Hi ha causes que, de tan grans i complexes que són, es fan difícils d’explicar a la societat i aquesta acaba per no ser conscient del problema, o bé, fins i tot essent-ne conscient, no es troba el camí per a posar-hi remei.
A vegades, petits gestos posen a la vista de tothom una gran injustícia, com na Rosa Parks iniciant el final de la segregació racial als Estats Units, o moviments amplis com el dels insubmisos i els objectors de consciència que varen acabar amb l’abolició del servei militar obligatori a l’Estat espanyol. Exemples n’hi ha a poalades, alguns amb un recorregut més llarg i d’altres que tot d’una varen assolir els seus objectius. El que cal, però és conscienciació ciutadana i mobilització. Allò que està demostrat que no funciona és no fer res i deixar la solució en mans exclusivament dels governants.
En el cas de l’infrafinançament crònic que sofreixen les Illes Balears, digueu-ne com vulgueu: espoli, discriminació, mal finançament, robatori, injustícia… el que està clar és que els doblers que arriben de l’Estat cap aquí no basten per a tenir uns serveis públics de qualitat. I quan es compara amb els doblers que es generen en forma d’impostos, el greuge és més que evident.
Quan necessitam un pediatre, quan tenim alumnes en barracons, quan no tenim un transport públic mínimament eficient, quan no podem disposar d’infraestructures culturals o esportives de qualitat, no identificam l’arrel del problema en una manca de finançament. Tenim motius per pensar que en alguns casos s’han malversat doblers públics, o hi ha hagut corrupció, o tendim a culpar els nostres batles i dirigents autonòmics, però gairebé mai som conscients que, més enllà d’això hi ha un mal endèmic: no arriben els doblers que ens pertocarien. I no arriben principalment perquè se’ns considera una comunitat “rica” i això avala que els doblers vagin a comunitats “pobres”. I per altra banda, el sistema autonòmic actual no considera adient que cada comunitat administri els seus recursos, sinó que el pes de l’estructura del govern central segueix essent descomunal i necessita que el Govern central administri els recursos econòmics. És a dir, centralisme i desconeixement de la realitat.
Com que estam davant una qüestió de justícia, cal conscienciar a la ciutadania a tots nivells. Per això, aquesta campanya. Una campanya que anirà poble a poble, barri a barri, contactant amb entitats, amb persones i explicant-los que amb un finançament millor, la nostra qualitat de vida, la de tothom, millorarà. Que és necessari avançar en una descentralització real, no només de la gestió de les polítiques, sinó també en la recaptació i ús dels recursos econòmics.
Una campanya territorialitzada, explicant que no tenim tren de llevant però que a la península s’han fet milers de quilòmetres d’AVE que mai seran rendibles; explicant que a algunes Comunitats Autònomes els dentistes són gratuïts per als infants i aquí no disposam de prou metges per cobrir la demanda, especialment en temporada alta quan rebem una quantitat de visitants inimaginable a qualsevol altre territori; explicant que el govern d’aquí fa un esforç molt gran en educació però que no disposam de prou recursos per arribar a la mitjana de despesa en educació mentre a altres bandes els alumnes disposen dels darrers avenços en tecnologia a classe.
És una tasca complicada: termes com REB, finançament, despesa territorialitzada o inversions són mals d’entendre per la gent que no és economista. Per això cal posar exemples, detectar necessitats, crear consciència i generar mobilització a peu de carrer. Si no es fa així, no ho podrem canviar. La gent té el poder i és la gent qui ha d’empènyer per a canviar les coses.
Per això, des de fa uns anys ja existeix la Plataforma pel Finançament, liderada pel Cercle d’Economia i amb una àmplia representació de tota la societat civil de les Illes Balears. I per això, algunes entitats de la Plataforma s’han animat a anar un poc més enllà i han iniciat el grup promotor “Per un bon finançament”, amb l’objectiu que cali entre la població aquesta demanda i rebent en el seu primer mes d’existència el suport de més de 20 Ajuntaments d’arreu de les Illes, nombrosos partits polítics i entitats socials. L’objectiu d’aquesta campanya és explicar la realitat, fer caliu, mobilitzar i generar l’espurna per tal que qui ha d’escoltar, ho faci.
Vos hi esperam!
