La constància d’unes persones que creien en un canvi de model i en la necessitat de transformar Bunyola va donar els seus fruits a les darreres eleccions municipals, el maig del 2015. Andreu Bujosa, cap visible del grup d’Esquerra Oberta i que exhibia vuit anys d’oposició al govern de PP i AVI, quatre en solitari i altres quatre al costat de Mercè Bujosa i Agustina Vilaret, sortí guanyador amb cinc regidors a les darreres eleccions, un canvi substancial, ja que per primera vegada es va superar àmpliament el sostre de vots aconseguit pel Partit Popular. 
Amb la col·laboració dels dos regidors del PSIB-PSOE, Sandra Llop i Miquel Negre, aviat es va conformar una majoria de govern que permeté planificar una actuació a quatre anys que passa rere passa va avançant.
El primer i gran obstacle al qual va haver de fer front l’equip de govern municipal va ser la reducció del deute públic, que superava el 90%. Aquesta dada, no tan sols tenia fermat l’Ajuntament quant a disponibilitat pressupostària sinó que superava el sòtil establert pel Ministeri d’Hisenda quant a maniobrabilitat en la gestió. A tot això hem d’afegir els compromisos de pagament per sentències d’anys anteriors que gravaven encara més el pressupost.
D’aquell 90% s’ha passat a hores d’ara al 54%. Tot plegat sense grans augments impositius sinó d’una optimització de la despesa i la inversió. Més enllà de les taxes revisades en funció de nous serveis només es va revisar el 10% sobre el rebut de l’IBI, considerant que no representava cap pujada abusiva. El rebut de l’IBI en relació al valor cadastral estava establert en un 30%, un dels més baixos de les Illes. Hi ha ajuntaments que van pagant el 80 i el 90% del valor cadastral.
Pel que fa a l’optimització referida, un dels aspectes més significatius l’hem de fer a la gestió dels fems, en mans d’Agustina Vilaret. L’aposta forta de l’equip a favor de la recollida selectiva ha millorat els índexs de manera significativa -actualment Bunyola està entre els cinc o sis municipis allà on més es fomenta el reciclatge, el que ha propiciat passar del 30 al 60%-. Aquesta mesura, més enllà dels guanys en sostenibilitat i gestió del medi ambient, ha permès reduir la despesa anual en cent cinquanta mil euros.
La planificació quadriennal de l’equip de govern contemplava una sèrie de programes d’actuació. D’una banda el ja esmentat de foment del reciclatge, unit a la neteja del municipi, un aspecte que requereix campanyes de sensibilització i de la col·laboració ciutadana. Per contribuir-hi s’ha adquirit una agranadora mecànica amb una inversió de 70.000 €. D’altra banda, posar remei al problema de l’aparcament a Bunyola. En aquest sentit, aquests mesos vinents s’executarà un projecte al solar de can Nadal que donarà cabuda a més de trenta vehicles, mentre que al voltant del cementiri està previst també habilitar un espai, en un intent d’oferir aparcaments dissuasius i promoure la circulació a peu pel nucli antic.
Un altre gran objectiu d’aquest equip de govern era aconseguir una escola nova per a Bunyola. L’escola actual, tot i gaudir d’una situació cèntrica i un entorn agradable, havia quedat obsoleta. Les instal·lacions eren velles -parlam d’un edifici de més de vuitanta anys- amb barreres arquitectòniques insalvables i amb problemes estructurals greus. No ha estat fàcil envestir aquest repte. D’una banda es va cercar un solar proper a les instal·lacions esportives, el que hagués permès un aprofitament d’aquestes instal·lacions en horari escolar per als alumnes. No va rebre el vistiplau del Consell, de tal manera que es va activar una opció B que ja havíem previst. És un solar de 23.000m2 a son Trobat, dins el poble, entre el passeig i el camí de Caubet, que dóna molta més superfície de la que la Conselleria d’Educació exigeix. Aquest nou solar sí que ha estat beneït pel Consell de Mallorca i ja s’està en negociacions amb el propietari per a la seva adquisició. Cal dir que l’atenció al projectel’escola nova no ha desatès la dedicació i esforços a les aules i altres dependències, fent inversions importants per millorar en la mesura del que resulta possible l’escola actual que es trobava en una situació greu de deixadesa.
A part de grans objectius, l’equip de govern, es va plantejar l’aplicació d’un esperit global de millora. En aquesta línia s’han condicionat petits espais que promouen el passeig i l’oci: els bancs de la costa de l’estació, el jardinet de sa Creu, els aparells de gimnàstica del Garrigó i, en definitiva, tot el condicionament de les instal·lacions esportives, un programa ambiciós que el Regidor d’Esports i Festes, Eduard Riera, ha duit a terme amb èxit. En aquests dos anys s’ha pogut inaugurar la piscina, les pistes de pàdel, una pista de volei-platja, els seients de les grades del pavelló, el rocòdrom, etc., Tot i que la fita d’aquests darrers mesos ha estat l’homenatge a Joan Pericàs, alma mater del volei a Bunyola, que ha culminat posant el seu nom al pavelló. També s’ha fet una actuació al cementiri municipal per ampliar i millorar les condicions del tanatori.
Tot i les estadístiques, que mostren Bunyola com un dels pobles amb renda mitjana més elevada de les illes, aviat es va poder constatar la intensa tasca que es du a terme des de Serveis socials, atenent famílies en situació de risc social, un centre de dia actiu i casos puntuals cada vegada més nombrosos. Es van ampliar els serveis d’educador de carrer, les hores d’atenció de la psicòloga i els programes de formació per a gent gran. L’any 2017 ha estat el capítol pressupostari al qual s’ha incrementat més la dotació. Aquest darrer trimestre de l’any una nova fita s’inclourà al catàleg, la inauguració de l’Espai jove, al local veïnat de la part de darrere del Mercat municipal.
La clau que tanca tota l’exposició feta fins ara és en mans de la Regidoria d’Igualtat i Associacions. Una dels desafiaments estratègics era obrir finestres, aconseguir que el poble entengués que els polítics són uns gestors puntuals elegits pels ciutadans i que són aquests els que han de sentir com a seu el patrimoni i el poble sencer. Per això era obligat implantar la transparència i promoure la participació ciutadana. Totes les actuacions que afecten un sector o l’altre poblacional es fan a través de consultes i reunions puntuals amb els col·lectius afectats. La titular de la Regidoria, Mercè Bujosa, ha organitzat el fitxer d’associacions per tal de conèixer amb detall la vida cultural i social que des de la societat civil fa que Bunyola sigui un poble viu. En correspondència a aquestes mesures de control i de rigor en la gestió, s’ha engegat un pla de millora al Mercat municipal per obtenir uns espais multifuncionals que puguin ser utilitzats per tots aquests col·lectius. La cultura ha estat un dels capítols que ha rebut més promoció aquests dos anys, revitalitzant-se el Festival de música, recuperant la festa del Quarteró i promovent una programació de teatre, música, art i debat de cap a cap d’any.
Els recursos de l’ajuntament de Bunyola són el handicap més gros a l’hora d’afrontar nous objectius. Per això és d’una importància cabdal acollir-se a tota quanta convocatòria d’ajuts i subvencions es publica. És important fer un reconeixement a totes les iniciatives del Consell de Mallorca, des de Cooperació Local a totes les línies específiques que es van obrint i que permeten accedir a vehicles, punts de recàrrega elèctrica, realització d’obres, dotació d’equipaments, millora d’instal·lacions, etc.
En aquesta precarietat de recursos no només ens referim als econòmics sinó també als humans. Actualment, les directrius ministerials mantenen fermats els ajuntaments, fins al punt que resulta del tot impossible incrementar plantilles, un capítol essencial en el cas de Bunyola. Per això també s’ha de donar una importància capital al programa Visibles del SOIB per a persones aturades de llarga durada. L’ajuntament de Bunyola mai no s’havia acollit a aquesta oferta, motiu pel qual es va veure en una situació desfavorable l’any 2015 quan aquest equip de govern va decidir sol·licitar-ho. Tot i així, el 2015 vàrem accedir a dues persones integrades a la Brigada municipal. L’any passat ja foren quatre, dues a serveis socials i dues a la Brigada, mentre que aquest any ja comptam amb cinc persones, quatre integrades dins la Brigada i una més a Serveis socials. Tot plegat és un baló d’oxigen a l’hora de realitzar tasques de condicionament i de conservació a tots els nivells.
Són moltes les coses fetes i són moltes les coses per fer. El que pretén l’equip de govern actual és respondre en la mesura de les seves possibilitats al nombre més gros de demandes i de necessitats del poble. Hi ha hagut una primera iniciativa per promoure informació del municipi als visitants i de potenciar el teixit comercial. En els casos en que es tracti de projectes de llarga durada, deixar-los en una fase inicial que permeti besllumar quan i com es podran donar per finalitzats. En aquesta situació hi hem de posar l’escola nova, que encetarà el programa de la Conselleria d’Educació de la pròxima legislatura, Can Gual, pendent de l’aprovació d’una modificació puntual, i completar el programa d’ampliació de l’oferta d’aparcaments municipals.
Ja per acabar, és important destacar que des de l’ajuntament es presta tota l’atenció -no podria ser d’altra forma- a tots els nuclis que conformen el municipi, Orient, Sa Coma o Palmanyola. Les relacions amb els veïnats d’Orient són fluides i s’han mantengut reunions amb ells una vegada constatat que un dels problemes principals era la manca de comunicació i d’informació. Pel que fa a sa Coma s’ha municipalitzat el servei d’aigua donant resposta també a una reivindicació històrica dels veïnats. Finalment, pel que fa a Palmanyola, el més destacable seria que, tot i les limitacions pressupostàries, s’ha vengut incrementat aquests anys la dotació anual que es fa a l’Entitat Local Menor, en una línia totalment contrària a quatre anys anteriors -govern municipal de PP i AVI- en què s’havia vist progressivament minvada aquesta dotació.
