Les prioritats que marcaven la nostra arribada al capdavant de la institució eren ben clares: fer del Consell de Mallorca una institució al servei de les persones on les polítiques socials encaminades al benestar integral dels homes i dones de l’illa fos el centre, proposàvem un Consell al costat dels pobles i ciutats fent del municipalisme l’expressió efectiva de la coordinació entre entitats locals i com a tercer gran objectiu la vocació de reforçar i recuperar la dignitat de la institució com a vertader govern de l’illa.
Cal ressaltar que els pressupost del Consell, amb una clara tendència a l’alça, han anat destinant any rere any una part importantíssima a les polítiques socials. Els pressuposts per a l’exercici 2019 ens situen en una xifra de 200 milions d’euros, una xifra històrica que ens permet classificar aquesta legislatura com la més social d’aquesta institució. Invertir en aquest departament repercuteix directament sobre el benestar de tota la societat mallorquina, especialment a les persones amb rendes més baixes i que tenen més necessitats. Hem treballat de valent en un nou enfocament no assistencialista de la inclusió d’aquelles persones més vulnerables a través de programes d’inserció social i revalorització de la persona. La concertació s’ha convertit en la senda a seguir pel que fa a la relació entre el Consell i la tasca feta per les entitats que treballen amb discapacitats i menors. El pla de lluita contra la pobresa i un augment exponencial en les ajudes d’urgent necessitat són mostra de les noves polítiques posades en marxa que tenen com a colofó el treball per a la inserció fet a través de programes com “housing first”.
Una de les fites més importants d’aquesta legislatura ha sigut el rescat del túnel de Sóller. Una reivindicació històrica que ha acabat definitivament amb el greuge que patien els habitants dels pobles de la comarca i tots els mallorquins i mallorquines, que veien com poder accedir a Sóller suposava un degotís d’euros.
La ignominiosa importació de fems d’Europa ha quedat ja en un mal son. Hem treballat per posar-hi fi i blindar totes les possibilitats amb la clara intenció de no tornar a ser mai més el femer d’Europa.
Aquesta legislatura hem treballat paral·lelament en el Pla d’Equipaments Comercials, la zonificació turística i el PIAT. Eines molt útils en l’aposta per un model manco sobredimensionat, saturat i desequilibrat. Un model més harmoniós amb la nostra terra, les seves peculiaritats, el seu comerç de proximitat…
La Llei de Camins i Rutes Senderistes ens omple d’orgull, una feina llarga i complicada però satisfactòria i que marcarà llum en un tema ja de per si històricament no resol en la titularitat i ús de camins públics.
En aquests anys, la legislatura ha estat la del suport total als pobles de Mallorca. Més de 80 milions d’inversions directes a municipis des del Departament de desenvolupament local. Una legislatura amb més recursos: culturals, patrimonials, esportius, turístics, d’associacionisme, igualtat i joventut…que mai. Línies de subvencions i ajudes que han permès la modernització i dotació d’espais, el foment de la vida associativa dels pobles, i el suport tècnic amb moltes iniciatives.
Aquesta legislatura hem donat passes decidides cap a la Igualtat entre homes i dones amb la creació de la Direcció Insular d’Igualtat i amb el Pacte Ciutadà per una Mallorca Lliure de Violències Masclistes. Hem posat en marxa la campanya “Mallorca té nom de dona”. Ara hem assumit les competències en igualtat i polítiques LGTBI per gestionar des de la proximitat les necessitats de les dones i del col·lectiu LGTBI.
Hem posat aquesta institució al lloc on li pertocava, assumint competències que per la nostra proximitat als ajuntaments de l’illa veuran reforçats els resultats en el dia a dia dels homes i dones d’aquesta terra i donant així al Consell el dret a ser plenament l’autèntic govern de l’illa.
I com que la lluita pels drets no s’atura, hem recuperat la carrera professional, com a dret fonamental dels treballadors del Consell de Mallorca.
Una legislatura que ens deixa un llistat llarguíssim d’accions començades: programes de recuperació del patrimoni, Museu Marítim, nous projectes culturals, Ruta de la Pedra en Sec, el 31D Diada de Mallorca, Aurora Picornell i Josep Maria Llompart, entre d’altres, anomenats Fills Predilectes, més places residencials per a persones majors, el català torna a ocupar el lloc que li correspon a la institució…
Molts projectes que sense la presència de MÉS no serien possibles, projectes que sempre han comptat amb la presència reivindicativa dels nostres consellers i conselleres, projectes que sempre han topat amb la lluita de totes i tots per fer-hi present l’accent ecologista, sobiranista i social del nostre projecte. Les utopies han de ser el nostre horitzó, la feina el nostre mitjà i el resultat l’orgull d’haver treballat amb pacte i consens per fer d’aquesta Mallorca nostra un lloc millor, i estem contents d’haver-ho fet perquè som plenament conscients que sense la nostra presència i persistència a la institució, Mallorca avui seria un lloc menys millor del que és.
