Marta Barros
El canvi del model productiu i econòmic que afrontem ha de ser abordat des de distints nivells. Des de fora de les institucions, l’organització social és indispensable tal com s’està veient en el panorama de les Illes Balears, i també a altres comunitats autònomes, en aquest 2024, per posar en evidència les tensions existents en la dependència del model turístic actual i els desequilibris que ha generat, com és la mercantilització de drets bàsics com l’habitatge, la saturació dels espais públics i la precarització de la vida de molts residents.
Des de dintre de les institucions, en aquest capítol ens centrem en el paper que poden jugar els ajuntaments en aquest procés complex. Un paper que és essencial per vertebrar el diàleg entre distints actors, per tal d’avaluar i trobar respostes als dilemes enfront dels quals ens trobem. La clau és la proximitat d’aquest nivell de l’administració a les ciutadanes i els ciutadans, la societat civil, i altres agents rellevants dels territoris.
La proximitat de la gestió pública des dels ajuntaments permet situar-se a prop de les problemàtiques i necessitats locals, i propiciar una diagnosi que reculli les percepcions dels distints agents, en aquest cas sobre els impactes d’aquest model. Alhora, els ajuntaments poden fer un paper de facilitador d’informació activant canals perquè els distints agents puguin valorar les possibilitats, els recursos, i els escenaris futurs. I aquesta proximitat permet també acompanyar en el disseny a llarg termini dels escenaris desitjats.
No obstant aquestes possibilitats de la proximitat, la realitat és que ens trobem amb molta distància i escàs diàleg, no només al nivell local sinó amb les institucions públiques i els representants dels governs en general. És la participació social la que està permetent canalitzar moltes necessitats, preocupacions i inquietuds que tenen veïnes i veïns en vers les dinàmiques i transformacions que estan vivint , en relació amb l’ús dels espais, la pressió demogràfica, la degradació dels espais naturals, les dificultats per fer front al cost de la vida a les Illes, entre altres preocupacions. No obstant aquests espais indispensables, s’espera que les institucions estiguin també preparades i amb predisposició d’articular els diàlegs sobre el canvi de model, permetent que la participació es produeixi no només a l’espai social, sinó també en la política institucional.
Per aquestes oportunitats i mancances, cal crear els espais adients perquè la ciutadania, els veïnats i les veïnades, pugui, d’una banda, expressar els seus malestars en vers l’actual model. Però, d’altra banda, també es requereix dialogar sobre les inquietuds i pors envers la transició que s’ha d’assumir. En aquestes transicions, hem de fer canvis que ens travessen a totes i que suposen en molts de casos replantejar-se la manera de viure, de treballar, d’habitar a l’illa, i per això, s’ha d’incorporar a la presa de decisions a totes les parts afectades per aquest model.
Perquè els Ajuntaments estiguin preparats i amb predisposició d’articular el diàleg, cal repensar les formes i estratègies d’aproximació als distints actors i aplicar formes innovadores de gestió. Les metodologies utilitzades fins ara estan consolidant la distància entre les institucions i la ciutadania, provocada en part per la desconfiança existents cap als representats i les institucions, i que crea escassa legitimitat en vers de les decisions preses. A més, sembla que la urgència en la gestió ocupa la centralitat i fa que no s’estiguin abordant el mitjà i el llarg termini en la planificació de polítiques públiques, i davant un canvi complex com el que tenim, no hi ha una altra opció que fer-ho mirant al futur.
Per tot això, el que es planteja és la incorporació de fórmules que permetin l’entrada de nous actors en la presa de decisions, fet que, sota certes condicions, fomentarà major diversitat en l’anàlisi i la projecció cap al futur i ajudarà a plantejar canvis integrats i sostenibles a llarg termini. En aquest sentit, en la creació d’un nou espai públic participatiu que incorpori el debat sobre el model a les agendes municipals i a on la comunitat política prengui acords col·lectius per regular la vida en comú, els ajuntaments poden jugar un rol de lideratge.
Davant el cas que ens ocupa a les Illes Balears, els processos deliberatius o mini-publics, per exemple, poden aportar aquestes noves fórmules per abordar els distints dilemes que hem d’afrontar en vers la transició del canvi de model. Aquests mecanismes de participació, són impulsats per Governs o Parlaments per a prendre decisions sobre temes complexos o per a respondre a dilemes polítics o a qüestions de llarg termini, permetent així prendre decisions amb una major legitimitat social. Les experiències d’aquests tipus prenen diverses formes: convencions Ciutadanes, assemblees Ciutadanes, Jurats o Panells Ciutadans. Algunes de les característiques d’aquests processos són el sorteig o la loteria cívica, i la deliberació ciutadana informada per arribar a elaborar recomanacions col·lectives sobre el dilema que s’està treballant.
L’assemblea ciutadana potser és el mecanisme deliberatiu més conegut. Aquest tipus de pràctiques tenen un recorregut arreu del món des del segle passat i el seu ús ha augmentat en els darrers 15 anys1. Les temàtiques complexes2 que s’han abordat amb la implementació d’assemblees ciutadanes són diverses. Les més notòries són les assemblees de medi ambient (125 casos)3, planificació estratègica (91), planificació urbana (88). El problema de l’habitatge, un dels temes centrals de les mobilitzacions del 2024 a les Illes Balears, podria ser abordat des d’aquestes innovacions deliberatives. De fet, distintes organitzacions expertes en aquests tipus de processos es troben promovent les convencions ciutadanes per abordar aquesta qüestió i han posat en marxa un pilotatge d’identificació de la complexitat del dilema i les possibles preguntes que es poden treballar4.
El canvi davant el qual ens trobem, requereix institucions decidides a posar al centre l’abordatge de les problemàtiques que ens ocupen. Els Ajuntaments es veuen com un espai ple d’oportunitats per acompanyar el canvi sobre la transició del canvi de model a les illes Balears, però això implica replantejar les regles del joc institucional, i reconèixer que altres actors, tenen la capacitat de formar agendes polítiques. Els processos deliberatius tenen el propòsit de lidiar amb problemes complexos i situacions a on s’han de prendre decisions que travessen distints conflictes d’interessos i amb problemes a llarg termini. Els municipis poden constituir espais per realitzar pilotatges d’aquestes noves metodologies, ja que la proximitat al territori permet el coneixement de les realitats específiques i el seu potencial de desenvolupament endogen.
