Sebastián Lora Sánchez
Llicenciat en Geografia. Experiència en comunicació, relacions institucionals i amb la ciutadania.
Participa en el Cercle Progressista de Debat i en el Col·lectiu Alternatives.
La nova administració autonòmica de les Balears ha iniciat un procés de participació ciutadana, al qual ha denominat «Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears» (PSiPSESA). És un nom que reflecteix bé els requisits dels projectes de sostenibilitat, encara que li falti el quart element: la governança.
En aquest marc institucional s’han convocat a un centenar d’entitats a un acte multitudinari en el qual tots van poder tenir uns breus minuts d’exposició. Posteriorment, s’ha obert una web per a rebre propostes, iniciatives o missatges des de les entitats o des de persones individuals. També s’han constituït Grups de Treball que ja han començat les seves reunions intentant realitzar una DAFO de cada àmbit, presidit pels directors generals del camp que tracten i dirigits per un destacat professional molt vinculat als plantejaments i interessos de la patronal i, especialment, de la gran patronal hotelera.
Davant aquesta iniciativa del Govern hem de preguntar-nos si s’ajusta a un model de governança, entesa com «Un procés interactiu entre les entitats socioeconòmiques i les governamentals. Procés que es dona no de manera vertical com el vell encuny tradicional, sinó de manera horitzontal, disposat en xarxes de constant interacció i cogovern ciutadà» (P.F.Novoa Castillo) que reforçaria la democràcia o, per contra, ens trobem davant un discurs elaborat des de la poliarquia, concebuda com el govern de “molts” però que en la realitat són pocs i triats.
Cal reconèixer que un procés d’aquestes característiques mai s’havia realitzat a les Balears, així com mai s’havien donat facilitats perquè particulars i entitats diverses, poguessin fer arribar a l’administració autonòmica, qualsevol mena de proposta, suggeriment o simples ocurrències. Per tant, és lògic reconèixer que la iniciativa del Govern és digna de consideració i valoració, encara que des d’altres punts de vista, s’observin mancances i condicionaments que la podrien invalidar com una veritable eina de “participació”, si ens atenim a la seva declaració inicial, ja que aquest era el seu objectiu prioritari.
Sorprèn que la posada en marxa d’aquest procés, s’hagin ignorat les experiències de participació ciutadana dels principals actors cívics, socials i institucionals que hem tingut a les Illes en els últims anys. Algunes d’aquestes experiències valen la pena conèixer-se.
La principal, sens dubte, ha estat i és el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, CESIB, tant per la seva composició equilibrada de representació dels estaments institucionals (Ajuntaments, Consells, Govern) com d’organitzacions empresarials i sindicals, i d’entitats cíviques de tota mena. A més d’una trajectòria de diverses dècades en les quals ha acumulat estudis i dictàmens sobre diverses matèries vinculades als principals problemes que ens afecten. És un model de col·laboració horitzontal amb actors que tenen interessos contraposats, però que al final conclouen sempre en acords unànimes, que serveixen d’orientació i assessorament públic i privat. Les seves Memòries Anuals són un bon exemple de la seva labor.
Una altra experiència va ser la Llei 4/2011de la Bona Administració i bon govern de les Illes Balears, encara en vigor però ignorada per al seu desenvolupament complet, encara que sí que va poder posar en funcionament el Fòrum format amb persones triades per sorteig. Les seves característiques poden ser definides breument amb aquestes línies: «perquè impulsessin la idea de govern relacional, tant d’interacció multinivell en la mateixa administració autonòmica, com d’interacció amb altres administracions públiques i amb la societat civil (…) per a garantir la integració en xarxa dels eixos publicoprivat-civil i local-global» (Fernando Monar).
Afegim, també, l’experiència del Fòrum Agenda Local 21 de Calvià, on es reunien més de cent persones, de tots els àmbits, i en el qual es van acordar sol·licitar la implantació de la primera ecotaxa; o el canvi de destinació de l’espai reservat per a l’ampliació de la carretera per a construir el Passeig Calvià, que avui el poden gaudir vianants i ciclistes en els seus trenta-cinc quilòmetres.
El Fòrum de Calvià va participar activament en la decisió d’aprovar la desclassificació de 16 milions de metres quadrats d’urbanitzables no programats o en la supressió de fins a 60 edificacions del Pla d’Esponjament urbà en la primera línia de costa.
Per a valorar i ponderar el que pugui suposar aquesta iniciativa del Govern del PP en aliança amb el partit VOX, ens plantegem compartir alguns conceptes i posicionaments del que seria un sistema de governança que ajudés a definir un model de bon govern per a la majoria de la ciutadania de les Illes Balears.
En aquests moments de desenvolupament dels treballs de PSiPSESA, és difícil determinar si estem davant una proposta política honesta per a obrir-se a la participació àmplia de la societat, d’escoltar demandes i alternatives que es puguin elaborar conjuntament o, per contra, el que tindrem al final serà una gran operació de difusió àmplia d’un discurs tintat de «preocupació social», d’acord amb les conegudes directrius sobrevingudes des d’instàncies partidistes, amb pretensions d’aparentar sensibilitat social davant els greus problemes que ens aguaiten i que redueixen el benestar de milers de persones a les Balears, com són: l’habitatge, l’esgotament físic i mental en el treball, els embussos viaris, la massificació en carrers, platges o passejos, la gentrificació o la proliferació de colònies urbanes excloents de les classes socials amb menys recursos, per la via de l’exclusió de l’habitatge protegit en els nous desenvolupaments urbanístics en els últims trenta anys. Per ressenyar alguns dels nostres problemes més significatius.
Relacions institucionals
En la crida als participants del Fòrum del PSiPSESA , s’han inclòs als Consells, Ajuntaments o fins i tot amb la Delegació del Govern de l’Estat, que es fa difícil enquadrar amb entitats o particulars en els processos participatius. Tampoc és recomanable que la relació entre institucions es faci des d’una relació jeràrquica antiga, propícia a la imposició.
Aclarim altres opcions per a relacionar-se entre institucions:
• Cooperació: la institució de major rang ho farà amb la de menor entitat. El Govern ha de cooperar amb els Consells i Ajuntaments. L’Estat amb el Govern
• Col·laboració: les institucions de menor entitat amb les de major nivell de representació. Els Ajuntaments amb els Consells i Govern, els Consells amb el Govern i aquest amb el Govern de l’Estat
• Coordinació: entre iguals en presa de decisions estratègiques o en la gestió de serveis
Pel que sembla en el model de “participació” que es desenvolupa s’han ignorat aquests principis bàsics. Si es pretengués aconseguir un Pla d’impacte global, de llarg recorregut, assumit i potenciat per totes les institucions, encara a costa dels possibles efectes no desitjats que pugui tenir per a alguna d’elles. El més convenient per a un sistema de participació ideal és allunyar-se dels models uniformadors i jeràrquics, perquè en cas contrari, s’estarà lluny d’obtenir confiança i generar adhesió en les institucions participants. Posem un exemple.
A les Illes tenim un seriós problema amb l’aigua potable, tots els informes ens avisen que aquest problema s’incrementaran amb el pas del temps. Les solucions seran complexes, costoses i de llarg recorregut. Es buscaran solucions parcials, locals, temporals o globals i permanents? Es plantejaran amb valentia la necessitat de connectar xarxes, sanejar-les per a evitar les fugides, unificar prestacions, serveis? ¿Es valoraran els avantatges i inconvenients de recuperar la gestió pública de l’aigua per ser un bé essencial i escàs o es mantindrà a particulars com a beneficiaris de la seva explotació? S’apostarà per tarifes unitàries i solidàries?
Sens dubte que els quatre nivells de les institucions són els responsables del servei i tindran la seva posició sobre aquest tema. Seria lògic que es pretengués una solució a aquest problema. Si requerim aquesta solució i que sigui assumida per les diverses instàncies, es necessitarà que aquest pacte entre totes les institucions funcioni, es precisa que si el treball de disseny es faci des dels valors de cooperació, col·laboració i coordinació. Sense ells serà impossible aconseguir aquesta meta.
Amb la finalitat de complementar o avaluar el seu funcionament del PSiPSESA, podem analitzar altres característiques destacables en els models de bon govern que resulten necessàries de recordar per a fer una aproximació d’avaluació del procés d’escolta iniciat pel Govern.
La transparència
És la primera característica que aporta la garantia de confiança en tot procés de participació. Es requereix transparència a tots els nivells: en els objectius, metodologia, documents, dades o propostes. De la mateixa forma que es requereix conèixer les aportacions que presentin els participants en els grups de treball i l’autoria de les propostes. En els treballs de les Comissions del PSiPSESA ha sorprès l’absència d’un material de base sobre el qual començar el debat o vincular propostes.
Públicament, s’ha afirmat amb lleugeresa, des del nostre punt de vista, que fins ara s’havien plantejat propostes «des de percepcions, sense dades fiables» quan el CESiB acumula una quantitat enorme de documentació amb base científica com el document Horitzó2030, o els treballs fets per l’acadèmia, tant des de la UIB com diverses entitats cíviques, sindicals, empresarials o professionals.
Participar és decidir
Amb bastant freqüència es confon la funció de participar amb aportar informació. Comptar amb informació veraç, fundada i fiable és fonamental. Recollir opinions o valoracions sobre la informació aportada és una pràctica correcta, però continua estant allunyat de la funció de la participació, que exigeix ser protagonista en la presa de decisions estratègiques o d’àmplia repercussió o que suposi esforç, sacrifici o canvi cultural.
Tampoc podem confondre la participació en la presa de decisions amb la imposició de l’interès d’un particular o d’un grup de pressió, encara que «guanyés» una consulta. Es tracta de decidir sobre alternatives amb base tècnica, assenyades, fonamentades en la realitat i en les possibilitats legals i financeres. A aquest marc d’actuació solament es pot arribar si es presenten estudis previs i documentació amb alternatives que es valorin tant en els seus aspectes positius com en les seves repercussions i costos globals. Després seria necessari obrir una fase de diàleg plural, ampli i obert, que faciliti una negociació entre els actors implicats perquè trobin l’equilibri entre els interessos a vegades enfrontats o sense coincidències i, valorades les alternatives, arribar a un pacte que sigui acceptat per tots els actors encara que no contingui totes les seves aspiracions de tots els participants.
Representació equilibrada d’interessos
Els processos de participació ciutadana i la presa de decisions compartida s’allunyen de les imposicions decidides per majories que solen regir en els plens dels ajuntaments o parlaments. Aquest és pla netament polític partidista, que és legítim i legal. Però quan una institució desitja implicar la ciutadania i a les entitats cíviques o professionals en la cerca de solucions i la seva implantació, està obligada a buscar el consens i el reconeixement plural.
Per tant, si s’intenta acaparar o acumular representants d’un sector determinat en una comissió o grup de treball o plenari, així com encomanar la direcció del procés a un representant d’un dels sectors interessats, s’avança cap al fracàs de l’experiència. Si es pretén imposar una alternativa, el sistema recomanat seria la votació parlamentària o en el ple municipal. Convocar als actors exclosos de la presa de decisions, servirà per a la frustració i el desagafo institucional.
Si es troba l’equilibri d’interessos entre les persones que assisteixen als debats, que fan propostes i es busquen punts d’acord, serà una garantia per a aconseguir avançar cap al bon govern.
En canvi, observem que els agents sindicals i alguns empresarials, els ha sorprès la iniciativa del Govern, entre altres raons, perquè fa setze mesos que esperen una resposta al Pacte de Legislatura que amb altres administracions van signar en el passat amb la institució i amb bons resultats per a totes dues parts. Amb l’últim Pacte per exemple, els va permetre començar l’estudi de les càrregues de treball en hostaleria o l’obligatorietat d’instal·lar somiers pneumàtics que ajuden molt en el treball a les cambreres de pisos. No obstant això, durant aquest any, aquest acord anterior s’ha ajornat i continua sense executar-se en la seva plenitud.
Amb aquest procés de participació, el Govern pretén arribar a un Pacte des de les seves conclusions, els agents socials poden tenir el temor que sigui un intent de substitució o una manera de condicionar la concertació social o la negociació col·lectiva, quan aquestes funcions corresponen als sindicats més representatius, segons la Constitució, la Llei orgànica de Llibertat Sindical o l’Estatut dels Treballadors, però que a més en aquest cas, s’ha consolidat com una bona pràctica política, sindical i empresarial durant diverses legislatures.
Indicadors de seguiment i avaluació
Els processos participatius necessiten comptar amb eines d’avaluació de fàcil lectura que tinguin base en dades certes quantificables. Els indicadors són imprescindibles per a conèixer de forma encertada el grau d’avanç, retrocés o estancament en la tasca d’escometre la solució als problemes que es pretén superar. Podem trobar diversos indicadors que funcionen des de fa temps en qualitat, execució de polítiques, evolució de rendes, pobresa, recursos, usuaris de serveis, modernització administratives o d’altres múltiples facetes.
Fins a aquests moments en les propostes del PSiPSESA no coneixem una previsió de catàleg d’indicadors que ens permeti una avaluació de la gestió pública i privada dels reptes més significatius per a la ciutadania de les Balears. Tampoc una hi ha una temporalització de l’avaluació del seu propi funcionament, amb intervenció autònoma de la institució que la promou, la qual cosa ens porta a pensar la urgent necessitat que tots dos aspectes s’aclareixin i desenvolupin, si és que s’aspira a presentar un model de participació amb un mínim de credibilitat.
Finalment, i malgrat els dubtes plantejats i les mancances ressenyades, podem considerar que és necessari ser actiu en aquest procés d’ «escolta» que ha plantejat el govern de les Illes Balears a tota la ciutadania. En mans dels responsables polítics de l’actual administració autonòmica està demostrar que a més de campanyes publicitàries intenses i extenses, hi ha disponibilitat per a conjuntar interessos diversos i a oferir un panell d’alternatives als problemes que seran viables, fiables i sostenibles. Si així ocorregués el benefici seria col·lectiu.
