T3 La crisi de Felanitx explicada al món exterior

El pacte PI-PSOE-Bloc per Felanitx va acabar d’explotar quan a finals de setembre el regidor socialista Joan Aznar va passar al grup mixt, sense renunciar a les seves àrees de govern, i el batle del PI Jaume Monserrat va destituir els altres tres regidors socialistes de les seves respectives delegacions de batlia. A continuació, el Bloc va donar el pacte per mort i els tres regidors del Bloc varen renunciar a les seves àrees de govern per no quedar a un equip de govern amb el PI, el regidor trànsfuga i algun tipus de suport del PP, extern o agafant àrees de gestió. Era la decisió menys dolenta, com és fàcil d’entendre. Seguidament, el PI, el PP i Aznar varen constituir una nova majoria, assumint, com a mínim davant la galeria, bona part dels projectes del pacte defenestrat.

Què hi havia darrere aquest regal a tots els que creuen que l’exercici de la política és un desastre i una vergonya? Doncs, molts de motius per reforçar aquesta idea. Primer de tot, pugnes internes dins l’agrupació socialista de Felanitx, on tothom ha estat aliat i enemic de tothom fins al ridícul. En segon lloc, una doble pugna també personal entre una regidora del PI i una del PSOE i entre el batle Monserrat i el regidor socialista Xisco Duarte, sobretot per sortir a la foto. I en tercer lloc, un any llarg de gestió al ralentí en les seves àrees de govern, sense projectes nous i sense resoldre el dia a dia dels problemes de la gent. Dit d’una altra manera, la crisi no ve per desacords polítics o pressupostaris, normals i fins i tot enriquidors dins una mateixa formació o entre formacions. No, tot plegat insubstancial i de molt baix nivell. Una vergonya, tal qual.

I el Bloc? Després de les eleccions del 2019, PI i PSOE varen fer pagar molt car al Bloc haver estat el germà gran del pacte de la legislatura 2015-2019 i la pèrdua de dos regidors amb un prepacte entre ells dos. Va ser més un pacte de dos més un que un pacte de tres. La sortida de Joan Xamena, responsabilitzant-se dels mals resultats de les municipals, va deixar el Bloc debilitat en la negociació. Ara bé, durant aquest any i mig de legislatura, les dues regidores i el regidor del Bloc han fet feina de valent i s’han mantingut al marge del reality show dels excompanys d’equip de govern. Enfeinats, espantats i una mica empegueïts. Destaca la feina d’Isabel Montero a Serveis Socials en aquests moments tan difícils. Ara s’ha demostrat que tenir el Bloc al timó de l’Ajuntament va ser la clau de l’estabilitat i de les fites assolides de la legislatura passada.

Evidentment la sortida de Joan Aznar del grup municipal socialista de Felanitx i el seu pas al grup mixt, convertint-se en un trànsfuga, i la posterior destitució dels altres regidors socialistes per part del batle de Felanitx Jaume Monserrat suposen un gir a la dreta del PI aprofitant les desavinences personals, però és més conseqüència que causa de tals desavinences. Segur que bona part del PI en tenia ganes i que hi ha interessos inconfessables que han empès en aquesta direcció, seguríssim, però el pacte inicial PI-PSOE-Bloc podia haver acabat la legislatura senzillament donant continuïtat a la tasca del pacte de la legislatura passada si PI i PSOE s’haguessin aplicat a la feina de resoldre els problemes del dia a dia en lloc de lluitar pel protagonisme.

En síntesi, el consistori de Felanitx ha mostrat la pitjor cara de la política als seus ciutadans, precisament en un moment en què caldria rigor i més actitud de servei que mai. El Bloc paga una part dels plats romputs d’una crisi que no ha provocat i l’Ajuntament de Felanitx tomba a la dreta. Una vegada més, toca reconstituir l’espai de l’esquerra que vol canvis i esperar que l’esquerra que no en vol també es refaci.