Lobby de Dones de Mallorca
Després de dos anys de govern de progres, des del Lobby de dones volem fer un balanç de què han estat aquests mesos en relació al principi d’igualtat entre dones i homes a la nostra comunitat, mesos que ens han dut algunes bones notícies, i algunes promeses i objectius que encara no han estat assolides i que considerem important que es facin realitat en els dos anys que queden de legislatura.
Si alguna cosa esperem d’un govern progressista, és que la igualtat real entre dones i homes sigui un eix fonamental de les seves polítiques, i que la lluita contra el masclisme i contra la violència de gènere siguin prioritats indiscutibles.
Així doncs mirem com queda el balanç.
El de 4 d’agost de 2016 es va publicar en el BOIB la Llei 11/2016 de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes, llei ja redactada i presentada a la cambra autonòmica durant el període parlamentari 2007-2011 i que no va superar la tramitació al Parlament amb els vots en contra el Partit Popular i Unió Mallorquina.
Una vegada més es posava de manifest, la manca de consens entre els partits polítics per assolir un acord de mínims sobre tots els temes relacionats amb les dones. Això és una cosa que el Lobby de Dones va estar reclamant des de la seva constitució, amb pocs resultats avui en dia.
L’argumentació del «no» es basava en la validesa de la Llei 12/2006 de 20 de setembre per a dones, obsoleta i amb un articulat en alguns casos ofensius, com el que deia que l’accés de les dones a les llistes dels partits fosi subvencionat.
Aquesta llei d’igualtat, inclou per primera vegada un règim de sancions, mesures imprescindibles per obligar el seu compliment. Això pot semblar insultant a una llei d’aquestes característiques, però la naturalesa “suau” d’altres lleis en aquesta matèria, ha demostrat la seva necessitat.
Introdueix la transversalitat com un eix d’acció per executar polítiques d’igualtat a cadascun dels departaments de govern: Educació, Ocupació, Afers Socials, Salut… Tots els implicats amb objectius específics.
L’adscripció de l’Institut Balear de la dona a la Conselleria de Presidència, és una primera passa en aquest sentit, si bé des del Lobby sempre hem reivindicat que estigués adscrit a Presidència directament, així s’asseguraria la tan difícil transversalitat a més de veure incrementada la seva presència i influència en les polítiques governamentals.
El Consell de Govern aprova en novembre 2016 El Pla de Mesures contra les violències masclistes 2017-2020, emmarcat en el Pacte Social contra la violència masclista, que implica transversalment a totes les conselleries, a través de 6 línies estratègiques, 23 objectius i 135 mesures a desenvolupar, amb una dotació pressupostaria fins a l’any 2020 de 13,6 milions d’euros.
En aquest mateix sentit, impulsat per l’Institut Balear de la dona, es va signar el Pacte Social contra la violència masclista, resultat del consens aconseguit amb diferents administracions del Govern Balear i moltes organitzacions socials. També considerem un avanç en el reconeixement de drets l’aprovació de la llei 8/2016, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar la LGTBIfòbia.
Però més enllà d’aquests èxits, que són molt importants, el Lobby de Dones, com a organització que té com un dels seus objectius incidir en les polítiques públiques per aconseguir la “no “discriminació de les dones en qualsevol àmbit, ens agradaria fer arribar a través d’aquest article, una sèrie de reivindicacions que encara resten per resoldre.
La figura de l’Institut Balear de la dona com a líder en polítiques d’igualtat, està devaluada. Aquesta ha estat una constant al llarg de les diferents legislatures, llevat de la seva creació l’any 2000.
La percepció general és que es tracta tan sols d’una administració de serveis per a les víctimes de violència de gènere.
Per tant, s’hauria de revisar el seu paper i si cal modificar la llei que regeix el seu funcionament i si calen els seus estatuts, per tal d’augmentar les seves competències i protagonisme.
Precisament ara, que s’està en procés de transferències als Consells Insulars, és ben necessari deixar clar el paper de l’Institut Balear de la Dona, com a organisme autonòmic que hauria de ser qui garanteixi la igualtat entre les illes en tots els temes relatius als drets de les dones, a més de ser el responsable de la formació i capacitació del personal de l’Administració en temes d’igualtat i altres qüestions que s’han d’especificar, però mai afeblir aquest organisme, en tot cas donar-li més categoria administrativa, més pressupost i més lideratge.
Como resultat de la situació actual la visibilitat de les mesures adoptades és minsa, es redueix a l’àmbit de les persones que estan directament involucrades i sensibilitzades per les polítiques d’igualtat.
I totes sabem que si alguna cosa no es veu, no existeix.
La comunicació i la pressió per part de les institucions és un instrument de vital importància per a la percepció i sensibilització de la ciutadania.
Probablement si algú pregunta a una enquesta quin és el principal problema a la nostra Comunitat, la resposta seria que la corrupció, oblidant les 6 dones que l’any passat varen ser assassinades a les Illes Balears pels que deien estimar-les.
Utilitzar els mitjans de comunicació de titularitat pública per a transmetre valors feministes, sorgeix com una necessitat immediata.
Tenim un Pacte Social contra les violències masclistes, amb una sèrie d’objectius que no sabem si es van aconseguint, és precís un seguiment constant i públic.
Les Webs institucionals no donen informació suficient i d’altra banda no és una cosa que s’utilitza generalment per a obtenir-la.
Es fa necessària una millor transmissió de la informació
La coeducació que sabem és el principi de la fi dels rols de gènere, no està implementada en el camp de l’educació. Quant de temps?
Crear una defensoria de la igualtat, ens proporcionaria un instrument útil contra la violació dels drets de les dones i especialment una font d’informació per a aquelles que no saben que els tenen, i a més a més seria una advertència clara per aquells / lles que atemptin contra aquests drets.
És el moment també de regular mitjançant una llei, la no discriminació salarial per raó de sexe. En el context d’un mercat laboral devaluat fins als límits amb la darrera reforma laboral, les dones pateixen la part pitjor.
Per acabar, sembla necessari una revisió de la Llei 1/2004 de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, una llei estatal, pionera en el món en aquesta matèria, però que davant les noves situacions que es donen i el coneixement de les seves debilitats, hauria de ser modificada en alguns aspectes, especialment en l’àmbit d’aplicació, ja que hauria d’incloure totes les violències contra les dones, que no es produeixin en el context de la parella.
I fer el desenvolupament de la nostra llei d’igualtat, amb doblers i personal suficient, sobrepassi la retòrica normativa.
Tot i això, el balanç d’aquests dos anys és positiu, encara que sempre demanarem més, per assolir la plena igualtat.
És el nostre objectiu: el feminisme exigeix més que declaracions o celebracions, exigeix el màxim compromís pressupostari per part de tot el govern, ho ha d’impregnar tot, perquè és el compromís amb la justícia i el benestar general, de cap manera limitat al de les mateixes dones.
Sabem del cert que aplicar els valors d’aquesta teoria alliberadora, representa una vida més digna per tothom.
