T2 LES ELECCIONS AL CONSELL DE MALLORCA

Una lectura de les darreres eleccions al Consell de Mallorca, em produeix aquest seguit de reflexions:

1) Amb un increment de l’abstenció sobre el cens d’un 3,96%, el vot del conjunt de les tres dretes augmenta 12.383 vots respecte a les eleccions del 2015 i el vot del conjunt del pacte d’esquerres baixa 8.627. Sociològicament el vot del conjunt de l’esquerra baixa 13.050 vots i el de la dreta més el PI puja 4.417 vots. D’aquesta manera mentre el 2015 els vots del conjunt de l’esquerra superà en 15.808 vots al conjunt de la dreta més el PI, ara en el 2019, els vots de la dreta més el PI superen al conjunt de l’esquerra en 1.659 vots. Una dada a reflexionar quan es diu que la disputa de l’hegemonia dels valors en el conjunt de la societat, és la base necessària per a les posteriors victòries electorals. La gestió per si mateixa no fa canviar aquests valors, però sí que pot ajudar a fer-ho. Sempre que els partits de l’esquerra transformadora juguin el paper d’intel·lectuals orgànics que els hi caldria fer.

2) L’increment de l’abstenció ha perjudicat Podemos i MÉS. Si tenim en compte que en aquesta elecció Podemos anava en coalició amb Esquerra Unida, la seva baixada percentual de vot absolut és encara més accentuada. També el vot en blanc pot ser entès en aquest cas com un vot de càstig més cap a l’esquerra. En el 2015 el vot en blanc segurament tenia un component més de càstig cap a la dreta.

3) El PSOE s’afavoreix de la recomposició del vot de l’esquerra. Augmenta un 42,96% el seu vot del 2015. MÉS perd el 29,01% del seu vot i PODEMOS el 35,98%. Globalment els partits del Pacte perden un -5,02% de vots. Els votants aproven la gestió del PSOE com la millor del conjunt de l’esquerra, o hi ha altres factors que els hi fan prendre aquesta decisió?

4) La recomposició de la dreta suposa que els seus vots es reparteixen en torn el 51,5% pel PP i la resta un 25,7% per a Ciutadans i un 22,7% per a VOX. El PP perd un 28,35% del seu vot del 2015. Ciutadans incrementa un 36,70% el seu vot. Segurament provinent del PP i de qualque descontent socialista. La dreta en el seu conjunt recupera un escó que abans tenia el conjunt de l’esquerra. És difícil esbrinar quin és el partit que l’ha recuperat. El PP pot haver tingut una recuperació de vot centrista que hagi aturat una mica la seva sangria cap a l’extrema dreta i la seva hemorràgia cap a Ciutadans. El PP pot seguir liderant l’oposició, situació que no era així a les Balears en les generals de fa un mes.

5) El fenomen de VOX cal analitzar-ho en profunditat. No ho pretenc en aquestes línies. Malgrat que les diferències de vots entre partits no es pot fer de manera mecanicista, entren vots i surten vots a tots els partits per diverses causes, el que sembla clar és que la majoria del vot perdut pel PP ha anat a VOX. Però el PP perd 27.307 vots i Ciutadans en guanya 9.262. Els 18.045 vots de diferència no cobreixen els 30.428 vots obtinguts per VOX. Hi ha 8.008 vots de resta de candidatures de la dreta el 2015 que no sumaren cap escó i 6.440 vots en blanc que suposadament eren vot de descontentament de dretes. Una part important d’aquesta pesquera ha anat cap a ells. També pot haver-hi canvi de vot de gent que abans ha votat esquerres per indignació, i ara els veuen com els que estan més fora del joc dels partits tradicionals. Tal com ha passat a França amb les barriades de vot majoritàriament comunista i que ara voten al Front Nacional.

6) MÉS perd 17.408 vots respecte al 2015. El fort increment de MÉS de 2015 venia en bona part d’antics votants del PSOE desencisats. Pot ser que una part d’aquests tornin a creure que el PSOE de la mà de Pedro Sánchez, torna a fer polítiques d’esquerres i li retornen la seva confiança. A Palma i als municipis més grans de Mallorca, la pujada del PSOE i la baixada de vots a MÉS, no es pot explicar solament per la millor o pitjor gestió d’un o de l’altra. També pot haver tingut una fuita de vot crític cap a l’abstenció, per demanar més radicalitat a la política territorial, crítica al desdoblament de la carretera Llucmajor-Campos, més exigència cultural i lingüística, manca de perfil sobiranista… Però també cal la lectura contrària. Si la tendència general tendeix a la moderació, una part de votants poden pensar que per aturar la pujada de VOX, val més el PSOE que les polítiques valentes que defensava MÉS. Malgrat tot, MÉS segueix amb la seva forta implantació territorial i una base molt sòlida per seguir amb el seu projecte polític. Tal volta en aquesta legislatura haurà de donar més prioritat a construir i reforçar aquest projecte, que dedicar la quasi totalitat dels seus esforços a la gestió institucional.

7) PODEMOS perd en percentatge més vot absolut que MÉS, tenint en compte que a sobre anava amb Esquerra Unida, quan el 2015 no era així, i EU estava dintre la candidatura de GUANYEM. Ha tingut un minso increment de regidors en municipis en què la marca de PODEMOS no s’havia presentat com a tal. El debat intern sobre l’estratègia de futur del partit està assegurat. Tal volta es podria obrir una finestra d’oportunitat, si entre MÉS i PODEMOS hi pogués haver qualque estratègia compartida, per tal d’evitar el que serà la segura pujada de prepotència del PSIB-PSOE, per tal de dirimir qui durà el pes de l’hegemonia de l’esquerra en els pròxims quatre anys. Una estratègia que necessàriament hauria de passar per ajudar a reforçar les entitats progressistes de la societat civil.

8) El PI perd una mica de vot però es queda tal com estava. La seva presència municipal no és gens menyspreable. Cal una política de relacions estables amb aquesta formació, de cara a conformar projectes de país i incrementar els suports a polítiques progressistes auto-centrades.

9) Finalment caldrà veure si aquests resultats permetran que el Consell de Mallorca avanci cap a un major protagonisme institucional. Totalment necessari per a facilitar una nova visió estratègica, a l’encaix pluriinsular de la nostra Comunitat autònoma.