Col·lectiu Alternatives
Desembre 2024
El maig de 2016, la revista L’Altra Mirada edità un número monogràfic titulat «Canvi de model econòmic a les Illes. Ens hi posam?» En aquell número es publicava un escrit conjunt de la Fundació Ateneu Pere Mascaró, la Fundació Emili Darder i la Fundació Gabriel Alomar, on es deia en el punt 7è: Proposam l’organització d’un col·lectiu plural amb persones que, a títol individual, ja siguin de les diferents fundacions signants, o d’altres col·lectius o sense militància organitzada, vulguin col·laborar i treballar sota la imatge i el nom d’una signatura col·lectiva, a decidir pels seus propis integrants. L’objectiu d’aquest grup de treball seria ajudar a construir de manera continuada, un discurs d’alternativa estratègica econòmica, social i ecològica d’esquerres a les nostres Illes. Va ser el naixement del Col·lectiu Alternatives.
Els seus components han complert la funció de treballar de manera continuada per ajudar a la construcció del discurs d’aquesta alternativa. Per aquest motiu el consell de redacció de L’Altra Mirada, va considerar adient encomanar al Col·lectiu, la coordinació d’aquest número monogràfic. Confiança que agraïm i amb l’esperança que el número ajudi al debat col·lectiu per impulsar de debò una transició del canvi de model productiu, condició ineludible si l’esquerra d’aquest país vol tornar a conquerir la confiança de la majoria social.
Ara, en el desembre de 2024 volem avaluar des de diversos enfocaments i temàtiques, on estem i cap a on hauríem d’avançar. L’any 2016 hi havia un govern de progrés i una majoria social que admetia que calia fer qualque correcció al model vigent, però que globalment no el qüestionava. Ara el 2024 hi ha un govern del PP amb el suport de VOX, i una majoria social a qui explícitament no li agraden moltes coses de l’actual model, que reclama canvis estructurals d’aquest, desitja un ideal de sostenibilitat, però no albira encara quin és el full de ruta explícit, clar i rigorós que li asseguri poder acarar amb èxit la modificació del nostre model productiu, per la qual cosa, encara no s’ha generat un ampli consens social que el faci possible.
Les anteriors legislatures progressistes facilitaren les feines de diagnosi amb l’estudi i el dictamen que encarregaren al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, el qual va dipositar la seva confiança a l’hora de realitzar el diagnòstic tècnic en el principal thinkthank científic seriós del qual disposa la nostre societat que no és un altre que la Universitat de les Illes Balears. També iniciaren determinades polítiques sectorials en la bona direcció, i frenaren moltes de les aberracions expansionistes dels governs anteriors del PP. Però no veieren la necessitat d’exercir un lideratge decidit per encarar un procés de transició cap a un canvi de model productiu, a través de la planificació estratègica i de la participació democràtica del conjunt de les institucions i especialment de la societat civil.
Al mateix temps les dinàmiques globals del capitalisme, aposten per reproduir a les Balears l’especialització turística i l’especulació immobiliària que els donen més rendibilitat a curt termini, malgrat els costos socials, laborals i mediambientals que patim el conjunt de la ciutadania illenca. Tot plegat ha fet que després de vuit anys, continuem estant en una dinàmica de mera reproducció del model vigent i accentuació de les contradiccions que comporta.
Hem volgut dividir el número en dos grans apartats on encabir el conjunt d’articles dels autors i autores, als que volem agrair la seva col·laboració totalment desinteressada. Al mateix temps hem considerat oportú una introducció panoràmica a la realitat actual de la UE, que condiciona fortament les nostres capacitats de maniobra. El primer apartat vol analitzar la realitat actual des d’on partim. Hi destaquen l’accentuació de l’especialització turística i del negoci immobiliari, la relativa millor posició del mercat laboral respecte a altres comunitats autònomes malgrat que hi ha hagut retrocessos en determinats indicadors, el problema de l’habitatge accelera la figura del treballador pobre i incrementa els riscs de pobresa, es percep un augment de l’explotació laboral malgrat generar notables creixements de la productivitat que permeten poder pagar salaris més alts, sense deteriorar les rendes empresarials, per la qual cosa som una de les comunitats autònomes on menys ha millorat la distribució de la renda entre els factors de producció (treball i capital).
Som la comunitat amb el percentatge més gran d’augment demogràfic i de la immigració de l’estat amb què suposa de major pressió cap als nostres serveis socials bàsics, les polítiques del PP d’afebliment del nostre Estat de Benestar accentuen la desigualtat social, s’aguditza el problema d’accés a l’habitatge, la sostenibilitat de la llengua i cultura catalana, valorar algunes bones experiències sectorials ja iniciades, el paper dels consells insulars i la visió holística de la Llei de la reserva de la biosfera de Menorca, i especialment es quantifica la major degradació mediambiental a partir de l’índex sintètic mediambiental que elabora el CES, i on es destaca l’augment en un any del 1,5ºC de temperatura mitjana a Mallorca, que era l’objectiu màxim a on es podria arribar a l’any 2030, si es volia tenir possibilitats de minorar els efectes del canvi climàtic.
El segon apartat tracta de cap a on ens convindria anar i com iniciar la transició per fer-ho. S’aborden temes com el decreixement de l’oferta turística, propostes de diversificació productiva, la reclamació d’una transició laboral justa, la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere al procés global de transició, mesures concretes per encarar el problema de l’habitatge, valorar algunes bones experiències sectorials ja iniciades, com es podria concretar la planificació estratègica, el paper del dictamen H/2030 del CES, la sostenibilitat de la llengua i cultura catalana, el paper que podria jugar una Renda Bàsica Universal i Incondicional, com articular un procés de governança participativa de la ciutadania en les polítiques públiques, el marc institucional de la nostra autonomia i la seva limitada capacitat de maniobra, la reivindicació d’un concepte integral de la insularitat més enllà de la mera quantificació de costos, com aconseguir més finançament pels processos de transició, el paper dels consells insulars i la visió holística de la Llei de la reserva de la biosfera de Menorca, el paper dels ajuntaments en aquesta transició, i valoram molt especialment l’experiència del Fòrum de la Societat Civil i el paper de les mobilitzacions socials, que sense dubte seran cada cop més decisives per influir en les polítiques públiques.
Intentem que el que s’ha aportat en aquesta revista, pugui contribuir al debat social, a la identificació de propostes concretes d’actuació, a l’anàlisi de la realitat a què estan obligades les administracions públiques. Els impactes del canvi climàtic a la vida de les persones i a la producció econòmica, cada cop són més evidents. Excepte els negacionistes d’aquest, que són els entusiastes defensors del llibertarisme econòmic i de maximitzar el model productiu vigent a les nostres illes, ja hi ha una certa consciència majoritària que no podem continuar amb aquesta manera de fer les coses. La DANA a València ha sigut una lliçó dramàtica per valorar com cal els reptes del futur que ens esperen.
