Des de les pàgines de l‘Altra mirada també ens hem volgut sumar a la campanya per un Bon Finançament, dedicant un número 
extraordinari, el número 72 del mes de maig, íntegrament a l’endèmica polèmica del nostre finançament autonòmic.
El grau de consciència entre la ciutadania de les Illes sobre el mal finançament que patim històricament va creixent cada any, encara que el President Rajoy ni se’n doni compte, com ha demostrat en el seu viatge llampec per Mallorca.
Fa dos anys es va constituir una plataforma de 65 entitats cíviques que ha jugat un paper important en l’increment de la consciència ciutadana davant aquest espoli patit pel nostre poble. Però també s’ha aixecat la veu des de les institucions autonòmiques, insulars i municipals i des d’entitats com col·legis professionals, la Universitat, patronals, sindicats, organitzacions culturals i ciutadanes en general. Els mitjans de comunicació es fan ressò de forma habitual cada cop més d’aquest problema. Però cal seguir treballant en aquesta direcció i convertir aquesta consciència ciutadana sobre el mal finançament en indignació i mobilització, si volem que les nostres peticions arribin a Moncloa.
És per això que un grapat d’organitzacions socials, culturals, sindicals i patronals, de les que Fundacions Darder Mascaró hi forma part, posaren en marxa la campanya Per un Bon Finançament. Trobareu el seu manifest fundacional i tota la informació a www.bonfinançament.com.
No és casual que aquestes entitats engeguessin la campanya per un bon finançament aquest any. En el 2018 el Gobierno ha posat en marxa la negociació d’un nou model de finançament, que per cert havia d’estar resolt el 2014, i que ens perjudica especialment. Les Illes Balears estan entre les tres primeres comunitats autònomes que més aporten al sistema i passem a la vuitena posició com a perceptors de recursos per habitant.
La primera fase d’aquesta negociació que s’ha fet a través d’una comissió tècnica ha conclòs amb un projecte de futur que no recull cap de les propostes fetes pel negociador en nom del Govern Balear, Sr Guillem López Casasnovas, i que ens deixa en pitjor situació de què ara tenim.
Però el nostre finançament no és dolent tan sols per aquest concepte, sinó per què des de l’estat encara no s’han abonat ni el 50% de les inversions estatutàries que se varen decidir a la darrera redacció de l’Estatut d’autonomia el 2007, o per qué els darrers deu anys hem estat a la cua de les inversions que l’estat ha fet als pressuposts generals de l’estat, o per què mentre patim un deute milionari com a conseqüència, entre altres coses, de la transferència d’unes competències (especialment sanitat i educació) molt mal dotades, l’estat se’n desentén i per posar solament un exemple més, mentre AENA ingressa anualment uns beneficis dels aeroports de les Illes de 200 milions, no té cap retorn.
Així mateix la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia recolleixen el reconeixement de la insularitat i en conseqüència la necessitat d’assumir per part de l’Estat l’assumpció dels costos d’insularitat i plurinsularitat que patim. Per això fa dècades que esperem l’aprovació d’un Règim Especial que no acaba d’arribar. Ara el Ministeri d’Hisenda té damunt la seva taula una darrera proposta del nostre Govern, consensuada amb la societat civil. I cal que pressionem al màxim per aconseguir l’aprovació d’aquesta.
I per últim l’anomenada llei Montoro t’he ofegat els nostres Ajuntaments que disposen de superàvits entorn dels 500 milions d’euros i que no poden gastar en determinats conceptes que són prioritaris pels ciutadans dels muncipis i que l’esmentada llei ho impedeix.
Aquesta situació és especialment greu per què per una part l’Estat es desentén de l’ensenyament, la sanitat i les polítiques que té transferides a les comunitats autònomes i per una altra no transfereix els doblers necessaris per poder-les cobrir dignament. D’aquesta forma no solament ofega les comunitats autònomes sinó que debilita l’estat del benestar.
Mantenir un govern autonòmic, insular i municipal a les nostres Illes, però sense el finançament imprescindible per poder cobrir les necessitats de la ciutadania a més de suposar un greu espoli als ciutadans i ciutadanes, és una desautorització de les nostres institucions. Sense un bon finançament no hi pot haver autogovern.
Necessitem un bon finançament per cobrir les necessitats del nostre poble, les reivindicacions que fan molt encertadament les entitats ciutadanes però que és impossible que surtin dels nostres pressuposts si no hi ha finançament adequat. Si volem mil milions per educació, una sanitat ben dotada, que el tren arribi a Artà, energies renovables, cobrir dignament la dependència o aquelles coses que els nostres Ajuntaments voldrien fer i no poden per culpa d’en Montoro o rompem el nucli gordià de la manca de finançament o ens barallarem entre nosaltres pel repartiment de les misèries.
