Un quart de segle (llarg) dels Verds
Aquesta tardor passada s’han complert els vint-i-cinc anys d’ençà que es varen constituir formalment Els Verds de les Illes Balears. L’aniversari pot ser un bon pretext per fer una mirada enrere, sempre que tenguem present que l’acte del naixement administratiu marca un punt més o menys arbitrari d’una història que en realitat és un pèl més antiga.
Si haguĂ©s d’assenyalar un moment de naixement diria que va ser el de les eleccions generals d’octubre de 1989, a les quals s’hi va presentar una candidatura amb el nom “Els Verds/Llista Verda de les Balears”. L’encapçalava l’advocat laboralista Rafel Miquel i va obtenir uns gens menyspreable 8.751 vots (2,54%). D’on sortia, aquella llista? El nucli dels que feien aquell salt una mica apressat a la polĂtica era l’Assemblea per la Pau i el Desarmament (en un segon moment, assemblea Pacifista i Ecologista), que va destacar per la seva campanya contra les visites de vaixells de la VI Flota a la badia de Palma. Tota una novetat, llavors. Formaven part de l’Assemblea algunes persones que en anys successius varen ser cares visibles d’ Els Verds, com Joan Buades, Ă€ngels Fermoselle, Jordi LĂłpez o Margalida RossellĂł. Crec que mereixen, ells i un grapat mĂ©s, el tĂtol de “pares (i mares) fundadors”.
El maig de 1991 hi havia eleccions municipals i autonòmiques, i els resultats de 1989 alimentaven l’esperança de fer l’entrada a les institucions. Rafel Miquel va ser el cap de llista a Palma, i Joan Buades al Parlament. Una jugada bruta de Gabriel Cañellas, que va alçar el llistĂł electoral del 3% al 5% per a les autonòmiques va barrar el pas a la nova força: els 7.205 vots (2,63%) varen resultar insuficients. En tot cas, els Verds ja havien esdevingut un nou actor de l’escena polĂtica mallorquina. A partir de 1993, amb la candidatura de Josep Ramon Balanzat al Senat, tambĂ© ho eren a Eivissa.
El que llavors començaven a aportar Ă©s part fonamental de la vida polĂtica mallorquina i balear del quart de segle que ha vingut desprĂ©s: una nova concepciĂł de l’ecologisme, amb mĂ©s èmfasi sobre l’impacte global del model que sobre els topònims (mĂ©s parlar de moratòries i menys de “salvem”), i tambĂ© amb atenciĂł a qĂĽestions no estrictament territorials, com el consum de recursos, la motoritzaciĂł de la ciutat o el model energètic. TambĂ© hi aportaven un èmfasi en qĂĽestions de pau i de solidaritat internacional, i una exigència d’aprofundiment democrĂ tic. No es tracta, naturalment, de reclamar exclusivitats, ni de negar que d’altres recorrien un camĂ que els nous temps exigien, però tampoc no Ă©s fĂ cil negar que l’ecologisme polĂtic ha tingut un paper dinamitzador en el debat d’idees de l’esquerra del paĂs.
És difĂcil resumir un quart de segle, i fer-ho en poc espai. Hi renunciarĂ© d’entrada. ApuntarĂ© tan sols, com a dates per a història, el 1995, en què Josep Ramon Balanzat esdevĂ© el primer diputat autonòmic dels Verds (per la circumscripciĂł d’Eivissa, i en llista en solitari), i el 1999, en què dos diputats verds entren al Parlament de les Illes Balears: Joan Buades (per Eivissa i en la candidatura unitĂ ria de l’esquerra) i Margalida RossellĂł (per Mallorca, i en la candidatura Esquerra Unida-Els Verds). Margalida RossellĂł va ocupar, durant la legislatura 1999-2003, el cĂ rrec de Consellera de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. TambĂ© va ser l’any de l’entrada a les institucions locals i insulars, amb Jordi LĂłpez a l’Ajuntament de Palma i qui signa aquest escrit al Consell de Mallorca, a mĂ©s d’un grapat de regidors a altres localitats de Mallorca i Eivissa.
He esmentat un parell de coalicions electorals. Ho he fet mig de passada, però Ă©s el moment de dir-ho: la qĂĽestiĂł de les coalicions electorals ha estat el gran tema de debat intern durant aquest quart de segle. I ha estat, naturalment, el tema amb un major potencial de desgast i de fractura interna. Els Verds no hem estat, en això, molt diferent dels altres: no hi ha cap tema que tengui la capacitat de posar tensiĂł dins d’una organitzaciĂł polĂtica com el de les aliances electorals.
Hi ha un altre tema difĂcil, al nostre paĂs: el de l’articulaciĂł interinsular. Amb el naixement d’Els Verds de Menorca, Els Verds eren present a tot l’arxipèlag. Des de llavors, la dinĂ mica entre actuaciĂł unitĂ ria i projectes autònoms ha estat canviant.
Tornem a les coalicions electorals, perquè la història dels Verds de Mallorca Ă©s, des de 1998 (signatura de la coaliciĂł per anar a les eleccions autonòmiques com a Esquerra Unida-Els Verds), la de les seves coalicions electorals. A aquesta candidatura li va succedir, el 2003, la d’Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, un intent, finalment no reeixit, de conformar un espai estable i amb vocaciĂł estratègica del que llavors anomenĂ vem l’esquerra verda. De manera paral·lela, les eleccions generals servien per assajar propostes de coaliciĂł mĂ©s amples, conjuntes amb el nacionalisme progressista. El 2004 Els Verds varen formar part, juntament amb el PSM, Esquerra Unida i ERC, de Progressistes de les Illes Balears, que es va quedar a les portes d’aconseguir l’anhelat diputat (diputada: la candidata era Nanda Ramon) d’obediència no centralista al CongrĂ©s. Tots els observadors coincideixen a analitzar que l’objectiu s’hauria aconseguit sense l’atemptat d’Atocha i la conseqĂĽent marea de vots cap al PSOE de RodrĂguez Zapatero.
Progressistes va servir, en tot cas, per aplanar el camà cap a la coalició Bloc per Mallorca, que els mateixos quatre partits varen conformar per a les eleccions autonòmiques de 2007. El resultat va ser una nova legislatura de Pacte de Progrés, que també va ser la de la disgregació del Bloc: les coalicions, ho veiem, no són fà cils. Aquesta també legislatura va ser, pel que fa a la història dels Verds, la de l’aparició d’un nou actor: IniciativaVerds de Mallorca, fruit de la confluència entre Els Verds i Iniciativa d’Esquerres, un partit format sobretot per antics militants d’Esquerra Unida. Va ser precisament l’experiència de la dificultat de les coalicions la que va conduir la reflexió: no calia fer una nova aliança, ni un “espai”, ni un “pol”: calia un nou partit. Això és IniciativaVerds, nascuda formalment el novembre de 2010.
La resta de la història Ă©s mĂ©s propera i mĂ©s coneguda per al lector. IniciativaVerds es va presentar a les eleccions autonòmiques de 2011 amb el PSM, opciĂł repetida el 2015, aquesta vegada sota el nom conjunt MÉS per Mallorca. MÉS per Mallorca, en què al costat del PSM-Entesa i Iniciativaverds hi ha independents, tĂ© un carĂ cter estratègic i ja tĂ© un recorregut prou llarg i satisfactori. És, ara, l’aposta d’IniciativaVerds, la casa actual de l’ecologisme polĂtic a casa nostra.