Miquel Ensenyat
President del Consell de Mallorca
Record el dia que vaig prendre possessió del càrrec i pens que, dos anys després, no m’ha fugit la il·lusió. Ben al contrari: em recordo a mi mateix dia sí i dia també que queden dos anys al davant. Dos anys de feina dura i intensa. Dos anys perquè tota la llavor que hem sembrat, i que anem regant amb constància i determinació, floreixi i doni el fruit que es mereixen els ciutadans d’aquesta terra.
Quan vaig arribar a la presidència del Consell de Mallorca em vaig trobar una institució apagada, invisible. El paper indubtable que mereix el que es considera l’Ajuntament dels ajuntaments havia estat relegat de manera absolutament intencionada al de segon o tercer plat per part de Maria Salom i del Partit Popular, que no creia en la institució. Per això, un dels primers compromisos que vaig assumir va ser el de retornar el prestigi i la notorietat que mereix el govern dels mallorquins i mallorquines.
A diferència de les altres illes, a Mallorca el Consell ha quedat a l’ombra del Govern balear. Però el govern que presidesc ha fet la feina pertinent per reclamar les competències que ens pertoquen per l’Estatut, i amb les que ja tenim, treballar a fons. Ens arremanguem per construir una Mallorca amb plena capacitat d’autogovern, amb plena capacitat de decisió i actuació sobre els principals eixos: social, econòmic, territorial i cultural. Volem poder regular els assumptes que tenen a veure amb el transport terrestre, amb l’agricultura o amb la promoció turística. Volem i podrem, perquè el compromís que hem obtingut del Govern de les Illes Balears i que prenem com a ferm i inamovible és aquest.
Durant anys, la majoria de batles han percebut el Consell com una entitat que reparteix maldecaps. Per a qualsevol ajuntament, tramitar un expedient al Consell és un suplici: ‘a veure per on em sortiran, quant de temps tardaran…’. Jo mateix he estat batle i ho puc certificar. Per això, i perquè en som ben conscient, feim feina en la modernització i l’agilitació dels expedients. Creure en el municipalisme també és això.
No oblidem que quan arribàrem el 2015 la situació era d’emergència social. Per això hem incrementat al màxim les partides econòmiques a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, que amb 176,9 milions d’euros, gestiona el pressupost més alt que ha tingut mai. Els pròxims 2 anys crearem 358 noves places per a persones dependents, el que suposa una inversió de 12 milions d’euros; ampliarem la Llar d’Ancians de General Riera i la de la Bonanova; i juntament amb la Conselleria de Serveis Socials del Govern construirem 2 noves residències, a Palma i Marratxí. Uns projectes que, a més, suposaran la creació de 400 llocs de feina.
En aquest sentit, no puc deixar de mencionar també les 754 places creades des de l’IMAS per a persones amb discapacitat i amb l’objectiu de reduir a la meitat les llistes d’espera.
Explic tot això perquè és ben cert que des del Consell de Mallorca fem feina per a les persones.
Sempre ho dic, i m’agrada repetir-ho: la democràcia és que la igualtat d’oportunitats estigui garantida per a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició. Perquè crec fermament en la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, independentment del seu origen, classe social i circumstància.
I, per davant de tot, els fets: 33 milions d’euros més destinats a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials que els darrers pressuposts de l’equip de govern de Maria Salom. Creiem ferm i gestionem en conseqüència.
Si es tracta de fer balanç, emperò, vull remarcar també l’esforç fet d’inici en fer conselleries tripartites per evitar les tan temudes “capelletes”. El nostre pacte funciona. Els pactes, encara que a alguns els costi d’entendre perquè no creuen en el diàleg i en l’entesa, funcionen.
Queden dos anys per endavant. Salut i feina.
