1.1. La situació de l’economia de les Illes Balears i la seva estructura productiva: les lliçons que ens va deixar el 2023

Miquel Salvà Garví

Assessor econòmic del CES de les Illes Balears

El passat 19 de setembre va tenir lloc la presentació anual de la Memòria del Consell Econòmic i Social -CES- de 2023. La Memòria del CES, igual que la del mateix organisme d’Espanya, constitueix un tom estadístic–el més complet, m’atrevesc a dir– que, amb el decalatge necessari per disposar de la majoria de les dades, radiografia l’evolució de les principals magnituds dels àmbits econòmics, laboral , social i mediambiental de les Illes Balears. Les seves més de sis-centes pàgines de què consta ofereixen un extens recull de dades i anàlisi dels diferents àmbits de les Illes Balears de la qual es pot construir una visió holística de la situació actual, del camí que ens ha portat fins aquí i dels reptes de futur.

És possible que el lector, aclaparat per la seva extensió o la manca de familiaritat amb els conceptes i dades que es manegen en alguns apartats, arribi indefectiblement a la mateixa pregunta que cada any acaba sortint a les rodes de premsa per algun periodista que se sent incapaç de sintetitzar tanta informació continguda dins la Memòria: bé, i quina conclusió se n’extreu de tot això? I és que un cop trobades i identificades les formes i els colors de les peces del trencaclosques, encaixar-les no sempre és una tasca senzilla. De fet, prenem com inconcebible que ens hagin donat una capsa del joc on hi faltin peces, en sobrin, o que no encaixin, però arribar-lo a quadrar tot és un objectiu que, almanco en ciències socials, o no s’aconsegueix o bé es posa sota tela de judici dels altres jugadors.

Agafem les peces del bloc d’econòmic, el primer de la Memòria–els economistes diríem per ser més important– i, per reclam popular, farem l’exercici de treure’n les lliçons més importants. Cal reconèixer que 2023 plantejava incògnites i incerteses força més complexes que els tres anys anteriors. Després d’un 2020 marcat pels estralls de la COVID i un bienni posterior més centrat en recuperar el ritme de la normalitat que altra cosa, les Illes Balears varen arribar a 2023 amb una motxilla carregada de reptes pendents que no havia pogut atendre durant tres anys perquè estava centrada en tornar a l’escaló on havia quedat abans de caure. Per tant, després d’un daltabaix molt evident i una recuperació explicada en bona mesura per un efecte base un cop superada la pandèmia, l’expectació era tan alta com les incògnites.

La primera lliçó que ens deixa la Memòria de 2023 és que les Balears va seguir creixent. I molt, més que la resta d’economies. Les dades de la Direcció General d’Economia i Estadística situen aquest creixement fins als 3,7%, que va arrossegar el creixement de l’afiliació del 4,6%, que arriba fins al 6,7% en equivalència de treballadors a temps complet. No es pot menystenir l’excepcionalitat d’aquest creixement econòmic, que ja no és pot adduir a un simple efecte base de l’economia després de retornar als nivells normals d’activitat. Sent honestos podem reconèixer que el vigor del creixement agregat ha estat una sorpresa a l’alça que, com la majoria de comportaments un cop succeïts, té una explicació més simple del que s’albirava tot just fa tres anys.

El darrer any 2023 ha bufat vent contrari dels paradigmes habituals del creixement econòmic dins Europa. Mentre que els països centreeuropeus, orientats a la indústria i amb l’epicentre a Baviera acabaren l’any amb una marcada debilitat, els països de la conca Mediterrània, anomenats malintencionadament PIGS, varen exhibir creixements notables que més multiplicaven el creixement agregat de la Unió Europea (0,5%). Al darrere d’aquest fet es troba l’especialització del països del sud d’Europa en el sector terciari i, més concretament, en la indústria turística, que s’ha mostrat aliena a la debilitat dels altres sectors. Alguns motius que apunten els experts per aquesta evolució sectorial tan divergent es troba en l’increment del cost de finançament a causa de l’augment dels tipus d’interès per part del BCE, que ha refredat molt més a les inversions en activitats amb una preponderància en sectors intensius en capital. A més, un altre factor que hi pot haver contribuït són les mesures contra-cícliques sense precedents en despesa pública aplicades a la pandèmia, que han mantingut en molt més bona situació les butxaques del consumidor final, un fet que ha permès mantenir el to d’algunes despeses que són les primeres a retallar-se quan venen mal dades, sense precedents en despesa pública aplicades a la pandèmia han mantingut en molt més bon les butxaques del consumidor final, un fet que ha permès mantenir el to d’algunes despeses que són les primeres en retallar-se quan venen mal dades, com les d’oci i turisme.

Aquesta asimetria dels creixements sectorials en aquest cicle és la clau de la segona lliçó: les Balears han basat el seu creixement en allò que ja estaven especialitzades, el turisme. Una de les claus per les quals les Balears han crescut gairebé el doble que la resta d’Espanya (2,5%) rau en la seva major orientació en el sector terciari, i especialment en els serveis turístics. De fet, les estimacions de creixement del govern de les Illes Balears enfilen el creixement en termes reals del sector serveis durant 2023 fins el 4,1%, més del doble que la construcció (2%) i amb un camí cada cop més divergent de la indústria, que ha caigut un 1,1% i acumula una caiguda d’un 12,5% a la darrera dècada. D’acord amb aquestes dades, podríem entrar en moltes disquisicions si les Balears ha sortit de la crisi més reforçada o manco, i probablement les respostes divergirien sobre el caire estructural o conjuntural de les teories argumentades.

Del que no hi ha dubte és que les Balears ha sortit de la pandèmia més terciaritzada que mai, i el seu PIB vinculat a les activitats terciàries ha assolit una nova cota història fins al 87,2%. En termes reals, el sector serveis ha crescut a la darrera dècada un 24,8% en termes reals, per damunt de la construcció (21%) i el sector primari (18,2%), i molt lluny de l’indústria i energia, que ha retrocedit un 12,5%.

Gràfic 1. Evolució en termes reals del VAB per sectors a les Illes Balears (2013=100)

  Font: Elaboració propia a partir de les dades de la Direcció General d’Economia i Estadística (CAIB)

A pesar que el terme “diversificació productiva” permet diverses accepcions que no passen necessàriament per un transvasament d’activitat entre sectors, com per exemple l’especialització en diferents nínxols d’activitat diferenciats i de diferent valor afegit dins un mateix sector, quan hom revisa en detall les dades del sector serveis, es troba que el seu creixement té una relació gairebé directa i proporcional amb el pes que ocupa. Heus aquí la tercera lliçó: el dinamisme econòmic a un nivell intra-sectorial també replica el patró típic del model productiu de les Balears.

Podem agafar els ocupats per prendre’n consciència, atesa la seva homogeneïtat, disponibilitat per a totes les branques d’activitat i relació amb el creixement de les activitats. Només a 2023, la mitjana de treballadors afiliats de transport i emmagatzematge i hostaleria, les dues més vinculades al moviment de passatgers i estança dels turistes pròpiament i que representen a les Balears el pes més gran als sectors serveis de caire privat , va incrementar més del 7%, quasi el doble que l’agregat. Si prenem de referència l’any 2019, l’increment d’aquestes branques conjuntament és ja superior al 10%, un increment només equiparable dins els sector terciari al de les activitats professionals, científiques i tècniques (15,7%) i a altres activitats que tenen un fort component d’inversió pública com la sanitat i l’educació.

Donant una ullada a les principals xifres econòmiques que la Memòria del CES 2023 exposa en l’apartat de turisme, s’entén millor la història. La despesa turística va fregar els 20.000 milions d’euros, un augment del 14,9%, gràcies a un increment tant de la despesa per persona i dia com de la despesa per persona. A més del fet que el turista d’escuràs més les butxaques a les Balears, aquesta depesa va estar impulsada per un nou rècord de turistes, que va assolir la fita de 17,8 milions de turistes, que varen pagar les habitacions més cares d’hotels de tot l’Estat–en una dècada, Balears ha passat de tenir unes tarifes mitjanes diàries (ADR) similars a la resta de comunitats a tenir-les un 30% superiors– .

Ens podríem estendre molt més citant dades, però la síntesi de totes elles reflectiria el que en essència hem anomenat la tercera lliçó. A pesar de les incerteses i incògnites que plantejava la sortida d’aquesta pandèmia, podríem fer bona a la frase de l’escriptor Mark Twain, “La història no es repeteix, però sovint rima”. I tant que ha rimat. Jo mateix, quan escric aquestes conclusions, tenc la sensació de tenir un dejavú, i que podria posar un altre any “típic” en lloc de 2023, i les lliçons principals romandrien invariables.

Per acabar, la Memòria del CES inclou enguany dos requadres d’economia, on es dediquen unes pàgines a analitzar molt més en deteniment algun aspecte d’actualitat relacionat amb la temàtica del capítol. Un dels requadres fa referència a la inflació i la distribució de la renda¹, una anàlisi interessant que s’endinsa en quin és el procés de formació de preus que desemboca en els processos inflacionistes, i que ha estat d’actualitat els darrers anys amb l’assoliment d’increment de preus inèdits els darrers quaranta anys. Els en recomano la lectura. L’altre que hi conté, per haver-lo elaborat jo mateix, els el resumiré jo mateix.

Aquest segon requadre² del capítol versa sobre una qüestió central en totes les anàlisis econòmiques de les Illes Balears a les darreres dècades: el descens de la renda per càpita i la productivitat. Aquest treball, de manera molt resumida, pretén servir d’introducció a un treball més extens sobre l’evolució d’aquestes dues variables, clau de l’economia en el qual es puguin analitzar les causes que han fet que les Illes Balears hagi estat la comunitat que més retallat la renda per capita des d’inicis del segle a partir de la contribució dels principals factors que hi intervenen.

Gràfic 2. Evolució de la renda per capita real a les Illes Balears i Espanya (euros de 2015)

Font: gràfic extret de la Memòria del CES 2023. Dades de la Contabilidad Regional de España (CRE) de l’INE

La renda per capita és una funció directa de tres components que es poden aïllar–i quantificar de manera precisa,i que tenen naturaleses diferents:

. La productivitat, sovint mesurada per hora treballada–productivitat aparent del treball– que acull la capacitat de crear valor per unitat d’input. Dins aquesta hora també s’inclou la generació de valor del factor capital, tot i que en alguns models, la productivitat total dels factors s’aproxima per la diferència entre el valor de la producció creat i l’acumulació de factor treball i capital.

. Les hores treballades per ocupat, en una relació directa segons la qual com més hores treballi un ocupat, més incrementarà la seva contribució a la renda per càpita.

. La taxa d’ocupació, expressada com el total de persones que treballen sobre la població total. Aquest darrer component, alhora, es pot dividir en dos components, un, més lligat al mercat laboral com és la taxa d’ocupació sobre la població activa, i l’altre més demogràfic com és la ràtio de persones en edat de treballar sobre la població total.

Sense ànim d’embadalir amb fórmules complexes, directament els avançaré la darrera lliçó derivada d’aquest estudi preliminar. Contra el que es pugui pensar, el descens de la renda per capita a les illes Balears els darrers 25 anys no està tan vinculat a una baixa productivitat, i sí a ineficiències en el mercat laboral i la composició demogràfica que han fet que les Balears no hagin transformat els increments de productivitat en augments de renda per capita.

D’entre la gran quantitat de dades per arribar a aquesta tesi, m’agradaria extreure’n dues que la justifiquen de manera molt clara. D’acord amb els càlculs realitzats a partir dades de la Contabilidad Regional d’España (INE), Balears tenia l’any 2022 una productivitat per hora treballada mitjana de 32,3€ –euros de 2015–, lleugerament superior a la mitjana espanyola, i s’ha mantingut pràcticament alineada amb la mitjana de l’Estat des de 2005. D’altra banda, en canvi, la taxa d’ocupació sobre el total de població ha passat de ser la segona més alta de l’estat l’any 2000 amb 8 punts de diferència sobre la mitjana espanyola, a trobar-s’hi pràcticament igualada, i fins i tot ser inferior en alguns anys. En altres paraules, l’esforç en termes de productivitat que hauríem d’haver demanat a l’economia de les Balears per compensar el menor volum de recursos treballant sobre la població per mantenir la renda per habitant és molt major.