÉS per Felanitx i que ells serien el nostre referent, es posaren a treballar per MÉS a l’àmbit autonòmic com a locos…de fet na Fina va anar a la seva llista municipal sense tenir, que jo sàpiga, arrels felanitxeres…

(Riuen)

Fina Santiago: Els vaig caure bé…(riu)…ells tenien i tenen, diria, la tradició de convidar a algú de fora poble per tancar la llista municipal… coses del mestissatge polític…MÉS va néixer per això…

Biel Barceló: Després vingueren les eleccions, aquell resultat històric, un nou govern i moltes coses que ja no són l’objecte d’aquesta conversa, però si quelcom em ve al cap d’aquells temps, dels inicis de MÉS, és una frase que Toni Alorda ens deia sempre a la gent del PSM: “Podem tenir dubtes, però si anam a MÉS i construïm un nou subjecte això ja no tendrà marxa enrere. L’endemà a qui no li agradi que parteixi… perquè MÉS ja no tendrà aturall”.

Toni Trobat: I no n’ha tengut.

1 Alpha Pam fou un migrant senegalès de 27 anys que morí de tuberculosi a Can Picafort el 21 d’abril de 2013 després que a l’hospital comarcal d’Inca no rebés l’atenció adequada per causa de les retallades patides per la sanitat pública a mans del govern del PP i de la retirada de la targeta sanitària als nouvinguts. El conseller de salut en aquell moment era Martí Sansaloni. Javier Gonzalez Bordas i Pedro de Echave realitzaren el documental “Muerte accidental de un inmigrante: el caso Alpha Pam” el 2014.