Josep Castells
Diputat de MÉS per MENORCA del Parlament Balear
La sostenibilitat s’ha convertit en una paraula recurrent quan parlem del futur de les Illes Balears. És un concepte que evoca responsabilitat mediambiental, equilibri entre l’home i la natura i, sobretot, una esperança de continuïtat per a un territori tan fràgil com el nostre. No obstant això, sovint es queda en un terme abstracte, un ideal difícil d’aterrar en el terreny concret de les polítiques públiques i les decisions econòmiques. I també pot acabar esdevenint-de fet, ja ha esdevingut-un comodí: una paraula que es pot esgrimir per justificar unes polítiques i per justificar just les contràries.
En aquest context, la Llei 3/2023 de Menorca reserva de la biosfera té vocació de ser un gir significatiu: la possibilitat de reconduir el model econòmic de l’illa, indefectiblement vinculat al turisme de masses, cap a una economia realment sostenible. I fer-ho mitjançant polítiques concretes i pensades en clau local i no simples declaracions buides de contingut.
Menorca, declarada reserva de la biosfera per la UNESCO el 1993, ha estat invocada durant dècades com a exemple d’equilibri entre l’activitat humana i la preservació de l’entorn natural. Aquest reconeixement, però, no es tradueix automàticament en polítiques efectives que reforcin o consolidin aquest equilibri. De fet, ha estat necessari esperar fins al 2023 per tenir una llei específica que dotés l’illa d’un marc normatiu adequat per gestionar aquesta distinció. La Llei de la reserva de la biosfera es configura com un instrument pioner, destinat a assentar les bases per a una gestió sostenible dels recursos naturals, impulsant l’energia renovable, promovent una mobilitat sostenible i afavorint una economia local i circular.
La Llei òbviament és innovadora, però les idees en les quals s’inspira fa temps que han estat proposades i desenvolupades pels referents intel·lectuals de l’esquerra sobiranista i de l’ecologisme a les nostres illes. En aquest sentit, ha estat un exercici revelador i interessant rellegir el monogràfic de 2016 de L’Altra Mirada, dedicat a la necessitat d’un canvi de model econòmic a les Illes Balears. En aquell número, ja es va posar de manifest que la saturació turística no només estava degradant l’entorn natural, sinó també les condicions de vida dels residents. Macià Blázquez, hi feia una crida clara: calia reduir la dependència del turisme de masses per protegir l’ecosistema i garantir un desenvolupament més equilibrat. La Llei 3/2023, amb la seva aposta per una gestió racional dels recursos i la limitació de l’impacte turístic, no fa més que convertir en norma aquesta idea i d’altres en la mateixa línia.
Els punts clau de la Llei de Reserva de Biosfera
Un dels aspectes centrals de la Llei 3/2023 és la seva aposta per la gestió dels recursos naturals de manera sostenible. La llei inclou mesures per a la protecció dels aqüífers, la gestió dels residus, i el control de l’ús del sòl agrícola per evitar-ne la degradació. Aquests punts es connecten amb una preocupació per la sobreexplotació dels recursos hídrics i la necessitat d’una planificació que respecti els límits naturals de l’illa. En aquest sentit, es fa evident l’intent de posar límits a la pressió urbanística i al creixement indefinit que han caracteritzat altres zones de les Illes Balears.
Un altre dels pilars centrals de la Llei és el foment de les energies renovables. L’objectiu és aconseguir que Menorca redueixi progressivament la seva dependència de les fonts energètiques basades en els combustibles fòssils, un repte essencial en un context global d’emergència climàtica. La llei preveu la instal·lació d’infraestructures de generació d’energia renovable, així com incentius per a l’autoconsum i la generació d’energia distribuïda.
A més, el projecte inclou mesures per afavorir una mobilitat més sostenible, amb la intenció de reduir l’ús del vehicle privat i fomentar el transport públic, així com mitjans de transport més respectuosos amb l’entorn, com la bicicleta. Aquesta combinació d’energies netes i mobilitat sostenible hauria de permetre que Menorca avancés cap a una economia menys intensiva en carboni i, al mateix temps, oferís solucions a problemes com la saturació del trànsit durant la temporada turística.
Aquesta tensió entre el desig de fer viable una transició energètica i econòmica, i la temptació de caure en les dinàmiques del creixement a curt termini, no és nova. Joan Groizard Payeras, en el citat monogràfic de L’Altra Mirada de 2016, ja advertia que apostar per les energies renovables, si no es fa amb cura, pot acabar reproduint els mateixos errors del model basat en el creixement sense límits. És a dir, canviar les fonts d’energia sense canviar els patrons de consum i producció no soluciona el problema de fons. No és suficient instal·lar plaques solars o molins de vent si, al mateix temps, no es garanteix que aquests projectes es desenvolupin en harmonia amb el paisatge i les necessitats socials de l’illa.
Un altre dels pilars de la Llei 3/2023 és la promoció de l’economia circular i local, un aspecte que, a primera vista, podria semblar menor, però que en realitat té un gran potencial per transformar l’economia de Menorca i fer-la menys depenent de factors externs. Altra vegada, en el monogràfic de 2016, Joana Aina Campomar ja va defensar la necessitat de potenciar una «nova economia de serveis més social i sostenible», que valorés la producció local i reduís la dependència del turisme de masses. La Llei de la reserva de la biosfera, en apostar per un model que reforci el consum local i incentivi la reutilització de materials, camina precisament en aquesta direcció. No obstant això, l’aplicació efectiva d’aquestes mesures dependrà en gran manera de la voluntat política i de la resistència als interessos del gran capital turístic.
En aquest sentit, les derogacions introduïdes pel Govern del Partit Popular mitjançant el recent Decret llei 3/2024, promulgat en nom d’una suposada “simplificació administrativa”, generen incertesa sobre el futur d’aquesta aposta per l’economia circular. Si bé el discurs continua essent de suport a la sostenibilitat, les concessions que es fan en altres àmbits–com l’expansió urbanística o la simplificació de controls ambientals–poden comprometre l’impacte real d’aquestes mesures.
El risc de frustrar els objectius de la Llei
Efectivament, amb la promulgació de l’esmentat decret llei 3/2024, no hi ha dubte que un dels objectius del Govern del Partit Popular -tant el de Palma com el de la plaça de la Biosfera de Maó-és la desnaturalització i el descafeïnament d’una llei nascuda amb tant de potencial.
Aquest decret llei introdueix modificacions que suavitzen algunes de les disposicions clau per garantir la protecció mediambiental. Es tracta d’un gir que preocupa, especialment perquè arriba en un moment crític en què Menorca i la resta de les Illes Balears es troben sota una pressió creixent. Així, d’una banda, hi ha un consens social emergent sobre les conseqüències negatives del model turístic: precarització laboral, manca d’habitatge per als residents, dependència de factors exògens, saturació dels serveis i infraestructures públiques, i una pressió insostenible sobre els recursos naturals, com l’aigua i el territori. Però, de l’altra, el model du una inèrcia tan forta que només polítiques decidides i contundents poden frenar-la. Evidentment, no les podem esperar de l’actual govern autonòmic.
Resulta preocupant que, mentre el discurs oficial parla de sostenibilitat, en la pràctica s’està afavorint-com assenyalava més amunt- una versió més suau i comercial del concepte, una sostenibilitat de paraula però no de fets. Per exemple, la derogació de certes mesures de protecció del territori agrícola o la flexibilització de les limitacions urbanístiques obriran sens dubte la porta a projectes que, sota el pretext del necessari creixement econòmic, augmentaran la pressió sobre els ecosistemes menorquins i de la resta d’illes. El denominat “Pacte per la sostenibilitat social econòmica i ambiental” posat en marxa pel Govern el juliol de 2023 fa tota la pinta de ser la quinta essència d’aquest cínic doble llenguatge.
Els canvis introduïts per l’actual govern del Partit Popular a la Llei 3/2023 (i els que probablement vindran, ja han avisat) recorden, en molts sentits, el que David Abril vaticinava, ja el 2016, com una «gestió del canvi» sense acceptar i reconèixer realment el col·lapse i la insostenibilitat del model actual. El risc és que el que ha de ser una transició real acabi sent una simple adaptació del model existent, sense abordar-ne els defectes estructurals. Menorca té l’oportunitat de liderar un canvi real cap a una economia més justa i equilibrada, però per aconseguir-ho, caldrà aturar els impulsos atàvics de les nostres dretes locals.
En definitiva, la Llei de Menorca Reserva de Biosfera és un instrument prometedor que podria marcar la diferència per a Menorca i, potencialment, per a la resta de les Illes Balears. És una mostra de com es pot legislar amb la mirada posada en el llarg termini, en la protecció dels recursos naturals i en la construcció d’un model econòmic més resilient. Però, com sempre, el futur de la llei dependrà de la capacitat de la societat civil per defensar-ne els aspectes més ambiciosos davant les pressions a curt termini dels lobbies habituals.
El canvi cap a un model econòmic sostenible no és només una opció, sinó una necessitat urgent si volem garantir el futur de les illes. En aquest sentit, Menorca pot ser el far que il·lumini el camí cap a una nova manera d’entendre l’economia i la relació amb el medi ambient. Però, per aconseguir-ho, haurem de lluitar contra els apòstols del creixement a qualsevol preu i apostar decididament per un futur en harmonia amb els límits del nostre territori.
