A la ciutat d’Eivissa hi ha una excessiva dependència de les ONG (religioses o no) a l’hora d’oferir una correcta atenció primera als exclosos socialment, o en risc d’estar-ho. El treball del voluntariat sempre serà benvingut, no només pel que sumen en esforços si no també pel plus de motivació que transmeten i el benefici que suposa per a la societat en el seu conjunt poder comptar amb ells, però per a un govern progressista com el nostre, és primordial intentar assumir i liderar totes les actuacions que es facin en benefici dels menys afavorits i no deixar que el pes recaigui en gran part sobre les esquenes de les organitzacions no governamentals.
Foto: Noudiari Joan Ribas en roda de premsa
La veritat és que la dolorosa diferència que es dóna en despesa en Serveis Socials en els municipis de la nostra illa en comparació amb la gran majoria Ajuntaments de l’estat, més sagnant encara si ens mesurem amb els que tenen un PIB per càpita similar al nostre, suposa trobar-nos que portem un retard de dècades en infraestructures i dotació de serveis. A dia d’avui a Eivissa tenim pocs recursos d’habitatges d’emergència per donar resposta a la situació en què es troben molts dels nostres conveïns, i una inversió municipal que -malgrat que venim augmentant la partida pressupostària aquests dos últims anys-, encara es troba lluny de la ideal per poder assegurar que qualsevol ciutadà d’Eivissa, o transeünt, que ho requereixi, trobi la resposta adequada a la seva necessitat. Considerem que és la nostra obligació treballar perquè tots els habitants del nostre municipi vegin assegurat el dret bàsic a tenir un sostre sota el qual aixoplugar-se i els mitjans mínims per poder portar una vida digna.
Una crisi que ha castigat principalment als que menys tenen, i el ‘èxit’ del nostre model de turisme d’alt standing, èxit que no s’ha vist reflectit en l’augment de la renda d’un tant per cent elevat dels habitants del municipi i que ha elevat el cost de la vida a nivells difícilment assolibles per a moltes famílies, han provocat que cada vegada siguin més els que per una raó o una altra estan sense habitatge, no troben res assequible per llogar, o el que és pitjor, estan en perill de perdre el que ocupen.
Les últimes dades referent a això situen al nostre municipi com un dels més cars de l’estat espanyol tant en venda com de lloguer, l’accés a un habitatge residencial és gairebé missió impossible per a una part important de la nostra societat, i a causa d’aquestes circumstàncies persones que fins fa uns anys estaven lluny de donar el perfil de persona en risc d’exclusió social s’han vist abocats a viure en infrahabitatges o directament al carrer. A Eivissa existeixen assalariats als quals els resulta impossible accedir a un habitatge, el sense sostre amb treball.
És evident que les polítiques bàsiques a dur a terme han de ser les que facilitin que cap ciutadà tingui la necessitat d’acudir a Serveis Socials per rebre ajuda, però ja sabem que perquè aquestes siguin efectives han de ser polítiques de llarg recorregut i trigaran encara en donar el fruit necessari. D’altra banda, l’absència de certes competències que ens facilitarien la tasca i també certes limitacions legals a l’hora d’elaborar els nostres pressupostos tampoc ajuden que la situació canviï tot el ràpid que tots voldríem.
Les bases d’aquestes polítiques a un parell d’anys vista ja les hem sembrat, tenim un important projecte per posar al mercat centenars de HPOs en règim de lloguer assequible, esperem que amb la nova llei d’habitatge es pugui començar a sancionar els propietaris que mantenen pisos buits, però aquí i ara estem amb un problema al qual haurem de donar resposta des de la perspectiva dels Serveis Socials, i haurà de ser una resposta que tingui en compte les especials característiques del nostre municipi.
Des del minut un de la legislatura vam començar a teixir la xarxa assistencial necessària perquè el problema dels sense sostre, el ‘sensellarisme’, no desbordi els pocs serveis amb què comptem de moment. A més de reforçar les nostres Unitats de Treball Social i el servei de UES (actualment gestionat per Creu Roja), aquesta xarxa ha de tenir diversos centres especialitzats en l’atenció de totes aquestes persones que estan als llimbs de l’exclusió social o en risc de caure en ella, i per aquest 2017 tenim projectat l’inici de les obres d’un Servei d’Acollida d’Alta i Mitjana Exigència per a unes 35 persones.
Aquest centre estarà ubicat en una populós barri de la nostra ciutat i estarà dirigit a donar resposta puntual i d’emergència al perfil de persona sense sostre en la qual no concorren més problemàtiques que la de haver-se quedat sense feina o sense casa on viure. Un servei que es vora complementat amb un Centre de Baixa Exigència a nivell insular que s’espera construir en un termini màxim de dos anys en un solar del nostre municipi, És Gorg, on donarem resposta a la imperiosa necessitat d’atendre als sense sostre amb perfil de baixa exigència, sense sostre amb problemàtiques associades amb l’alcohol, consum de drogues o malaltia mental.
És molt important que els dos recursos estiguin en ubicacions diferents perquè l’atenció sigui l’adequada i no caure en l’error que ja s’ha produït en altres llocs de l’estat en el qual han mesclat perfils d’usuaris en un mateix espai, la qual cosa a més de crear situacions conflictives no han donat la resposta adequada perquè les persones que els han d’utilitzar puguin prendre el camí de reingrés a la societat de la qual s’han vist exclosos.
