Anna Grau Casajust
Sociòloga, cap d’estudis al CES i professor associada a la UIB
El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) va ser creat per l’Estatut d’Autonomia (mitjançant la reforma efectuada per la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener) com a òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social. Entre altres funcions, li correspon al CES elaborar anualment una memòria en relació amb la situació socioeconòmica i laboral de les Illes Balears així com també promoure i dur a terme iniciatives relacionades amb l’estudi i la difusió de matèries socioeconòmiques, laborals i d’ocupació. L’article 2.4 de la Llei 10/2000 del CES inclou l’economia, amb caràcter general, el medi ambient i la investigació com a algunes d’aquestes matèries.
D’ençà que el CES es constituí l’any 2001 no ha deixat mai de mostrar interès i sovint preocupació per l’estat del nostre medi ambient i per la sostenibilitat, com ho mostra el fet que ja des de la primera memòria, corresponent a l’any 2001 s’hi introduís un capítol dedicat expressament al medi ambient1 i que s’hi hagi mantingut d’aleshores ençà, així com en diversos dictàmens i informes com el relatiu al sistema d’indicadors per a la Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC) de les Illes Balears2 o el recent estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les Societats de les Illes Balears a l’Horitzó 2030 (H2030)3, en què es dedica especial atenció al canvi climàtic.
L’apartat de medi ambient de la Memòria del CES va anar incorporant dades diverses, referents a la meteorologia, l’aire, l’aigua, el medi terrestre, la biodiversitat, el medi marí, l’energia, el territori, els residus i la pressió humana, facilitades pel Govern, Consells Insulars, Ajuntaments i altres organismes públics, el que va convertir l’apartat de medi ambient en un dels més extensos del document de la Memòria. En aquest context, en el sí de la comissió per a l’elaboració de la Memòria del CES, presidida per un representant de la UIB i integrada per representants de la patronal i els sindicats, es va començar a debatre sobre la necessitat de disposar d’un únic indicador que donés una visió de l’estat general de l’estat del medi ambient de les Illes Balears. Des del CES ja es tenia experiència en l’elaboració d’indicadors sintètics, com l’índex de Qualitat del Treball de les Illes Balears, que també forma part del contingut de la Memòria4.
Per tal de construir l’Índex Sintètic Mediambiental (ÍSM) es va licitar l’estudi, sent l’adjudicatari l’Estudi Ramon Folch5, amb una àmplia trajectòria en la consultoria socioambiental.
1. Els apartats de mediambient de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears han estat elaborats per Macià Blázquez Salom (2001), Antoni Martínez Taberner (2002), Lluís Vallcaneras Nebot (2001-2022) i Martín Llobera O Brien (2023). Les memòries del CES es poden consultar a la web del CES www.caib.es i des de l’any 2022 a la página específica www.memoriacesib.es
2. Vegeu el dictamen 5/2007, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, relatiu al sistema d’indicadors per a la Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC) de les Illes Balears, disponible a: https://www.caib.es/sites/ces/ca/n/52007_-_relatiu_al_sistema_dindicadors_per_a_la_gestio_integrada_de_la_zona_costanera_gizc_de_les_illes_balears-7582/
3. Vegeu Manera, C., Valero, J. i Navinés, F. (dir.) (2019), Estudi sobre la prospectiva económica, social i mediambiental de les Illes Balears en l’Horitzó 2030. Consell Econòmic i Social de les Illes Balears. Disponible a: https://www.caib.es/sites/ces/ca/n/estudi_sobre_la_prospectiva_econamica_social_i_mediambiental_de_les_societats_de_les_illes_balears_a_lahoritza_2030_h2030/
4. L’any 2004, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears va encarregar un primer estudi que tenia per objecte definir una metodologia i una proposta d’indicadors per avaluar la qualitat del treball a les Illes Balears. Aquesta primera versió va ser posteriorment actualitzada l’any 2008 i 2019, es duu a terme una nova actualització de la metodologia i es publica un tercer treball que aprofita bona part de la tasca que s’havia fet fins al moment, però que considera el desenvolupament de nous indicadors i estadístiques. Vegeu Parellada, M.; Garcia, G. (2004). La qualitat del treball. Una proposta d’indicador, Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, SOIB. El CES va emetre el Dictamen 9/2003 sobre aquesta matèria; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. (2008). Indicadors de qualitat del treball. Consell Econòmic i Social de les Illes Balears i Garcia, G.; Parellada, M.; Puiggròs, A.; Ribas, M. (2019). La qualitat del treball a les Illes Balears 2009-2018. Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
5. ERF-Energia i Sostenibilitat. www.erf.cat/
El procés d’elaboració de l’ISM i la metodologia de càlcul
El punt de partida de l’estudi era que els indicadors ambientals parcials que havien de conformar l’índex havien de partir d’indicadors i paràmetres ja existents per a les Illes Balears. A més, havien d’estar regionalitzats per illes, amb una freqüència alta d’actualització i amb dades accessibles i disponibles, per tal que fos possible actualitzar-lo amb una periodicitat anual. Així, va ser necessari descartar indicadors que tot i que fossin interessants per a l’índex, no fossin oficials o no s’actualitzessin anualment, per exemple.
La creació de l’ÍSM de les Illes Balears es va desenvolupar en diferents etapes. En primer lloc, es van analitzar diferents índexs, conjunts d’indicadors i certificacions ambientals internacionals i d’àmbit autonòmic i local per identificar estratègies i metodologies útils per a la definició dels índexs i indicadors ambientals de les Illes Balears, com l’Índex de progrés social europeu (EU-SPI), el Sustainable Development Report (SDR) o els Indicadors de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. En segon lloc, es van analitzar informes i documents de referència, com els Informes de l’estat del medi ambient de les Illes Balears6, els Indicadors de l’Agenda 2030 de l’IBESTAT7 o l’Informe del Mar Balear, de la Fundació Marilles8.
6. Es poden consultar a: www.caib.es/sites/informesmediambient
7. Vegeu https://ibestat.es/edatos/apps/ods/ca/
8. Vegeu www.informemarbalear.org
A partir de reunions periòdiques de coordinació, es van establir les 6 dimensions que conformarien l’índex: (1) resiliència climàtica, (2) qualitat de l’aire, (3) transició energètica, (4) consum i qualitat de l’aigua, (5) gestió del territori i biodiversitat i (6) gestió i circularitat de residus. L’ÍSM finalment es va compondre per 23 indicadors parcials.
Cada indicador parcial es va transformar en un valor normalitzat (de 0 a 100), per a comparar els indicadors entre si. Cada un dels càlculs del valor normalitzat és únic per a cada indicador. Així, per exemple, pel que fa a la temperatura de l’aire, el valor 0 (el més baix) correspon a l’augment de 1,5ºC de la temperatura mitjana anual d’un any concret respecte a la mitjana de la temperatura entre els anys 1981 i 2000, mentre que el valor 100 s’imputaria si no hi hagués cap augment de temperatura. Pel que fa a Mallorca, les dades provenen de l’AEMET i corresponen a l’aeroport de Palma. Entre els anys 1981 i 2000, la temperatura mitjana a l’aeroport de Palma va ser de 16,37ºC, i la mitjana de 2023 de 18,0ºC, el que correspon a un augment de 1,63ºC, de manera que per al 2023 el valor normalitzat de l’indicador és 0. En canvi, la temperatura mitjana en el període 1981-2000 a l’aeroport de Maó va ser de 17,12ºC, i el 2023 la temperatura mitjana es va situar en els 17,50ºC. La diferència és de 0,38ºC i el valor normalitzat de l’indicador de temperatura de l’aire per a la illa de Menorca el 2023 és de 74,7, en una escala de 0 a 100. Segons el resultat, s’estableix una assignació de colors, corresponents a un nivell baix (color vermell, valor de 0 a 33), nivell mitjà (color taronja, valor de 34 a 66) i alt (color verd, valor de 67 a 100).
En el transcurs de l’elaboració del projecte, van sorgir diverses qüestions, com que, continuant amb l’exemple, no és del tot precís imputar la temperatura de l’aeroport de Palma a tota l’illa de Mallorca. Això no obstant, i com s’ha comentat anteriorment, un dels requisits dels indicadors que formen l’ÍSM era que les dades fossin oficials, estiguessin disponibles i desagregades per illes. Així, tot i algunes qüestions metodològiques que pugui suscitar l’índex està construït sobre la base de dades objectives, accessibles i comparables.
Cadascun dels indicadors, que formen part d’una de les sis dimensions, es ponderen dins la seva dimensió, de manera que hi ha un índex parcial per a cada dimensió. Cadascuna de les dimensions, també és ponderat per a l’obtenció de L’ÍSM. El pes o ponderació de cadascun dels indicadors dins els índexs per dimensions i de cadascuna de les dimensions en l’índex global es va establir seguint un procés participatiu doble: de representants de l’Administració pública, d’entitats socials expertes amb la temàtica, de les direccions generals i institucions, per una banda, i dels consellers i conselleres del Consell Econòmic i Social, en una segona fase9.
El pes de cada indicador i de cada dimensió se sintetitza a la següent taula:
| Resum dels resultats de la proposta de ponderació dels indicadors | |||
| Dimensions | Indicadors | Ponderació (%) índex parcial | Ponderació (%) ÍSM |
| Resiliència climàtica | C1. Evolució de la temperatura mitjana anual (ºC) | 37 | 17,5 |
| C2. Valor mitjà de l’índex de sequera hidrològica durant els mesos d’estiu (juliol, agost i setembre) | 26 | ||
| C3. Evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 1990 (%) | 37 | ||
| Qualitat de l’aire | QA1. Superacions dels valors d’immissió de NO2: valor límit de la concentració mitjana anual per a la protecció de la salut | 28 | 11,9 |
| QA2. Superacions dels valors d’immissió d’SO2: superacions del límit diari per a la protecció de la salut | 22 | ||
| QA3. Superacions dels valors d’immissió de PM10: valor límit de la concentració mitjana anual per a la protecció de la salut | 28 | ||
| QA4. Superacions dels valors d’immissió d’O3: superacions del valor octohorari de protecció de la salut | 22 | ||
| Transició energètica | E1. Consum d’energia final en relació amb l’IPH (ktep/pers.) | 30 | 18,4 |
| E2. Eficiència energètica: energia final vs. energia primària (%) | 20 | ||
| E3. Intensitat energètica: consum d’energia primària (tep) amb relació al PIB. | 26 | ||
| E4. Proporció d’energia renovable en el consum d’energia primària (%) | 24 | ||
| Consum i qualitat de l’aigua | A1. Consum d’aigua de proveïment urbà per IPH (litres/persona/dia) | 22,6 | 21,5 |
| A2. Evolució anual de les reserves hídriques (%) | 23,9 | ||
| A3. Percentatge d’incompliment de la qualitat de l’aigua d’entrada a les depuradores (%) | 16,4 | ||
| A4. Percentatges d’incompliment de l’aigua residual urbana depurada (ARUD) (%) | 23 | ||
| A5. Percentatge de zones de bany amb qualificació excel·lent i bona (%) | 14,1 | ||
| Territori i biodiversitat | TB1. Percentatge de superfície terrestre protegida | 33 | 16,3 |
| TB2. Percentatge de superfície marina protegida a través de reserves marines d’interès pesquer | 33 | ||
| TB3. Percentatge de superfície forestal cremada respecte a la superfície forestal total (%) | 17 | ||
| TB4. Percentatge de superfície gestionada amb un acord de custòdia del territori (%) | 17 | ||
| Gestió i circularitat de residus | R1. Generació de residus municipals en relació amb l’IPH (kg/persona/dia) | 38 | 14,4 |
| R2. Percentatge de recollida selectiva respecte al total de residus generats (%) | 38 | ||
| R3. Evolució de la recollida de residus perillosos respecte als valors del 2010 | 24 | ||
9. L’estudi final de l’indicador Sintètic Mediambiental de les Illes Balears, editat el 2022 pel CES de les Illes Balears, es pot consultar a: https://www.caib.es/sites/ces/ca/n/index_sintetic_mediambiental_illes_balears/
Resultats de l’ÍSM per al període 2019-2023
El primer càlcul dels indicadors es va realitzar per a l’any 2019, i s’han realitzat actualitzacions fins a l’any 2023, resultats que s’inclouen en la Memòria del CES. A causa de la gran generació de dades (23 indicadors per 4 illes i 4 anys) no és possible , per economia d’espai, reproduir tots els resultats, però a la pàgina de la Memòria del CES es poden consultar els fulls de càlcul corresponents als resultats de l’ÍSM10, tant pel que fa als valors normalitzats com a les dades absolutes.
10. Disponible a: https://memoriacesib.es/2023/acces-a-les-dades/
Per l’any de càlcul base, el 2019, el resultat de l’ISM va ser de 44,9, en una escala de 0 a 100. Això permet comparar si, al llarg dels anys, l’estat del medi ambient a les Balears millora o empitjora. Per illes, el resultat de Menorca (64,4) va ser el més favorable, mentre que el més baix va correspondre a l’illa d’Eivissa (36,6). El resultat de Mallorca per l’any 2019 va ser de 43,0 i el de Formentera de 56,0. Els millors resultats per dimensions fan referència a la qualitat de l’aire, mentre que els pitjors a la gestió i la circularitat de residus que, en canvi, mostra una millora notable al llarg dels anys analitzats.
A partir d’aquest any base es pot interpretar com evoluciona el medi ambient. L’any 2020, amb una aturada de l’activitat turística, va reportar una millora dels indicadors. Cal ressaltar que molts d’ells fan referència al consum de recursos com l’aigua i la generació de residus, indicadors molt sensibles a l’augment de població. Amb la represa de l’activitat, el resultat global de l’ISM ha anat descendint, i l’any 2022 ja es situava en nivells més baixos al 2019.
| Resultats de l’ISM a les Illes Balears (2019-2023) | |||||
| 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | |
| Índex de Resiliència climàtica | 57,0 | 63,6 | 60,1 | 31,0 | s.d. |
| Índex de Qualitat de l’aire | 67,8 | 72,4 | 70,0 | 72,2 | 71,6 |
| Índex de Transició energètica | 38,0 | 73,1 | 48,3 | 30,1 | 0,0 |
| Índex de Consum i qualitat de l’aigua | 45,3 | 55,9 | 48,8 | 49,7 | 9,0 |
| Índex de Gestió del territori i biodiversitat | 41,4 | 40,6 | 42,1 | 50,7 | 52,7 |
| Índex de Gestió i circularitat de residus | 23,8 | 32,8 | 34,4 | 35,3 | 38,3 |
| Índex ambiental | 44,9 | 56,5 | 50,1 | 43,6 | s.d. |
De manera molt resumida, podem afirmar que existeix una relació directa entre l’augment de la població, el model productiu lligat al creixement extensiu de recursos i la degradació mediambiental. A mesura que creix la població, tant resident com turista, es genera un increment significatiu en la demanda de recursos naturals, així com una major producció de residus i emissions contaminants. Aquest creixement exerceix una pressió considerable sobre els ecosistemes locals, portant-los sovint al límit de la seva capacitat de regeneració.
Tot i que en els darrers anys s’han fet esforços notables per mitigar aquestes conseqüències, especialment amb inversions en energies renovables, la millora de la gestió de residus i la implementació de polítiques de sostenibilitat, aquestes iniciatives no han estat suficients per compensar els efectes d’un consum desmesurat de recursos en un territori limitat.
1 Els apartats de mediambient de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears han estat elaborats per Macià Blázquez Salom (2001), Antoni Martínez Taberner (2002), Lluís Vallcaneras Nebot (2001-2022) i Martín Llobera O Brien (2023). Les memòries del CES es poden consultar a la web del CES www.caib.es i des de l’any 2022 a la página específica www.memoriacesib.es
2 Vegeu el dictamen 5/2007, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, relatiu al sistema d’indicadors per a la Gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC) de les Illes Balears, disponible a: https://www.caib.es/sites/ces/ca/n/52007_-_relatiu_al_sistema_dindicadors_per_a_la_gestio_integrada_de_la_zona_costanera_gizc_de_les_illes_balears-7582/
