Aquests dies s’ha revelat que la guàrdia civil ha intervengut l’ordinador i el mòbil de l’anterior gerent d’EMAYA, Imma Mayol, en el marc d’una investigació declarada secreta per la Fiscalia de medi ambient, d’acord amb la denúncia dels lobbies nàutics ADN i Anavre, que varen rebre l’any passat el «Premi Ciment» per part del GOB justament per «mentir, manipular i col·laborar decididament en la destrucció de la posidònia oceànica».
Allò que es va denunciar són els abocaments d’aigües fecals a la platja de Can Pere Antoni, un problema mediambiental que ve d’enfora, però que per primera vegada va ser abordat per part de l’equip de govern a Cort durant la passada legislatura, quan va decidir tancar les platges en cas de vessaments, cosa que no havia fet anteriorment el PP tot i els nivells de contaminació alarmants tant per al medi ambient com per a la salut humana. De fet, EMAYA ja va adquirir els terrenys per a la construcció d’una nova depuradora i negocia amb l’Estat el finançament d’aquesta, inassumible des del mateix Ajuntament.
En el rerefons de la denúncia davant la Fiscalia de medi ambient no hi ha en absolut la preservació del medi ambient, sinó tot el contrari: el malestar dels clubs nàutics amb el decret de protecció de la posidònia, o fins i tot per la paralització de l’ampliació del Port del Molinar per part de les esquerres. Es pensen que la mar és seva, també.
I sobta que la Fiscalia de medi ambient, tan desapareguda durant anys dels grans desastres ambientals i urbanístics perpetrats a la nostra comunitat, actuï d’aquesta manera tan diligent en el cas d’una denúncia que té una clara intencionalitat política. Sobta, a més, que la Fiscalia no apreciï cap conflicte d’interessos amb un sector que calla quan els iots arrabassen la posidònia o fan vessaments a la mar.
L’advocat que va interposar la denúncia, Santiago Fiol, és expresident de la Federació Balear de Vela, i a més de ser càrrec de l’empresa (i per tant, d’estar implicat), ha estat l’advocat defensor de Lipopharma, coneguda per l’estafa del «cas Minerval». Santiago Fiol també va ser condemnat a devuit mesos de presó i cinc anys d’inhabilitació especial pel cas Can Domenge, cosa que també sembla haver passat per alt la Fiscalia.
Com a antecedent, la mateixa fiscal de medi ambient que duu aquest cas va arxivar el cas de la denúncia dels veïns i hotelers de Talamanca el 2015 pels vessaments de fecals a través de l’emissari a la coneguda platja eivissenca, «per no reunir els elements de tipus penal», segons consta a la darrera memòria de la Fiscalia general de Balears, que assenyala les «colònies de moixos» com una de les grans preocupacions mediambientals d’aquesta secció.
Qui signa aquesta informació no té cap dubte de la solvència i honorabilitat d’Imma Mayol i de l’anterior presidenta d’EMAYA, la regidora eco-sobiranista Neus Truyol, qui sempre han defensat el medi ambient i la seva preservació. No puc dir el mateix de la resta d’actors involucrats en aquesta denúncia i en la seva tramitació que òbviament, tenen altres interessos, encara que això, que hauria de ser una obvietat, no es comenti a la majoria dels mitjans de comunicació locals.
