Ferran Navinès Badal. Economista
Membre del Col·lectiu Alternatives
El darrer informe de l’IVIE sobre “El comportamiento de la productividad en España (1995-2022). Informe OPCE, diciembre, 2023” reafirma la coneguda caiguda relativa del PIB per càpita de les Illes Balears des de 1995 fins a 2021 amb un -11,4%. Només Canàries, l’altre arxipèlag que igualment presenta una forta especialització turística, presenta una taxa negativa però molt inferior (-4,2%). La resta de comunitats autònomes presenten creixements positius que van del 45,9% d’Extremadura fins a un mínim positiu del 19,2% de la Comunitat Valenciana.
De fet, les Memòries del Consell Econòmic i Social, des dels seus inicis el 2001, ja destaquen i criden l’atenció sobre aquesta pèrdua de la renda per càpita. El Pla de Ciència, Tecnologia, Innovació i Emprenedoria de les Illes Balears (2013-2017) del Govern de les Illes Balear (vegeu la p.40) és el primer document oficial a les Balears que acredita aquesta pèrdua de renda per càpita pel període (1964-2011), marcant el punt d’inflexió l’any 1985. Prenent com a base l’any 2008 i Espanya valor 100, Balears se situava l’any 1964 amb una renda per càpita un 31,4% superior a Espanya, creixent fins a un màxim del 65,1% per sobre l’any 1985, i a partir d’aquell any, el model de creixement de les Illes Balears entra en una fase de rendiments decreixents, fins a arribar a un mínim que se situa l’any 2011 només en un 5,6% per sobre de la renda per càpita espanyola.
Segons l’Informe de l’IVIE aquesta dinàmica relativa negativa de les Balears respecte a la resta de CA, es deu en una primera aproximació a què les Balears és la comunitat que presenta per al període 1995-2021 el creixement demogràfic més alt (47,1%), mentre en creixement acumulat del VAB real amb un 35,6% se situa en la posició 13 d’entre les disset comunitats autònomes. La diferència d’aquests dos percentatges és el que explica la seva taxa negativa del (-11,4%).
En una segona aproximació al fenomen de la pèrdua relativa de la renda per càpita de les Balears, l’informe de l’IVIE aporta dades sobre la contribució dels factors productius al creixement del VAB real en termes de mitjanes anuals, que per les Balears és de l’1,37%, taxa la qual s’explica per una contribució de la productivitat del treball del 2,07% (la segona més alta per CA), de la productivitat del capital del 0,99% (la cinquena més alta per CA) i per la Productivitat Total dels Factors (PTF) (o residu de Solow entès com la “caixa negra de la productivitat dels factors”, és a dir, la part de creixement del VAB real que no queda explicada ni per la productivitat del treball ni per la productivitat del capital) en què les Balears presenten la taxa més negativa en el conjunt de les 17 CA amb un (-1,70%), seguida per Canàries amb un (-1,32%).
Per tant, la variable que determina amb un percentatge més elevat el creixement real del VAB a les Balears és la productivitat del treball. En relació amb donar una hipòtesi explicativa al comportament tan negatiu de la PTF a les Balears i Canàries l’IVIE ho atribueix a la feblesa per a mantenir la capacitat productiva, fet que en el cas dels dos arxipèlags està molt condicionat, sobretot a les Balears, per l’estacionalitat turística i pel pes més gran del turisme en la contribució al PIB regional que es situa al voltant del 40%.
Si ens centrem ara als informes que a les Illes Balears han fet un seguiment més acurat sobre la productivitat del treball en l’àmbit regional, forçosament hem de fer esment una altra vegada a les Memòries del CES anuals en el seu apartat “La distribució final de la renda”. A la Memòria del CES referida a l’any 2020 trobem en aquest apartat l’anàlisi de les dades de la distribució de la renda per CA pel període 2009-2019, que és el que contempla el darrer cicle de creixement post-Gran Recessió i fins a la COVID. La participació dels salaris en la renda regional era per l’any 2009 del 50,3% (al mateix nivell que Galícia i només per sobre de La Rioja, Castella i Lleó i Extremadura) i per l’any 2019 havia caigut al 47,9% (només per sobre de La Rioja, Castella-la Manxa, Extremadura, Castella i Lleó i Galícia). Aquesta caiguda de les Balears, en termes de factors de creixement (47,9/50,3) és del 0,952, la qual s’explica per les variacions en termes de factors de creixement del salari per treballador per hora treballada que és de l’1,174 (es passa d’un salari per hora treballada de 17,042€ el 2009 als 20,014 € el 2019) en relació amb el factor de creixement de la productivitat del treball per hora treballada que és de l’1,234 (es passa d’una productivitat del treball per hora treballada de 33,884 € el 2009 als 41,8€ el 2019).
A més la Memòria del CES referida a l’any 2020 destaca: “Val a dir que tant pel creixement de la productivitat horària com pel creixement del salari per hora treballada, en el període 2009-2019 les Illes Balears ocupen la primera posició en el rang de les 17 comunitats autònomes, amb uns creixements del 23,4 % i 17,4 % respectivament, mentre que per al conjunt de l’Estat aquests creixements només són del 12,7 % i del 7,8 %” (p. 64).
És evident que per la importància que té la participació del VAB de l’hoteleria en el VAB regional aquest comportament favorable en termes relatius de la productivitat del treball respecte a la resta de CA, també està influïda per una productivitat del treball relativa superior per part del sector turístic i hoteler en relació amb la resta de CA. En aquest cas, els únics estudis regionals que han fet una anàlisi acurada sobre aquesta qüestió són, en primer lloc, “L’enquesta de serveis de les Illes Balears” publicades pel CES, IBESTAT i l’INE referides als anys 2002 al 2005. Per aquests quatre anys la productivitat mitjana de les activitats turístiques (Hoteleria, Restauració i Agències de viatges) a les Balears presenten una productivitat del treball un 54,9% superior a les seves homònimes empreses espanyoles i quan a les empreses hoteleres la seva productivitat del treball se situa un 16,2% superior. Només s’ha fet un altre estudi semblant recollit en el requadre I-1 “Anàlisi de la productivitat del sector turístic a les Balears a partir de l’estadística estructural d’empreses: sector serveis” pel període 2016-2019 signat per Miquel Quetglas publicat a la Memòria del CES referida a l’any 2021.
Els resultats més importants destaquen sempre la productivitat més gran del treball de les Balears respecte a Espanya en els següents ítems analitzats: total dels sectors del comerç i de serveis, sector turístic, serveis d’allotjament, serveis de menjars i begudes, transport de passatgers (només per l’any 2019), agències de viatges.
Per tant, i per resumir, tenim com a dades més rellevants:
1r. Una economia regional altament especialitzada en la prestació de serveis turístics i molt intensiva en l’ús de treball assalariat.
2n. Que el creixement de la seva renda és altament dependent de la productivitat del treball per hora treballada, i molt especialment, del lideratge de la major productivitat regional de les seves branques de serveis privats i dels serveis turístics.
3r. Que el creixement d’aquesta productivitat per hora treballada és la més alta de l’Estat per al període 2009-2019, darrer període d’ona llarga que tenim abans de la COVID-19 i del trencament de les dades regionals comparatives per l’efecte més gran de la COVID-19 en el cas del turisme, amb caigudes del PIB regional de Balears i Canàries que doblen a la resta de CA.
4rt. Un fet transgressor com és que no existeix una correlació entre aquest major creixement regional de la nostra productivitat regional i el major creixement relatiu de la nostra renda regional, sinó tot el contrari, i que s’explica segons l’IVIE perquè tenim el pitjor comportament de la PTF de l’Estat.
Una possible explicació al punt 4rt podria ser la següent:
-
L’any 2019 teníem la 4r productivitat per hora de treball assalariat més alta de l’Estat amb un valor de 41,8 €/hora treballada per assalariat, només superada per País Basc (46,5 €/h-l), Navarra (44,6 €/h-l) i Madrid (42,3 €/h-l) i que es situava un 4,5% per sobre de l’Estat (40,042 €/h-l).
-
En canvi, en renda per càpita l’any 2019 ens trobàvem en el lloc sèptim per darrere de Madrid, País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i La Rioja, i per sota del nivell 100 d’Espanya amb un valor del 99.
-
Si tenim una productivitat per hora treballada un 4,5% superior a l’espanyola com pot ser que la nostra renda per càpita es situí per sota al nivell 100 d’Espanya?
-
Ja dèiem que una possible explicació quan comentàvem la PTF és que a les Balears, molt més que a Canàries, tenim l’estacionalitat més gran de l’Estat. És a dir, l’any 2019, si el nostre cicle estacional de la demanda hagués estat el mateix que a l’economia espanyola, haguéssim tingut les nostres empreses els mateixos dies en actiu iguals que les espanyoles, i que com per hora treballada, les nostres són més productives, haguéssim tingut proporcionalment un major creixement relatiu de la nostra renda anual, i per tant, una major renda per càpita, que s’hauria de traduir en una correcció del nostre fet rupturista respecte a l’economia espanyola i trobar una millor correlació entre el rang per productivitat per hora treballada i el rang per renda per càpita.
-
Si fem aquesta correcció, trobem que per l’any 2019 el total d’hores treballades haguessin augmentat un 14%, igualment que el nostre VAB regional i el nostre VAB per càpita, i en lloc de quedar situats en el lloc 7è en el rang regional per càpita hauríem quedat situats en el lloc tercer, passant dels 28.213 €/per càpita als 32.163 €/per càpita, només superats per Madrid i País Basc, la qual a més a més, s’hauria situat un 6,8% per sobre de la renda per càpita espanyola.
Aquestes dades les continuem treballant juntament amb Carles Manera, Javier Franconetti, Miquel Quetglas i Jose Pérez Montiel de la UIB, per tal de fer més comprensible aquest fenomen controvertit sobre la dinàmica regional de la nostra productivitat comparada amb la resta de CA i trencar els tòpics sobre que la nostra economia regional té un problema de competitivitat (quan estem a punt de superar els 20 milions de turistes anuals!!!) motivat pel baix rendiment de la nostra productivitat regional.
No és un tema trivial, ja que si de fet tenim el creixement més alt de la productivitat del treball regional, també hauríem de tenir els creixements regionals més alts salarials per hora treballada, fet que ja hem comentat. Però, l’any 2019 mantenint la mateixa distribució de la renda entre salaris i beneficis que els anys anteriors a la Gran Recessió, l’hora treballada s’hagués pogut pagar fins i tot un euro més car, és a dir, a 21 €/ h-l, en lloc dels 20 € que es varen pagar de mitjana, és a dir, uns 160 € més de mitjana i per treballador.
I igualment que el 2008 o 2009, ningú s’hagués queixat de manca de beneficis. Per tant, no tenim un problema de competitivitat i de productivitat. Sí que tenim, en canvi, un greu problema per posar ordre a un excés de creixement de la demanda turística, que ens està generant problemes greus en la distribució de la renda, en la precarietat i en la millora de la qualitat del treball i de la seva retribució i en l’increment dels desequilibris i prestacions socials també provocats pel major creixement demogràfic regional, i en un deteriorament greu del nostre medi ambient, tots ells problemes que s’hauran de solucionar per part del lideratge públic del nostre govern regional i amb els ajuts de l’Estat i de la UE.
