T3

El Consell d’entitats ciutadanes de Formentera

El Consell d’entitats de Formentera és l’òrgan màxim i únic de coordinació de les diverses entitats de l’illa i té la missió d’impulsar la participació de les entitats en la presa de decisions del Consell Insular de Formentera.

Recentment ha estat notícia en el marc del debat parlamentari d’una llei que li deu haver assolit el consens social i polític necessari per fer-la realitat. La màxima autoritat de la nostra comunitat ha treballat aquesta Llei, en el marc d’aquest Consell, no ha estat fàcil arribar fins aquí.

Formentera per les seves dimensions geogràfiques i poblacionals és vista sovint com un escenari adient per a l’experimentació política, aquesta percepció exògena ens ha convertit en camp de proves i assaig de programes molt variats, amb resultats dispars, des d’administracions estatals i autonòmiques.

Molts d’aquests lloables objectius s’havien d’aconseguir mitjançant un procés participatiu amb la societat d’acollida, és per això que a Formentera estem acostumats al fet que se’ns pregunti com solucionaríem un problema o que realitzem conjuntament una diagnosi d’una situació concreta.

La Participació ciutadana compta a Formentera amb avantatges d’inici que també esdevenen paradoxalment els seus principals reptes.

Som una illa amb una forta tradició organitzativa, actualment hi ha més d’un centenar d’entitats al registre, per una població del voltant dels tretze mil empadronats. Com per tot, moltes persones amb aquesta cultura política participen de més d’una entitat, ja que una persona pot ser mare, veïna, feminista, activista cultural i política…i moltes altres coses que requereixin d’una xarxa de suport i lluita comuna. Cal no oblidar que de la necessitat en feim virtut, de les parets del casal d’entitats en pengen fotografies de moltes de les vegades que la ciutadania de Formentera ha hagut de sortir al carrer a exigir ser escoltada: millores educatives i sanitàries, protecció del territori, marxes per la pau.

La més recent fou On Sempre, un clam que omplí la plaça de les grans ocasions, exigint el respecte que com a illa creim que ha de tenir un tema cabdal, la nostra connectivitat, l’estació marítima de Formentera al port d’Eivissa, una infraestructura vital, per la que estem obligats a passar per entrar i sortir de l’illa i per accedir a innumerables serveis, alguns d’ells essencials i que encara no es presten a la nostra illa en la seva totalitat (salut, educació, justícia, passaport, hisenda, registres…)

Aquests temes en els quals Formentera sempre ha estat mobilitzada, han esdevingut vertebradors de la nostra cultura política com a poble tenen un eix comú, afecten el nostre model d’illa.

Aquesta és la clau de la potencialitat del Consell d’entitats, recollim aquesta escola de lluita per aconseguir serveis i autonomia política que d’altres illes aconsegueixen sense tant d’esforç per la seua mida, tenim una societat civil organitzada, exigent i lluitadora que estima la seva illa i té clar cap on no ha d’anar, és clar que existeixen interessos particulars o sectorials tots ells molt legítims, però en el contex del consell d’entitats quan parlem de com veim el nostre futur i es consensua l’expressió, hem tocat sostre, alguna cosa hi hem de fer, tothom a la sala sabem que haurem de fer concessions per un bé comú.

Aquesta identificació d’un bé comú cap al qual caminar és per nosaltres el resultat més valuós d’un procés de participació ciutadana, on la participació no és només una tècnica, una eina sinó un camí que assenyala els reptes de transformació política d’una societat.

Estam parlant de processos llargs, difícils d’encabir a les agendes polítiques, però és un camí que ha permès a Formentera aconseguir una llei de mesures mediambientals que permetrà regular l’entrada de vehicles, un camí que ha permès establir un sostre de places turístiques i blindar els nostres nuclis de població històrics. Un camí que ens ha permès debatre i aprovar aquesta legislatura els plans insulars de Residus, Joventut, Igualtat i Mobilitat.

Comparteix l'article