Sembla que a les nostres Illes comença a haver-hi un ample consens, amb la idea que el govern central ens maltracta com a comunitat autònoma, des dels diferents angles del nostre finançament. És a dir que fa un repartiment injust de què ens dóna, sobre el conjunt de recursos que hi aportam. No vull aprofundir en aquest article sobre aquest vessant d’injustícia, perquè vull posar esment sobre un altre tema que a parer meu no està prou denunciat.
L’Estat ens pot perjudicar fent una mala distribució dels recursos i de fet totes les campanyes de denúncia des de les Illes van en aquest sentit. Però també ens pot perjudicar, i molt, si el conjunt de la recaptació que està a càrrec seu, queda molt per baix de què hauria de ser una recaptació pròpia dels anomenats «estats del benestar».
L’apartat d’ingressos del nostre pressupost autonòmic del 2018 es desglossa en quantitat i percentatges de la següent manera:
Del sistema de finançament autonòmic. 2.558’25 milions d’euros el 51%
De l’endeutament i dels préstecs. 947’89 « el 19%
Dels tributs cedits. 866’77 « el 17%
Altres aportacions. 295’74 « el 6%
Tributs propis. 205’11 « el 4%
Taxes i altres ingressos 135’07 « el 3%
El 71% dels ingressos depenen del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA), el 51% provenen de la recaptació general de l’Estat, mentre que el 17% dels tributs cedits i el 3% de les taxes vinculades als serveis cedits, són recaptats per l’Agència Tributària de les Illes Balears. Les altres aportacions que suposen el 6% són entrades de l’Estat o de la UE per convenis, fons europeus o altres conceptes. El minse 4% de tributs propis corresponen en major mesura al cànon de sanejament d’aigües i a l’Impost de Turisme Sostenible. Cal considerar que fa falta endeutar-se amb un 19% del pressupost d’ingressos, per tenir els diners suficients per garantir els serveis i seguir pagant l’endeutament anterior de la Comunitat.
Amb altres paraules, o retallam serveis bàsics als ciutadans (més del 75% de les despeses van a salut, educació, serveis socials, plans d’ocupació i habitatge), o els ingressos no ens basten per a mantenir-los i ens hem de seguir endeutant.
La clau del finançament està en el muntant dels ingressos del conjunt del sistema de finançament. I especialment en el 50% que rep la CCAA de l’IRPF recaptat a les Illes i del teòric 50% de l’IVA recaptat a les Illes. Sobre aquest tema estam totalment en mans de l’estat. Si l’estat recapta bé i suficient, ens anirà bé també a la CAIB. Si recapta poc i malament, també ens sortirem perjudicats.
Veim la recaptació real de l’Estat espanyol l’any 2016, segons l’informe anual de recaptació tributària, de l’Agència Tributària Espanyola:
Base imposable agregada en euros:
Renda bruta de les llars 684.194.000.000 €
Base imposable societats consolidada 105.927.000.000 €
Despeses abans d’IVA 489.107.000.000 €
Consums subjectes a imposts especials 71.983.000.000 €
TOTAL 1.173.301.000.000 €
Imposts recaptats en euros:
IRPF 69.949.000.000 € 10’22% base imposable
Societats 22.108.000.000 € 20,87% «
IVA 64.402.000.000 € 15’43% «
Imposts especials 20.012.000.000 € 27,80% «
TOTAL recaptat per tots els conceptes 184.798.000.000 € 15,75 % «
Des de fa temps els especialistes senyalen que l’estat espanyol és dels que tenen els impost nominals més alts de la Unió Europea, i en canvi és dels més baixos en recaptació real. La mitjana de la zona euro en recaptació impositiva en relació al PIB, està en un 9% per sobre de la de l’ Estat espanyol.
A les Illes Balears l’any 2016, l’Estat recaptà 3.724.123.000 €. Distribuïts de la següent manera:
IRPF 1.595.071.000 € 50% 797.535.500 €
Imposts societats 692.539.000 €
altres 159.523.000 €
IVA 1.127.169.000 € 50% 563.584.500 €
Imposts especials 17.954.000 €
Resta 131.687.000 €
TOTAL 3.724.123.000 € % A CAIB 1.361.120.000 €
I si comparam les següents dades:
ESTAT ESPANYOL % ILLES BALEARS %
PIB 2016 1.118.522.000.000 100 28.461.000.000 2’54%
Recaptació 2016 184.798.000.000 100 3.724.123.000 2’01%
Recaptació/PIB 184.798.000.000 16’56% 3.724.123.000 13’08%
Podem concloure que l’Estat espanyol recapta a les Illes una quantitat global inferior a l’aportació que fan les Illes al PIB espanyol. Si a les Illes Balears es recaptàs la mitjana de recaptació estatal, és a dir el 16’56% del nostre PIB, l’increment del 3’5% del PIB suposaria la quantitat de 996.135.000 €. Si a aquesta quantitat calculam la part de IRPF i IVA que seria el 73’09% del conjunt recaptat hipotèticament i li aplicam el 50% de finançament que correspondria a la CAIB, els ingressos que es perden per al nostre finançament són de 363.589.300 € anuals.
A parer meu es poden extraure una sèrie de conclusions:
– La poca recaptació global de l’Estat ens perjudica a tots. I de manera directa a la nostra capacitat de finançament autonòmic. La política demagògica de davallar imposts, i a sobre baixar els progressius i incrementar sols els indirectes, és injusta, empobreix a la majoria de la població, caba sent tremendament ineficaç i perjudica el finançament de les comunitats autònomes.
– Un Estat que recapta tan poc en proporció al seu PIB i en relació als estats de la UE, demostra que és un mal gestor. Acaba sent una hipoteca per fer avançar al conjunt de l’economia.
– Pel que fa a les Illes, xoca que els imposts recaptats estiguin per sota la mitjana del conjunt recaptat a l’Estat.
– I xoca que la nostra aportació al finançament autonòmic sigui de «solidaritat», quan estam recaptant menys que la mitjana estatal. Encara fan més escandalosos els abusos que patim en el nostre finançament autonòmic.
– L’explicació d’aquest desfasament pot tenir diverses explicacions:
* L’existència a les Illes d’una economia submergida més elevada que al conjunt de l’estat.
* Un pagament fiscal d’empreses que fan activitat a les Illes i paguen a altres comunitats.
* Falta de mitjans en la lluita contra el frau fiscal a les Illes.
* L’existència d’una imposició regressiva que recau en les rendes del treball a una comunitat a on tenim els salaris mitjans per sota de la mitjana de l’estat.
* Una intencionada política d’inspecció fiscal, que no vol investigar als grans capitals ni als circuits financers dels negocis.
* Un mecanisme de rutina de gestió tributària centralitzada, totalment al marge dels plantejaments econòmics impulsats per la CAIB, Consells i Entitats Locals.
El resultat del tot plegat és que ens centram a debatre com participam les comunitats autònomes en el repartiment del conjunt del pastís impositiu estatal, que és del tot correcte i necessari, però no prestam la deguda atenció a la lamentable política fiscal estatal que ens està empobrint a tots, o com a mínim, no està alimentant fiscalment com toca a la locomotora global del sector públic. Sense el necessari finançament, les Illes estan obligades a endeutar-se contínuament i oferir uns serveis públics de mínims.
L’actual sistema centralitzat de recaptació estatal és en sí mateix un dogal per a les possibilitats expansives de la nostra comunitat. Esper haver justificat l’enunciat del títol de l’article.
