Un nou escenari, una nova oportunitat?
Com a maniobra tĂ ctica, la mociĂł de censura de Pedro Sánchez s’insereix en un moment prou oportĂş. Torra canvia el govern i lleva tots els arguments als intents bloquejadors del govern Rajoy. El 155 ha de decaure necessĂ riament. La sentència del cas GĂĽrtel presenta al PP com una mĂ quina organitzada per aprofitar-se dels fons pĂşblics, per afavorir a grans empresaris amics, que a la vegada paguen el favor finançant de manera irregular al PP. L’allau de casos per tota la geografia espanyola ja ho feia evident, però la GĂĽrtel, a mĂ©s de ser la gota que vessa el tassĂł, ja implica del tot a la cĂşpula central del partit. L’asfĂxia democrĂ tica davant els casos de repressiĂł de polĂtics, cantants, piuladors, dirigents de moviments socials…I les enquestes presentant les futures eleccions com un duel entre PP i Ciudadanos, a la conquesta de l’espai mĂ©s irredent del nacionalisme espanyolista, ens configuraven un escenari del mĂ©s tenebrĂłs. I el PSOE caient en totes les enquestes, absorbit en la succiĂł del pou negre de la dèria espanyolista.
En la mociĂł de censura Sánchez planteja la possibilitat d’un altre terreny de joc. El que semblava impossible abans, aconseguir una proposta d’aliances de govern majoritĂ ries, es torna ara possible per ajuntar a totes les forces polĂtiques, fartes de no disposar del mĂnim aire democrĂ tic, que els permeti pensar com poden tirar endavant les seves polĂtiques. Col·loca al PSOE en una posiciĂł d’arriscada centralitat, però que el permet sortir de la trampa mortal a on s’havia ficat fins ara. La mociĂł Ă©s positiva pel fet en si de ser possible. Ho Ă©s tambĂ© pel nou tarannĂ que es visualitzĂ en el CongrĂ©s de Diputats. Ja no Ă©s l’escenari de l’Espanya disposada a combatre fins a l’extenuaciĂł a l’anti-Espanya.
És la possibilitat d’una Espanya democrĂ tica disposada a considerar la polĂtica i el diĂ leg. La que tĂ© capacitat per a reconèixer la realitat plurinacional d’Espanya. La que considera els 350 escons com iguals de legĂtims i que no existeixen els escons dels empestats. Poder visualitzar aquest debat en el CongrĂ©s, Ă©s la millor demostraciĂł de la fal·lĂ cia del discurs tremendista de l’espanyolisme ranci. No sĂłn estranys els histerismes de Ribera i els auguris tremendistes de la bancada popular i de Ciudadanos. Tota la seva estratègia en uns instants se’n va en orris. Els «populistes» i els «nacionalistes» donen suport a una possibilitat d’esperança. Obrin la porta a la polĂtica. Un alè d’aire saludable es percebĂ© a la Cambra i ho poguĂ©rem notar pels mitjans de comunicaciĂł que transmeteren en directe el debat. (Preneu nota dels que ho feren, i especialment dels que no ho feren).
SabrĂ gestionar Sánchez la complexa pluralitat que ha votat la mociĂł de censura? Com contraatacaran els poders fĂ ctics per a poder fer fracassar la seva gestiĂł? Com intentaran remoure les aigĂĽes internes del seu propi partit, per tal de tallar-li l’herba sota els seus peus? TindrĂ capacitat per obrir portes de diĂ leg i de proposta polĂtica amb Catalunya? SabrĂ pactar amb les altres forces el full de ruta polĂtic que ha de gestionar la transiciĂł fins a la convocatòria de noves eleccions generals? Hi haurĂ prou maduresa entre totes les forces votants de la mociĂł de censura, per aturar de manera conjunta les previsibles esperonejades de la dreta furiosa? TindrĂ Pedro Sánchez la capacitat i el valor de fer les propostes que necessita l’Espanya democrĂ tica i les nacions que formen part de l’estat?
Que cadascun ompli les travesses d’optimisme o de pessimisme a l’hora de contestar les preguntes. Ja tindrem temps de comentar-ho en els pròxims mesos. Ara tan sols intentem gaudir del moment. Que l’odi i la rancúnia es quedi en el camp dels nous inquisidors, dels nous falangistes, dels vells i nous oligarques que segueixen pensant Espanya, com la seva finca particular i que mai la plebs té dret a qüestionar la seva titularitat. Gaudiguem i xalem de l’actual moment. Que de les futures tempestes, ja hi serem a temps per a intentar estar a bon aixopluc.