T3 Covid-19: un Pla de xoc per combatre aquesta crisi

La impactant arribada del Covid-19 a Europa i al món ens situa davant una nova crisi econòmica i social que ens aboca a diferents possibles escenaris. Es gestionarà seguint criteris socials -o sigui, posant el benestar de la població per davant d’altres paràmetres? Serà la primera crisi d’una nova era que, marcada per l’emergència climàtica, posarà la col·lectivitat per davant del creixement capitalista? Semblen preguntes ingènues, però de com es desenvolupi aquesta situació i, sobretot, de les decisions en matèria econòmica i social que es prenguin una vegada n’hàgim sortit, dependrà el futur immediat de la nostra societat. En aquest sentit, serà determinant la capacitat de pressió d’una societat encara exhausta per la crisi econòmica de 2008.

Ens trobam davant una situaciĂł sobtada que obliga els Estats a impulsar mesures d’intervenciĂł en la vida econòmica i social desconegudes en temps de pau. Sentir polĂ­tics i economistes neoliberals demanant l’aboliciĂł -temporal- de les regles de dèficit i despesa de la zona euro i la intervenciĂł pĂşblica massiva en l’economia podria semblar divertit. Si no fos perquè la crisi de 2008 ja ens va ensenyar, amb el salvament massiu dels bancs, que aquest tipus de mesures van seguides de polĂ­tiques d’austeritat molt dures. Des de l’esquerra hem d’estar preparats per a aquesta eventualitat. Les retallades en sanitat, que han agreujat la capacitat de resposta d’algunes societats, podrien anar seguides, quan aquesta crisi acabi… de mĂ©s retallades en sanitat o en altres aspectes bĂ sics dels pilars de la societat del benestar.

De moment, hem d’exigir la posada en marxa de mesures d’emergència per protegir les persones mĂ©s vulnerables de la nostra societat: gent gran, persones en situaciĂł irregular, sense sostre, malalts crònics… I ho hem de fer reforçant en primer lloc la sanitat, amb la dotaciĂł de mitjans materials suficients en la sanitat pĂşblica i amb la presa de control total de la sanitat privada. A Balears estam en millors condicions per combatre el virus pel fet d’haver revertit les drĂ stiques retallades del govern Bauzá, però cal continuar reforçant i millorant la inversiĂł en aquest sector.

En paral·lel, la crisi demostra tambĂ© la manca de sobirania que patim. Hem aconseguit, desprĂ©s de molta pressiĂł, aĂŻllar les Illes Balears tancant els accessos a ports i aeroports. Però si volem sortir com mĂ©s aviat d’aquesta situaciĂł i que es minimitzi l’impacte econòmic i social d’aquesta, cal anar mĂ©s enllĂ : paralitzar tota l’activitat econòmica que no presti serveis essencials (com Ă©s el cas del sector de la construcciĂł),limitar la mobilitat al mĂ­nim possible o intervenir les fĂ briques aturades per produir material sanitari. Tot això sĂłn decisions que hauria pogut prendre el Govern de les Illes Balears des d’un primer moment, però no tĂ© poder per fer-ho. Sense sobirania depenem del que decideixi un ministre llunyĂ  a Madrid, reforçat encara mĂ©s per una gestiĂł totalment centralitzada d’aquesta crisi sanitĂ ria. En aquests moments, l’Ăşnic que podem fer Ă©s reivindicar la posada en marxa d’aquestes mesures. Un motiu per a la reflexiĂł.

Paral·lelament, cal intensificar la protecció dels treballadors dels sectors essencials. Estam parlant de treballadors públics de serveis sanitaris, d’emergències, de transports, de neteja i de subministrament d’aigua i energia, però també d’altres com els de residències, d’alimentació i de serveis socials.

També cal prohibir qualsevol acomiadament de treballadors i anul·lar els que han tengut lloc des dels orígens de l’emergència. Davant aquesta situació excepcional, cal introduir polítiques socials excepcionals: una renda bàsica universal per a tota la població que ha quedat sense ingressos, continuar reforçant, com ja s’està fent, els recursos contra la violència masclista (amb mesures de xoc per prevenir, detectar i donar suport a les dones que hi estan més exposades que mai), donar una solució sanitària i no repressiva a les persones sense papers, als presos i preses més vulnerables i establir ajudes directes per als sectors més fràgils com puguin ser les petites i mitjanes empreses o els professionals i creadors culturals.

En matèria habitatge, cal suspendre el pagament dels lloguers –com ja s’ha apuntat- i de subministraments bĂ sics, com aigua, gas i electricitat, tal com s’han suspès els desnonaments per hipoteca. Garantir el dret a l’habitatge Ă©s mĂ©s important que mai i això ha d’incloure el reallotjament de les persones sense sostre. Les institucions de Balears, entre elles l’Ajuntament de Palma, ja han pres mesures en aquest sentit, però cal anar-les reforçant tambĂ© des de les autoritats competents mĂ©s enllĂ  de l’Ă mbit municipal i/o autonòmic.

Tot això passa, evidentment, per exigir una aportació suplementària als que més tenen, entre ells les grans empreses i la banca, grans culpables de la crisi-estafa de 2008. Després d’una dècada de creixement de beneficis a expenses de la majoria, cal exigir-los el retorn del rescat bancari.

En resum, entre les claus essencials per sortir amb èxit d’aquesta situació és necessària una gestió més descentralitzada i adaptada a la realitat de cada territori (evidenciant la necessitat de més sobirania per a les Illes Balears), més intervenció de les administracions en l’economia, més inversió social i més solidaritat dels que més tenen. Aquestes són les bases per acabar amb el virus i per sortir-ne reforçats com a societat. De la posada en marxa d’aquestes polítiques dependrà que la crisi no l’acabem pagant els de sempre.




Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad