T2 I Fira de les Dones a Manacor

Dia 7 de març, el departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor vàrem organitzar la I Fira de les Dones al Claustre de Manacor. L’objectiu, a priori, era ben clar: que el dia abans del 8 de març totes aquelles dones artistes, artesanes i emprenedores poguessin mostrar al món tot allò que fan. Però a mesura que l’organització anava avançant i tot cobrava forma, ens adonàrem que aquella curolla no era un acte més, no era una fira més, sinó que estàvem davant una oportunitat històrica per convertir Manacor en l’epicentre de la lluita feminista de Mallorca.

La fira estava dividida en tres sectors. El primer sector era el de les dones artistes, on hi havia un espai reservat perquè poguessin exposar les seves obres. Nombroses disciplines decoraven els panells blancs col·locats a les parets del Claustre: pintura, escriptura, fotografia i escultura. En total vint artistes diferents, joves, grans, algunes amb una llarga trajectòria i d’altres que acaben de començar, feren valdre l’art com a mitjà d’expressió del missatge feminista i demostraren l’empoderament de la dona dins aquest camp, històricament menyspreat.

En el segon sector de la fira hi trobàvem les paradetes de venda i exposició de tota mena de productes. Hi havia de tot: formatges, dolços, bosses de tela, roba, senallons, bijuteria, etc. Tot fet per dones molt diverses entre elles, vingudes de tot arreu -Nicaragua, Mallorca, Andalusia, etc.- però amb una característica comuna: dones artesanes que treballen amb les mans. Mostren allò que fan amb molta cura, amb paciència i precisió. Donen sentit a allò que darrerament diem tant però no practicam: posar la vida al centre. Tornar als orígens. També hi participaren dones nouvingudes a Manacor amb una paradeta de dolços típics del Marroc acompanyats de te. Una d’elles feia tatuatges de henna. La interseccionalitat és això: defugir del feminisme blanc i d’empoderar només les dones que ja gaudeixen de privilegis pel fet de ser d’on són. I això també és fer poble. Compartir espais i conviure. Que per primera vegada aquestes dones vegin que algú els mira, els riu i els agraeix que hi siguin, des de la sororitat més absoluta, per ensenyar-mos la seva cultura i els seus costums.

En tercer lloc, també hi participaren diferents entitats socials que treballen per la igualtat de gènere amb projectes molt diversos. Concretament “Metges del Món” ens va cedir una exposició informativa sobre la prostitució i la tracta de blanques a les Balears. Cal tenir present que l’Estat espanyol és el primer país consumidor de prostitució de tota la Unió Europea. Només a Balears, el 2017, hi havia aproximadament 600 dones en situació de prostitució de forma habitual i regular. Aquesta xifra arriba a les 2.350 dones si hi afegim les que estaven en aquesta situació de forma puntual o esporàdica i augmenta considerablement durant la temporada turística.

També hi poguérem veure paradetes informatives de les institucions, d’IBDona, del Consell Direcció Insular d’Igualtat i del Servei d’atenció municipal a víctimes de violència masclista.

A part de tot el que hem anomenat, vàrem organitzar un seguit d’activitats amb l’objectiu de què tothom pogués gaudir de la fira i s’hi pogués sentir part. Hi havia contacontes infantils en perspectiva de gènere, tallers creatius per nins i nines, una demostració de dansa, un recital poètic i un vermut feminista amb dos concerts.

Els col·lectius feministes de Manacor també hi eren presents. Dones de Llevant servia xocolata i ensaïmada casolana pels més despistats que no havien berenat, i l’Assemblea Antipatriarcal servia vermut i cervesa pels més animats. Dues entitats, mare i filla, que simbolitzen l’orgull manacorí per totes les petites grans victòries que han anat aconseguint els darrers anys. Representen el present nodrit de lluita en passat i el present amb ganes de lluita pel futur.

Estepa Blanca i Rio-ciclo ens acompanyaren amb les seves lletres i els seus ritmes. Grans i petits seien al sol i escoltaven atents tot aquell espectacle. Era el moment àlgid del dia i el Claustre de Manacor semblava fet a mida per a l’ocasió. L’harmonia de les flors liles que decoraven les columnes combinaven amb els somriures combatius de la gent que gaudia. Es notava en l’ambient que era un dia per fer poble. Podíem celebrar que el feminisme havia estat capaç d’aglutinar gent de tot Mallorca per gaudir d’una jornada feta per dones, amb les dones, i per a tothom. Cadascuna de les protagonistes d’aquell esdeveniment va poder batallar la seva petita revolució i sentir que aquell dia era una mica més lliure i més digna. Vàrem reafirmar que som capaces de tot sense necessitar ningú per aconseguir-ho, sense haver de demanar permís ni donar les gràcies. Va ser la primera fira, però va assegurar precedent per totes les que vendran.

Tenim un tarannà que ens caracteritza fruit de l’herència de totes les dones que han lluitat abans que nosaltres, de totes les que han resistit. Tal com esmenta Judith Butler, aquesta resistència floreix en oposició a una infraestructura que falla, referint-se al capitalisme patriarcal. Hem de reivindicar el feminisme com el que és: una eina transversal beneficiosa per tota la societat, que ens ajuda a trencar estereotips i a ser més lliures. I hem d’aplicar-ho sempre, no només el 25 de novembre o el 8 de març. Des de les institucions, escoles, llocs de treball, als carrers, places, pobles i ciutats anhelam una societat lliure de masclisme. Per això, la lluita segueix viva cada dia.