T1 Nou mapa municipal a Mallorca després del 26 de maig

El primer que cal destacar del nou mapa municipal de Mallorca és que es manté majoritàriament d’esquerres i de centre –esquerres. La dreta solament governarà 13 municipis de Mallorca, entre els quals tres importants municipis de l’illa, Pollença, Llucmajor i Sóller passen de l’esquerra, la passada legislatura, a la dreta. AraBalears.cat

Dins aquest bloc, el PP continua essent el partit amb més regidors, 178 a tota l’Illa i 13 batllies, molt enfora dels anys daurats d’aquest partit. Sobretot si tenim en compte que els altres dos partits de la dreta, Ciudadanos es queda amb 23 regidors i Vox amb 15 i sense cap Batllia.

Font: Diari de Balears

Si situem el PI en el centre, podem dir que obté 87 regidors i 12 batllies. D’aquestes 4 les té amb solitari i 8 pactant amb diferents partits de l’esquerra. I si parlem de participació del PI a governs municipals, solament pactarà amb la dreta a dos municipis Santa Margalida i Muro.

Al bloc de l’esquerra el PSOE obté 150 regidors, MÉS per Mallorca 140 i Podemos 19. I Batllies 14 el PSOE, entre elles Palma, Inca, Calvià i Marratxí. Obté una alcaldia en solitari, 7 amb el suport de MÉS i 5 amb MÉS a l’oposició. MÉS per Mallorca té 10 batllies, 4 amb majoria absoluta i 6 amb coalicions, entre les quals cal destacar a Manacor. I cap Podemos.

A l’hora de fer pactes per configurar governs el PP es troba en serioses dificultats tant per pactar amb el PI que solament ho aconsegueix a dos municipis com hem dit abans que a més tenen unes característiques molt diferenciades. A Santa Margalida, la personalitat del cap de llista del PI, el Sr. Monjo i a Muro la dreta aglutinada entorn de CDM és la que lidera el pacte, amb PP i PI. Al que s’hauria d’afegir la testimonial presència que tenen els seus dos aliats, Ciudadanos i Vox que no aconsegueixen implantar-se als municipis, més enllà de l’àrea metropolitana i no amb excessiva presència.

El PI ja hem vist que prioritzava pels seus pactes de govern a l’esquerra i dins aquesta amb més sintonia amb el PSOE que amb MÉS.

Els governs municipals d’esquerres són 33, entre els quals, a més de Palma hi ha Calvià, Marratxí, Manacor, Inca, Alcúdia, Felanitx entre d’altres. Les variacions per conformar majories són diverses. A 20 municipis i participen el PSOE i MÉS per Mallorca, generalment acompanyats, a vegades pel PI i en algun cas per Podemos. Mentre a 13 municipis MÉS resta a l’oposició i l’equip de govern pivota entorn del PSOE i PI.

La primera conseqüència que es pot treure és que la dreta i molt especialment el PP ha quedat molt debilitat. El municipalisme de Mallorca està en mans majoritàriament del centreesquerra. Això som molts de cavalls de força per avançar cap a un nou model de País, més just, ecològic, feminista i sobirà.

Esper i desig que des de l’esquerra, tan avesada a coure-se’n en la seva pròpia salsa, se sàpiga treure les conclusions correctes. El municipalisme d’aquest País nostre està en condicions de convertir-se amb punta de llança de les reivindicacions més sentides per la ciutadania i més necessàries per caminar cap a la solució dels nostres problemes, entre ells abanderar una lluita potent per exigir un nou i millor finançament.

Així mateix caldria que tothom tingués clar que el municipalisme hauria de ser un bon camp d’experimentació per forjar aliances estratègiques tant polítiques com socials per avançar cap al nou model de País que necessitem. Per això les disputes en el camp de les distintes esquerres municipals em semblen una mala notícia que caldria canviar radicalment, així com els acords i acostaments al PI haurien d’esser tasca comuna i mai una excusa més per la confrontació. Esper i desig que no tornem a viure més espectacles com els viscuts a Campanet i Búger.

Per últim una altra cosa que ens hem de fer mirar totes i tots, dels cinquanta i busques Batlles que es varen elegir dia 15 de juny, tan sols hi ha 10 batllesses….