La crisi de la COVID19 va agafar la nostra societat a les portes d’una nova temporada turística i en uns moments en què el debat polític i social estava centrat en els efectes mediambientals i socials d’aquesta activitat sobre el nostre país. També ens va agafar en una conjuntura en què l’economia de Balears començava a frenar després d’uns anys de creixement econòmic extraordinari. Un creixement que, a causa de les reformes laborals impulsades pel PSOE i el PP els darrers anys, no havia suposat prou millores en el salari de les treballadores i els treballadors. Si a això hi afegim la gran pujada del preu de l’habitatge dels darrers anys, també vinculada al turisme, ens trobam que la situació anterior a la COVID19 no era paradisíaca.
L’esclat de la pandèmia ha posat en evidència, més que mai, la feblesa d’un model econòmic basat en el monocultiu turístic. Un model que deu molt a la manca de sobirania que tenim com a país sobre els nostres recursos econòmics. Les nostres institucions d’autogovern no poden destinar els recursos necessaris a diversificar la nostra economia, i qui sí que n’hi podria destinar -l’Estat- ni hi és ni se l’espera. Sense sobirania fiscal i sense un Règim Especial per a les Illes Balears -REIB, que permeti a les empreses d’aquí funcionar en igualtat de condicions amb les de la resta del món no hi ha diversificació possible, cal que en siguem conscients.
Les conseqüències d’aquesta situació són ben conegudes i les hem vist a l’Ajuntament de Palma. D’un dia per l’altre la nostra -fràgil- economia s’ha volatilitzat. Persones que estaven a l’atur i havien acabat la prestació no s’han pogut incorporar a la feina; d’altres l’han perduda o s’han hagut d’acollir a un ERTO –expedient de regulació temporal d’ocupació, (no tots l’han cobrat encara). Han sortit els efectes de l’economia submergida i precària. Una catàstrofe social sense precedents. I, com sempre, els serveis socials han d’acudir al rescat.
Perquè la gran diferència entre aquesta crisi i la de 2008 és que aquesta vegada sí que hi ha hagut governs que han sortit al rescat de les persones. Des de l’Ajuntament de Palma hem posat les persones al centre i obert de bat a bat les portes de l’Administració a qui més ho necessita, a les situacions més vulnerables. Per això, hem impulsat diferents paquets d’ajudes socials i econòmiques. S’ha fet un gran esforç per oferir suport a persones i famílies amb infants amb necessitat d’ajuda per pagar el lloguer, la llum, l’aigua, el menjar o les medicines. El gruix d’aquesta tasca ha recaigut en l’àrea de Benestar Social.
L’esforç econòmic de l’àrea, gràcies també a les aportacions extraordinàries de l’Estat, la CAIB i del Consell i a l’alliberament de recursos procedents del fons contingència municipal, ha estat extraordinari. Només en ajudes econòmiques, en aquests mesos i fins al 17 de juny s’han donat 13.647 ajudes a 6.123 famílies per un valor de 3.458.258,52 euros. Això implica un augment del 206% respecte al mateix període de l’any passat, que en data de 17 de juny de 2019 havíem ajudat a 2.009 famílies per un total de 1.130.187.59 €.
Per fer front a l’augment de la demanda s’han incorporat 13 nous professionals al departament. A més, des dels serveis socials de l’Ajuntament s’han tramitat unes 1500 sol·licituds de la Renda Social Garantida Extraordinària que ha posat en marxa la Conselleria de Serveis Socials.
Durant aquest període també s’ha reforçat el repartiment de menjar a domicili, que ara també inclou famílies, i a finals de maig s’havia arribat a 813 llars, 113 més des que començà el confinament. El servei ha arribat des de principis d’abril a 31 llars amb menors. Per altra banda, el dispositiu per comprar i dur medicaments i aliments a les cases que ho necessitaven ha donat servei a 30 llars.
Durant el confinament tots els centres municipals de serveis socials han funcionat amb els equips de guàrdia per atendre les situacions d’urgència i redirigint les necessitats d’acompanyament. El Servei d’Ajuda a Domicili ha tengut 1.044 casos en seguiment a diari, amb 147 usuaris que han demanat suspendre’l temporalment i als quals s’ha continuat fent un seguiment telefònic mentre els familiars en tenien cura.
Els casals d’autonomia i centres de dia han estat tancats i s’ha fet un seguiment personalitzat, cada dia, als 205 usuaris. Se’ls han oferit els serveis complementaris de menjar a domicili. En aquesta fase de la desescalada ja funcionen al 50% i el 50% restant continua rebent assistència a domicili.
D’altra banda, els educadors socials han estat en permanent contacte amb les famílies amb infants i joves per fer-ne un seguiment i acompanyar-los en el confinament. Ara van reprenent les tasques per a les activitats d’estiu, cal compensar les desigualtats que ha provocat el confinament en el seguiment educatiu dels infants, per barreres digitals o idiomàtiques, i mancances en la conciliació o habilitats parentals.
Finalment, una de les experiències més positives d’aquesta etapa ha estat el servei d’emergència per a 50 persones sense sostre al Poliesportiu de Son Moix. La seva estada en aquest espai ha permès que una part d’ells hagi iniciat processos d’inserció social que els permetran accedir a ajudes socials (Renda Social, Ingrés Mínim Vital) i a l’habitatge. Ha estat una oportunitat de generar canvis i rescatar persones del carrer.
Tota aquesta tasca ha estat possible, i no em cansaré de dir-ho i d’agrair-ho, gràcies a la implicació de totes les treballadores i tots els treballadors dels Serveis socials, que són un gran equip humà. I també malgrat la precarietat econòmica en què viuen els Ajuntaments, sotmesos encara a unes regles de despesa -la famosa Llei Montoro- que ens limiten l’endeutament i l’ús dels superàvits municipals, que haurien d’anar destinats íntegrament a finalitats socials i de reactivació econòmica. Una normativa que en aquest moment sembla de fa un segle i que, ara més que mai, cal derogar per garantir que tots els recursos públics estiguin destinats a rescatar persones. Perquè des de MÉS-Estimam Palma volem que aquesta crisi no la paguem els de sempre.
