Maria Ramon -Esporles Malen Perelló -Llubí
Joan Verger- Montuïri Joan F. Canyelles -Marratxí
Equip de redacció
Què vos va motivar a participar en política municipal?
Maria Ramon –Esporles: Després de participar en moltes coses que es feien al poble, de ser jugadora de bàsquet, de participar en el club de bàsquet i a l’Esplai, i també al Casal de joves… Finalment se’m va demanar participar de les llistes del PAS-PSM i vaig decidir, no sé com, acceptar i finalment ser regidora. Fins que no m’ho demanaren no m’ho havia plantejat mai.
Malen Perelló –Llubí : Jo més o menys igual. Fa molts d’anys que tenc inquietuds i que volia veure si podria fer qualque cosa més pel poble. A 24 anys, quan m’hi vaig posar, governava la dreta i érem molts que teníem ganes de fer coses diferents pel municipi.
Joan Verger- Montuïri: Jo, com na Maria. Crec que va ser perquè vaig començar a participar de moltes associacions i col·lectius i vaig arribar a veure que si volia fer qualque cosa més per Montuïri, la millor manera era estar a l’Ajuntament. Per això vaig fer la passa cap a la política municipal, sí.
Joan F. Canyelles –Marratxí: A jo el que més em motivava era el fet de fer feina a prop dels veïnats, amb contacte amb les seves necessitats. De fet, igual que molts, vaig començar des de baix, amb la Federació de Veïnats de Marratxí. Allà anàvem aportant cadascú el que podia fins que ha resultat que jo he estat batle i he pogut també aportar la meva part des de l’Ajuntament.
Com heu viscut aquests quatre anys?
Maria Ramon: Ha estat una experiència molt positiva, la millor que he tengut mai. Ser la batlessa del teu poble és del millor que et pot passar. Ser batle o batlessa d’un municipi i estar sempre exposada a la gent, estar sempre pendent… És una cosa positiva, la gent sap que ets propera. És molt gratificant. T’aturen pel carrer, però sovint és per fer-te preguntes o per coses bones. El ‘feedback’ entre polítics i ciutadans és el millor de la política municipal, sobretot als pobles.
Malen Perelló: Sí, jo també destacaria la feina que hem fet des de l’Ajuntament, però també les ajudes que ens ha donat el Consell i que ens ha permès arreglar el poble. A més, hem gaudit molt de fer feina, i ara hauríem de repetir i veure si la gent està contenta del canvi que s’ha fet.
Joan Verger: A Montuïri ha anat molt bé. Sobretot, hem hagut de fer molta, molta de feina, de manera que ha estat intens. Hem provat d’estar a prop de les ciutadanes i ciutadans del municipi, de renovar la forma de funcionar de l’ajuntament i d’estar atents al que ens deien.
Joan F.Canyelles: A Marratxí han estat quatre anys molt intensos. El primer que he vist, tot i que ja ho sabíem, és que Marratxí és molt complicat. Tenim molts de nuclis, població dispersa. En general tot ho hem viscut d’una forma molt positiva, però sí que és cert que hem topat amb alguns entrebancs i lògiques de la mateixa institució i hem vist que no sempre poden funcionar per donar resposta a les necessitats dels ciutadans.
Quina és la principal iniciativa que heu pogut tirar endavant?
Maria Ramon: No és una de les coses que més es veuen, perquè quan parlam d’aigües i de canonades sovint fas coses que estan sota terra. Després de la sequera, decidirem fer un dipòsit nou, renovar les canonades, augmentar la consciència… És una feina petita, que no es veu, però que n’estic molt orgullosa. Aquestes sequeres són cícliques i com a municipi necessitam estar preparats per a després no haver-nos de lamentar. Els ciutadans compleixen fent un bon ús del recurs i nosaltres com a ajuntament també hem de respondre. Ja dic, no é el més vistós, però és del més necessari i del que més perdurarà.
Malen Perelló: A Llubí és clarament l’escoleta. Ja hem posat la primera pedra. Encara no està feta, però poder veure que serà possible tenir-la ens ha engrescat molt a tots. Ah, i per descomptat la Farinera. Aquest sí que és un projecte que hem pogut posar en marxa i acabar i n’estam molt orgullosos. També estam molt orgullosos, en matèria de serveis socials, dels programes d’envelliment actiu i l'”aprendre enganxa”, de suport educatiu. Hem vist que la gent ha respost molt i això motiva
Joan Verger: A jo em costa dir-ne una per una cosa concreta, perquè hem complert el 100% del nostre programa electoral i fins i tot hem pogut fer més coses pel poble que no dúiem al programa. Hi hem fet molta de feina i hi hem hagut de posar molta imaginació i molta il·lusió, però hem complert i estic molt content de tot el que s’ha fet.
Joan F.Canyelles: El que més, el Centre de Dia de Pòrtol, que té 25 places. En general, destacaria tot el treball social que hem fet al municipi., el treball comunitari i la millora dels serveis socials.
Quina és la principal proposta que voleu dur a terme la legislatura que ve?
Maria Ramon: En tenim vàries, però n’hi ha una que ens ha quedat un poc al tinter aquest mandat. És el camí de l’aigua. Seria una connexió de tot el municipi, d’allargar tot el carril bici i el passeig fins a les escoles, l’institut i el poliesportiu. La carretera és molt estreta i els nins que van al futbol o a l’institut ho agrairien. És una aposta forta per la mobilitat, però el projecte està a l’aire pendent d’alguns propietaris i altres administracions.
Joan F. Canyelles: La mobilitat és important. A Marratxí, però, el que més ganes em fa és poder impulsar un poliesportiu de referència amb piscina coberta al Figueral i un altre centre de dia, que al Pla de na Tesa fa molta de falta.
Malen Perelló: En el nostre cas seria acabar l’escoleta. Ara n’estam licitant les obres i pròximament ens hi posarem, però posar-la en marxa i fer el traspàs de ca ses monges a l’escoleta nova serà el més important. La renovació de l’enllumenat i les aigües pluvials són els altres dues coses que hem posat en marxa i que podrem acabar si repetim un altre mandat.
Joan Verger: Bé, a Montuïri esperam tenir un altre mandat de continuïtat i de seguir fent coses pel poble, però sobretot et diria que necessitam una ordenació urbanística nova. Els veïnats ho demanen, per poder estar tranquils i fer els seus plans. La que tenim és antiga i l’hem de renovar, però vaja, com fins ara, el més important serà seguir fent feina igual!
